Procés català: crònica

El Govern descarta l'avançament del referèndum després de les primeres inhabilitacions

Puigdemont i Junqueras treballen per tenir a punt tota la maquinària a principis de juny i que es pugui votar "a les acaballes de l'estiu i principis de la tardor" | L'executiu manté el full de ruta i la mà estesa al govern espanyol sense confiar que hi hagi marge per la via pactada | L'independentisme no descarta que l'Estat obri vies per inhabilitar els 72 diputats que facin costat a la consulta vinculant

per Oriol March, 14 de març de 2017 a les 06:58 |
Junqueras, Puigdemont i Romeva, aquest dilluns al Palau de la Generalitat | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El full de ruta no s'altera ni un mil·límetre. Aquest és un dels missatges que transmetien ahir des del Palau de la Generalitat un cop sabuda la sentència del 9-N, que inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau arran de la seva implicació en la consulta del 2014. El president Carles Puigdemont va fer costat als tres condemnats en un acte a la seu del PDECat i, poc després, es va desplaçar a Palau per preparar una intervenció breu de suport que va fer pública al costat del vicepresident Oriol Junqueras i del conseller d'Exteriors, Raül Romeva. Ja en el torn de preguntes, Puigdemont va situar el referèndum "entre les acaballes de l'estiu i principis de la tardor". Això vol dir que la votació, en aquests moments, se situa a finals de setembre, encara dins del termini màxim que es van donar Junts pel Sí i la CUP en el debat de política general.

"El referèndum es farà quan toca", sostenia ahir un alt dirigent de la coalició independentista consultat per NacióDigital. Això vol dir mantenir el pla inicial -posar les urnes al voltant de la Mercè, possiblement el diumenge 24 de setembre per no fer-lo coincidir del tot amb la Diada- després de rebre les primeres inhabilitacions relacionades amb el procés sobiranista. No és un posicionament qualsevol, tenint en compte que al llarg dels últims mesos les files sobiranistes havien especulat amb un avançament de la consulta. La idea que tenen a Palau és tenir tots els preparatius llestos a principis de juny i, a partir d'aquí, polir els mecanismes i triar la millor data per "guanyar".

 

El president del PDECat, Artur Mas, en roda de premsa Foto: ACN


Un alt dirigent del PDECat, coneixedor de les dinàmiques governamentals, creu que el referèndum "es farà" en la mesura que hi haurà "urnes" i la gent "podrà votar". Una de les opcions que estan damunt la taula és que hi hagi concentracions notables davant dels instituts -es podria decretar jornada de portes obertes per sortejar les traves legals- i que els Mossos -en cas que rebin l'ordre judicial de retirar urnes i paperetes- no es vegin obligats a acatar "per raons d'ordre públic". "El que queda clar, a hores d'ara, és que l'Estat no deixarà que ens surti tot gratuït", ressalta un alt dirigent. Dins del grup parlamentari de Junts pel Sí arrela l'escenari que hi hagi "inhabilitacions en massa" dirigides als 72 diputats que votaran la desconnexió i el referèndum.

"Hem vingut a fer això, i implica riscos", destaquen des de la direcció de Junts pel Sí i també des de Palau. Puigdemont considera que els catalans "indultaran" Mas, Ortega i Rigau en el referèndum del setembre, i manté que les dificultats amb les quals topi el procés han de convertir-se en un estímul de cara a la seva culminació. Potser no és la primera compareixença de la setmana del president, tenint en compte que s'espera per als propers dies la sentència contra Francesc Homs. I, en aquest cas, el delicte de prevaricació pot jugar un paper clau, segons fonts jurídiques.

El factor Suprem i Europa


La decisió que prengui el Tribunal Suprem sobre l'ex-conseller de la Presidència "marcarà el camí" dels recursos que Mas, Ortega i Rigau hi presentaran amb poques esperances. La pel·lícula dels fets, segons assenyalen alts dirigents independentistes, és la següent: sentència del Suprem sobre Homs, inici del judici contra Forcadell i resolució dels recursos presentats pels tres condemnats. Tot i que hi ha veus jurídiques que consideren que Madrid trigarà "fins a sis mesos" a decidir-se sobre els tres ex-responsables governamentals, l'entorn de Mas assegura que "se saltaran tots els terminis". La propera porta on es trucarà serà la d'Europa.
 

Forcadell, Puigdemont i Junqueras, en una imatge d'arxiu al Parlament Foto: Adrià Costa


A Europa, precisament, és on el Govern vol exportar el relat segons el qual l'executiu espanyol només es dedica a respondre els avenços del procés amb accions als tribunals. La gran resposta que es vol donar de portes enfora, un cop condemnats Mas, Ortega i Rigau, arribarà quan Forcadell i la mesa del Parlament s'hagin d'asseure al banc dels acusats per "desobediència greu" i "prevaricació". La "mobilització permanent" que anuncien els representants sobiranistes cada vegada que se'ls pregunta pel referèndum passa també per plantar cara al carrer. Avançar el referèndum si inhabiliten Forcadell, però, sembla difícil: el Govern treballa no només en l'organització, sinó també en el reconeixement internacional del resultat. Una baula fonamental.

Sense aixecar-se de la taula

En essència, bona part de la feina de l'executiu en els propers mesos passa per denunciar des de totes les tribunes la manca de voluntat de diàleg per part de l'Estat. "Ja ens agradaria que això d'avui impactés en la negociació, però perquè passés n'hi hauria d'haver una", ressaltava ahir Puigdemont. La reunió de l'onze de gener a la Moncloa no va servir per avançar en l'establiment de converses amb el govern espanyol, i tot indica que es camina cap al xoc de legalitats. El president, però, vol donar la imatge que el diàleg amb Madrid està exempt de "condicions". Es pot parlar de tot, sostenen a Palau, amb el referèndum com a puntal de les relacions amb l'Estat.
 

Reunió del Pacte Nacional pel Referèndum. Foto: Adrià Costa


En certa manera, aquesta estratègia de l'executiu en estendre la mà a Madrid també és una manera de mantenir al costat l'espai polític dels "comuns", que defensa un referèndum acordat i "amb garanties". Aquestes "garanties", malgrat tot, el més probable és que s'hagin de blindar des de la Generalitat davant l'actitud de la Moncloa. Al setembre, el Govern té previst posar les urnes i deixar el futur del país en mans dels ciutadans. En els propers mesos es definirà el com, el quan i quines conseqüències hi haurà. Vista la sentència d'ahir, el sobiranisme comença a jugar-se-la de debò.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació