JUDICI AL 9-N

Mas no es podrà presentar a unes autonòmiques

La LOREG no permet que siguin elegits persones inhabilitades per desobediència encara que la sentència no sigui ferma | Rigau pot seguir sent diputada de moment i demanar al TC una suspensió d'execució de la comdemna fins que es pronunciï de forma definitiva

per Sara González / Isaac Meler , 13 de març de 2017 a les 18:50 |
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau durant la roda de premsa d'aquest dilluns | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que inhabilita l'ex-president Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau impacta en un moment en què els sobiranistes intenten culminar el procés per celebrar un referèndum. Just després estan projectades unes eleccions catalanes què caldrà veure en quin context es celebren. Allò que està clar és que si se celebren unes eleccions autonòmiques Mas no es podrà presentar com a candidat. Si aquests comicis es convoquen ja amb la vigència d'un règim electoral català -contemplat dins de la llei de desconnexió que es preveu aprovar al juliol- ja són figues d'un altre paner. Mas hauria de decidir aleshores si es presenta o no en funció de la legalitat catalana que, d'altra banda, no seria reconeguda per l'Estat espanyol.

En el cas de Rigau, l'única dels tres que ostenta un càrrec públic, té encara opcions de recórrer abans d'haver de deixar -en cas d'acatar- la seva acta de diputada al Parlament de Catalunya. A continuació, les claus per saber què passa ara amb els inhabilitats.


Per què Mas no es pot presentar a les pròximes eleccions?

Encara que la sentència del TSJC que l'inhabilita durant dos anys no sigui ferma i Mas tingui l'opció de recórrer-la, l'ex-president ja no pot ser candidat a les pròximes eleccions catalanes. "Des d'un punt de vista tècnic, fins que la sentència no sigui ferma, Mas no està inhabilitat però no es pot presentar a unes eleccions per la llei orgànica del règim electoral general", argumenta l'advocat de Mas en el judici del 9-N, Xavier Melero .


La lletra b) de l'article 6.2 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) estableix que no poden ser elegibles "els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les institucions de l'Estat" quan se'ls hagi inhabilitat "per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els terminis previstos a la legislació penal". 

Segons aquest mateix article, Joana Ortega tampoc podria optar a cap càrrec públic en cas que així ho volgués arran de la inhabilitació d'un any i nou mesos de presó dictada pel TSJC en el seu cas.


Què poden fer ara els tres inhabilitats?

A partir d'aquest dimarts tenen cinc dies per anunciar un recurs de cassació no fonamentat en el qual poden apuntar les infraccions de llei o les alteracions formals que les defenses detectin en la sentència. Després, hi haurà 10 dies més per formalitzar el recurs. Podria ser que el Suprem ni tan sols acceptés la presentació del recurs, però les defenses dels tres condemnats no contemplen aquest escenari.

Un cop formalitzat el recurs, el Tribunal Suprem no té un temps màxim per resoldre, però les defenses calculen que es podria produir abans de l'estiu. Creuen, de fet, que pot anar tot molt vinculat a la sentència, també pel 9-N, de l'ex-conseller Francesc Homs.

Amb la resposta ferma del Suprem, Mas, Ortega i Rigau encara tenen l'opció d'interposar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. En últim lloc hi ha el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. En aquest cas, apunta Melero, "el recurs dependrà de les sentències que falten dels tribunals espanyols".

Irene Rigau pot seguir sent diputada?

Rigau és l'única condemnada dels tres que té un càrrec públic: és diputada per Junts pel Sí al Parlament. Com que la sentència que l'inhabilita durant un any i mig encara no és ferma, d'entrada pot seguir com a diputada. Un cop el Suprem es pronunciï, si ratifica la sentència, Rigau pot demanar empara al Tribunal Constitucional i demanar l'aplicació de l'article 50 de la llei orgànica d'aquest tribunal perquè se suspengui l'execució de la seva condemna. "En el cas de Rigau, que ostenta un càrrec escollit pels ciutadans, aquesta suspensió pot aplicar-se", assegura Jordi Pina, l'advocat de l'ex-consellera. Com a última instància està el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació