13
de març
del
2017
Actualitzat
el
14
de març
a les
11:58h
Des que Carles Puigdemont va anunciar el seu "referèndum o referèndum" a la tardor i va encarregar-lo a Oriol Junqueras i Raül Romeva, i que Mariano Rajoy va ser escollit president del govern espanyol amb el suport directe de Ciutadans i l'indirecte del PSOE, les ofertes de diàleg i les mans esteses no han anat més enllà de paraules més o menys amables. Els fets, per contra, han avançat en el camí d'alimentar sortides unilaterals al procés català. Des de les querelles als cops de porta en temes econòmics o de traspassos. I aquest dilluns ha arribat la primera clatellada forta de les que vindran.
La inhabilitació d'Artur Mas (dos anys apartat de qualsevol càrrec públic, que acaben amb la seva carrera política en el marc autonòmic), Joana Ortega i Irene Rigau per part del TSJC és un pas més en el camí sense retorn pel qual transita el procés cap a l'estat propi. L'independentisme mira de jugar la carta de la discreció amb la llei de transitorietat -amb una tramitació que li pot costar perdre alguns suports- i amb moviments per tranquil·litzar els més ansiosos. El camí emprès per uns i altres convertirà Catalunya en un estat o durà l'independentisme a descarrilar i plegar veles amb una derrota política humiliant que obligarà a repensar l'estratègia després que les àmplies majories a favor del referèndum no hagin estat suficient perquè quallés ni la via pactada ni la unilateral.
Si algú busqués un acord -remot- hauria d'incorporar no només cessions mútues (el referèndum i, per tant, la sobirania nacional espanyola són innegociables tant a Madrid com a Barcelona) sinó que, a més a més, ara hauria d'estar damunt la taula els possibles indults a Mas, Ortega i Rigau. L'independentisme ha fet, lògicament, causa de la defensa dels processats per posar les urnes. I el mateix passarà amb l'ex-conseller de la Presidència, Francesc Homs, i els membres de la mesa del Parlament per haver permès debatre sobre la independència o els membres del comitè executiu de la Generalitat un cop convoquin el referèndum.
En les darreres setmanes s'especulava amb la possibilitat que Mas pogués ser candidat a les properes eleccions. Els casos de corrupció que es jutgen o instrueixen, que impacten directament sobre l'antiga CDC i que hipotequen el missatge regenerador del nou PDECat mentre Mas el lideri, havien fet que se'l qüestionés. Ara és clar que només pot tenir recorregut polític en un marc que no sigui l'autonòmic. A curt i mig termini el partit està orfe de candidat.
Rigau pot ser una urgència
Les inhabilitacions converteixen, a més, a Irene Rigau en una patata calenta per a Junts pel Sí. La diputada recorrerà al Suprem, però si el recurs no s'accepta (no cal descartar-ho) quedarà automàticament inhabilitada i hauria de deixar l'escó segons la legislació espanyola. En un aperitiu del que podria passar en uns mesos amb Carme Forcadell, el grup majoritari de la cambra, que per ara se les empesca per desobeir tan poc com pot de forma explícita a l'espera del referèndum de setembre, hauria de decidir què fer.
La reacció a la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau, que perquè ningú els pugui acusar de deixadesa presentaran recursos al Suprem, ha estat coherent amb el xoc de trens que s'intueix a la tardor, quan Junts pel Sí preveu convocar el referèndum. Mentre Puigdemont, que ha comparegut amb Junqueras i Romeva a la galeria gòtica de Palau, ha refermat el compromís amb el referèndum, des de Madrid el PP es felicitava de fins a quin punt la barrera de concertines contra el dret a decidir atura els qui volen assaltar la sobirania nacional espanyola. El PSOE encara ha anat més lluny i ha afirmat que la sentència li semblava "benèvola". A la Moncloa expliquen sempre que la resposta al procés català ha de ser mesurada. Amb aquest partit socialista no ha de patir perquè per moments és encara més contundent que els populars. És lògic que els partits sobiranistes posin el crit al cel mentre observen com l'empatia amb el procés no passa de Podem, una formació que fa dos anys era emergent i que ara mira de recosir-se internament.
Sense fer presoners
Tot plegat després d'un cap de setmana en què la Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa, ha qüestionat el fons, que no les formes, de la reforma legal que la tardor de 2015 va convertir el TC en una sala penal que pot apartar de les seves funcions polítics que no compleixin les seves sentències. Espanya va admetre en les seves al·legacions al Consell d'Europa que frenar el procés català, que passa per un referèndum com el que el govern, també independentista, d'Escòcia torna a reclamar, era el que motivava la reforma. Ad hoc i sense manies. Per ara, la maquinària judicial funciona. I està pensada per guanyar sense fer presoners.
La inhabilitació d'Artur Mas (dos anys apartat de qualsevol càrrec públic, que acaben amb la seva carrera política en el marc autonòmic), Joana Ortega i Irene Rigau per part del TSJC és un pas més en el camí sense retorn pel qual transita el procés cap a l'estat propi. L'independentisme mira de jugar la carta de la discreció amb la llei de transitorietat -amb una tramitació que li pot costar perdre alguns suports- i amb moviments per tranquil·litzar els més ansiosos. El camí emprès per uns i altres convertirà Catalunya en un estat o durà l'independentisme a descarrilar i plegar veles amb una derrota política humiliant que obligarà a repensar l'estratègia després que les àmplies majories a favor del referèndum no hagin estat suficient perquè quallés ni la via pactada ni la unilateral.
El camí emprès condueix a la Catalunya estat o a una derrota humiliant per a l'independentisme
Si algú busqués un acord -remot- hauria d'incorporar no només cessions mútues (el referèndum i, per tant, la sobirania nacional espanyola són innegociables tant a Madrid com a Barcelona) sinó que, a més a més, ara hauria d'estar damunt la taula els possibles indults a Mas, Ortega i Rigau. L'independentisme ha fet, lògicament, causa de la defensa dels processats per posar les urnes. I el mateix passarà amb l'ex-conseller de la Presidència, Francesc Homs, i els membres de la mesa del Parlament per haver permès debatre sobre la independència o els membres del comitè executiu de la Generalitat un cop convoquin el referèndum.
En les darreres setmanes s'especulava amb la possibilitat que Mas pogués ser candidat a les properes eleccions. Els casos de corrupció que es jutgen o instrueixen, que impacten directament sobre l'antiga CDC i que hipotequen el missatge regenerador del nou PDECat mentre Mas el lideri, havien fet que se'l qüestionés. Ara és clar que només pot tenir recorregut polític en un marc que no sigui l'autonòmic. A curt i mig termini el partit està orfe de candidat.
Rigau pot ser una urgència
Les inhabilitacions converteixen, a més, a Irene Rigau en una patata calenta per a Junts pel Sí. La diputada recorrerà al Suprem, però si el recurs no s'accepta (no cal descartar-ho) quedarà automàticament inhabilitada i hauria de deixar l'escó segons la legislació espanyola. En un aperitiu del que podria passar en uns mesos amb Carme Forcadell, el grup majoritari de la cambra, que per ara se les empesca per desobeir tan poc com pot de forma explícita a l'espera del referèndum de setembre, hauria de decidir què fer.
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, després de conèixer la sentència Foto: PDECat
La reacció a la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau, que perquè ningú els pugui acusar de deixadesa presentaran recursos al Suprem, ha estat coherent amb el xoc de trens que s'intueix a la tardor, quan Junts pel Sí preveu convocar el referèndum. Mentre Puigdemont, que ha comparegut amb Junqueras i Romeva a la galeria gòtica de Palau, ha refermat el compromís amb el referèndum, des de Madrid el PP es felicitava de fins a quin punt la barrera de concertines contra el dret a decidir atura els qui volen assaltar la sobirania nacional espanyola. El PSOE encara ha anat més lluny i ha afirmat que la sentència li semblava "benèvola". A la Moncloa expliquen sempre que la resposta al procés català ha de ser mesurada. Amb aquest partit socialista no ha de patir perquè per moments és encara més contundent que els populars. És lògic que els partits sobiranistes posin el crit al cel mentre observen com l'empatia amb el procés no passa de Podem, una formació que fa dos anys era emergent i que ara mira de recosir-se internament.
Sense fer presoners
Tot plegat després d'un cap de setmana en què la Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa, ha qüestionat el fons, que no les formes, de la reforma legal que la tardor de 2015 va convertir el TC en una sala penal que pot apartar de les seves funcions polítics que no compleixin les seves sentències. Espanya va admetre en les seves al·legacions al Consell d'Europa que frenar el procés català, que passa per un referèndum com el que el govern, també independentista, d'Escòcia torna a reclamar, era el que motivava la reforma. Ad hoc i sense manies. Per ara, la maquinària judicial funciona. I està pensada per guanyar sense fer presoners.