Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

literatura

Xavier Bosch: «Un amic és difícil de trobar, difícil de perdre i impossible d'oblidar»

El periodista explora en la seva nova novel·la "Nosaltres dos" el poder de les relacions entre diferents sexes, així com també els límits que aquestes comporten

per Cristina Capdevila, 14 de març de 2017 a les 16:10 |
Xavier Bosch a l'Hotel Condes, Barcelona | Jordi Jon Pardo
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És possible l’amistat entre un home i una dona? La resposta ha estat reiteradament objecte de debat i ha anat variant al llarg dels segles. Jules Renard considerava que "entre un home i una dona l’amistat és només una passarel·la que condueix a l’amor". Als anys 80, Rob Reiner plantejava la mateixa qüestió a Quan en Harry va trobar la Sally: mentre que ell estava convençut que l’amistat entre sexes divergents era impossible, ella creia totalment el contrari.
 

Aquest és l’interrogant sobre el qual reflexiona Nosaltres dos (Columna, 2017), la nova novel·la de Xavier Bosch (1967), escrita després de la mort del mestre i amic Francesc Garriga. "Un bon amic és difícil de trobar, és difícil de perdre i és impossible d'oblidar", assegura. Després d’endinsar-nos en una història romàntica a Algú com tu (Premi Ramon Llull 2015), l'autor considera que encara té coses a dir sobre els sentiments. En aquesta ocasió, explora els lligams invisibles de l’amistat entre el Joaquim i la Laura, tot plantejant un what if similar al de La la land: Què passaria si les coses haguessin anat diferent? 

L'argument: el poder de l’amistat


En Joaquim representa l’asfalt i la ciutat. És seductor, despreocupat i fill d’un hoteler de Barcelona que es veurà obligat a madurar de cop per un fet vital. La Laura és de Banyoles, senzilla, més natural, de cara neta i fresca, menys contaminada. Ambdós es coneixeran el 1984 a la Facultat de Traducció i Interpretació en un moment en què la vida encara no els ha posat a prova.
 

Es retrobaran l’any 2000, amb 35 anys, quan ja han començat a fer camí, han començat a formar una família i calen els amics i les abraçades. Quinze anys més tard, el 2016, toparan de nou en el 50è aniversari d’en Quim al seu hotel. "Si, com deia Victor Hugo, els 40 són l’edat madura de la joventut, els 50 són la joventut de l’edat madura, una edat en què mires enrere perquè has viscut més vida de la que et queda però també endavant, amb ganes d’aprofitar la vida", explica l'autor.
 
Amb aquests tres encontres, apareixerà un dels lemes vitals de l’autor: l’obsessió per recuperar els bons moments de l’amistat. Els protagonistes descobriran que les persones "mai es banyen dues vegades al mateix riu", com resa la cita inicial d’Heràclit. A mesura que passen els anys han anat canviant i la vida –l’aigua del riu- tampoc és la mateixa atès que ha anat passant. 
 

Xavier Bosch presentant el seu nou llibre a l'Hotel Condes, Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo


Elogi a la dona madura i altres subtemes
 
El tema o tronc principal es ramifica i el llibre abasta altres temàtiques i simbolismes. El personatge de la Laura suposa un elogi –necessari en la societat d’avui– a la dona madura. L’autor la presenta com atractiva i desitjable, de manera que trenca amb l’imaginari actual de l’home de cinquanta anys que captiva i exerceix poder sobre noies més joves. "La dona madura també pot ser interessant", rebla Bosch.
 
"L'hotel, per la seva banda –explica el periodista–, és una metàfora perfecta de la vida, però en petit". Uns hi estan quinze dies, els altres una sola nit, alguns paguen una suite, d’altres no s’ho poden permetre... L'hotel dona glamur a les misèries humanes. És un espai que "suavitza la duresa de les relacions". 

Amb la mirada posada a la diada de Sant Jordi

El resultat de tot plegat ha estat un llibre força més gruixut que els altres. "He tingut la necessitat de fer més pàgines. Un cop acabat, m’adono que els lectors i jo mateix, però principalment els personatges necessitaven més temps i espai per poder explicar les seves vides", afirma Bosch. "Ha estat la novel·la més difícil, però també la més plaent", afegeix.
 
L’autor mostra un gran anhel de mirar els ulls dels lectors. "Les converses amb ells no tenen preu", explica. Tindrà l’oportunitat de fer-ho la propera diada de Sant Jordi, una cita que ja va gaudir molt el 2015. De fet, en aquella ocasió va vendre 60.000 exemplars d’Algú com tu, xifres que el van convertir en el llibre més venut de l'any i en el Premi Ramon Llull més comprat dels últims nou anys, des de L’últim patriarca de Najat El Hachmi, el 2008.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació