Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

L'Estat va admetre al Consell d’Europa que Catalunya és «el motiu polític» de la reforma del TC

Els interlocutors consultats pel COE es van referir “més o menys explícitament” al procés com a justificació del decret, un pas previ a la invocació de l’article 155 | "La suspensió de membres del parlament que tenen un mandat democràtic del poble sobirà podria ser problemàtica", destaca el document de la Comissió de Venècia

per Redacció, 13 de març de 2017 a les 18:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Seu del Consell d'Europa en una imatge d'arxiu Foto: ACN


El govern espanyol va justificar al Consell d'Europa la llei de reforma del Tribunal Constitucional (TC) per la situació política que viu Catalunya. Així ho assegura l'informe complet del COE publicat aquest dilluns, i que indica que, en les seves al·legacions a Estrasburg, l'executiu de Mariano Rajoy va "explicar la necessitat" de la reforma pel "rebuig del Parlament de Catalunya a respectar les sentències del Tribunal Constitucional". El text indica que "gairebé tots els interlocutors" amb qui es va entrevistar la delegació del COE que va visitar Madrid per investigar la llei "es van referir, més o menys explícitament, al moviment separatista a Catalunya com a raó política per l'adopció" de la norma.


L'informe explica que una delegació de la Comissió de Venècia va visitar Madrid el 25 d'abril de l'any passat i va tenir reunions "amb el Tribunal Constitucional, la comissió constitucional del Congrés dels Diputats, el Consell General del Poder Judicial, els ministeris d'Exteriors i Justícia en funcions i amb acadèmics". 

Durant aquestes reunions, la Comissió de Venècia explica que va ser informada de com la reforma del TC s'invocaria probablement abans de prendre mesures d'últim recurs com l'article 155 de la Constitució". L'informe diu que la llei de la reforma del TC "està formulada de manera abstracta i no es refereix a la situació a Catalunya" i que, per això, encara que el cas català sigui el primer en què s'utilitzi la norma, els experts europeus la volien analitzar "en general" i no estrictament pel que fa referència al procés.

Un socialdemòcrata alemany impulsa l'estudi

L'informe publicat aquest dilluns indica que la investigació de la Comissió de Venècia es va iniciar a petició del president de la Comissió de Seguiment de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, el socialdemòcrata alemany Stefan Schennach. El polític alemany va fer la demanda l'octubre del 2015. La Comissió de Venècia va anar posposant la publicació del seu informe, que inicialment havia previst pel març del 2016, arran de la situació política a l'Estat i la incapacitat per a formar un govern. 


L'estiu de l'any passat, la Comissió de Venècia va decidir adoptar l'opinió sobre la reforma durant la seva sessió de l'octubre. Però un mes abans, el setembre, el president del TC va informar la Comissió que "estava a punt de publicar la sentència" sobre els recursos del govern català i basc a la llei i va demanar que "posposés l'aprovació de l'opinió". Les sentències -que avalaven la reforma es van publicar el 3 de novembre i el 15 de desembre. 

Dubtes sobre la suspensió de càrrecs 

L'informe complet de la Comissió de Venècia apunta als "dubtes" que genera la possibilitat de suspendre funcionaris o càrrecs electes que es neguin a aplicar una suspensió del TC. "Després de les converses durant la visita de la Comissió de Venècia a Madrid (...) continua poc clar si la suspensió es refereix només a funcionaris o també a càrrecs electes", indica. 

"La suspensió de membres del parlament que tenen un mandat democràtic del poble sobirà podria ser problemàtica", diu la Comissió de Venècia, que destaca que estan "protegits per prerrogatives de la Constitució", com la inviolabilitat. A la seva resposta, el govern espanyol va dir al COE que "amb l'excepció dels que tenen deures parlamentaris administratius com a part de la mesa del Parlament", la llei "no preveu la suspensió de diputats". Tot i això, el Consell d'Europa creu que la normativa és "imprecisa". 

L'informe també adverteix que atribuir al Tribunal Constitucional el poder d'executar les seves pròpies decisions, a través de la imposició de multes i la suspensió de càrrecs, és contraproduent per a la seva reputació. En aquest sentit, diu que "no és improbable que la persona que rebutja executar una sentència també rebutgi pagar la multa o ignori la suspensió i continuï en el càrrec". "Això posaria en qüestió l'autoritat del Tribunal Constitucional i, de retruc, de la pròpia constitució", assenyala el text.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació