JUDICI AL 9-N

La sentència que inhabilita els responsables del 9-N, en nou claus

El tribunal presidit per Jesús María Barrientos considera que els tres ex-dirigents eren "conscients que contravenien" la suspensió del TC | Declara que els voluntaris "van estar sempre sota el control organitzatiu del Govern"

per Isaac Meler , Palau de Justícia de Barcelona, 13 de març de 2017 a les 15:18 |
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al TSJC durant el judici al 9-N | Pool EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Dos anys d'inhabilitació per a Artur Mas, un any i nou mesos per a Joana Ortega i un any i sis mesos per a Irene Rigau. Aquest és el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació al judici al 9-N. La decisió s'ha fet pública aquest dilluns a la una del migdia, només un mes i tres dies després que acabessin les declaracions. El TSJC ha acordat aquesta decisió per unanimitat. Però quins són els seus principals arguments? Aquí en fem un resum en nou claus:

1. Mas, Ortega i Rigau eren "conscients que contravenien" la suspensió del TC. El TSJC considera que l'ex-president de la Generalitat "no només no va dictar cap tipus de resolució ni va efectuar cap anunci de suspensió" del 9-N, sinó que juntament amb les ex-conselleres "van permetre la efectiva realització de les votacions" mantenint el lloc web www.participa2014.cat actiu i la campanya de publicitat institucional, o alguns treballs preparatoris com la distribució del material de la votació o la instal·lació de programes informàtics.



2. "La democràcia es basa no només en la divisió de poders sinó en la submissió de tots a l'imperi de la llei i al compliment de resolucions judicials". Aquesta és la "regla o principi democràtic" que el TSJC creu que Mas, Ortega i Rigau van "invertir" quan van "imposar la seva voluntat sobre una decisió del TC". El tribunal apunta que els ex-dirigents van "trencar" el "principi de jerarquia" i "es va veure alterat en termes inacceptables el normal funcionament de l'estat de dret".

3. Les resolucions del Constitucional han de ser "tractades com resolucions judicials". El TSJC declara "sens dubte ni reserva" que el TC té atribuïda una "jurisdicció constitucional" i desestima un dels arguments de la defensa. En aquest sentit, es va al·legar que el 2014 la reforma de la llei orgànica del TC -aprovada ad hoc per suspendre càrrecs independentistes- encara no s'havia produït i, per tant, aquest tribunal encara no formava part del poder judicial i les seves resolucions només tenien caràcter "declaratiu".


4. La providència que suspenia el 9-N era d'una "claredat meridiana per a qualsevol intel·ligència mitjana". El tribunal també desestima, com va al·legar la defensa, que la providència de suspensió del 4 de novembre fos un mandat obscur i confús. Per contra, el TSJC conclou que la suspensió del 9-N era una "ordre meridiana i explícita". A més a més, afegeix que el recurs de súplica del Govern no va alterar la suspensió.

5. Els voluntaris "van estar sempre sota el control organitzatiu del Govern". Pel TSJC, l'argument de Mas, Ortega i Rigau de situar els voluntaris com els responsables últims de la materialització del procés participatiu del novembre de 2014 és un "pretext inconsistent". En la sentència, el tribunal detalla que si bé els voluntaris "van tenir una participació decisiva" el departament de Governació, per exemple, va ser qui "els va cursar convocatòria i els va fer assignació de les meses" a través de la "pàgina web oficial institucional www.participa2014.cat".


6. El web del 9-N es podria haver eliminat en "hores". Mentre que Mas, Ortega i Rigau van defensar que era "impossible" eliminar el web del procés participatiu, el TSJC conclou que es podria haver fet en "hores" en base al testimoni de l'ex-director gerent del CTTI Jordi Escalé. Tot i "venir a judici a defensar la tesi de la impossibilitat (...) va acabar per admetre a preguntes del fiscal que la pàgina institucional de la Generalitat es podria haver eliminat en tot cas, encara que els temps de la efectivitat de tal eliminació podien variar diverses hores", recorda el tribunal.

7. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va advertir de la "eventual comissió d'un delicte". Entre els documents incorporats al sumari, hi ha un informe del CATN amb data de 6 d'octubre de 2014 que advertia de la possibilitat que el Constitucional suspengués la consulta de forma automàtica si el govern espanyol interposava recurs d'inconstitucionalitat. A més a més, el TSJC destaca que el CATN va advertir que es podia produir la desobediència delictiva "en un escenari en el que ho hagi una resolució judicial prèvia 'com seria una mesura cautelar adoptada en un procés contenciós administratiu o, inclús, en un procés constitucional que instés a no celebrar una consulta la convocatòria de la qual hagués estat impugnada'". 

8. No van cometre prevaricació. El TSJC descarta aquest delicte imputat per la Fiscalia i que podria haver elevat la pena d'inhabilitació de manera important. El tribunal creu que no es va produir una conducta "arbitrària" per part de Mas, Ortega i Rigau que anés més enllà del delicte de desobediència. De fet, el propi tribunal recorda que part de la llei de consultes no referendàries encara era vigent.

9. Mas, "autor" del delicte; Ortega i Rigau, "cooperadores necessàries". El TSJC situa l'ex-president com a màxim responsable del delicte de desobediència en tant que va "aparèixer com a convocant del procés participatiu" i que va ser el "destinatari directe" de la providència del TC. D'altra banda, el tribunal ubica l'ex-consellera de Governació, en coordinació amb Mas, com a responsable de la "creació, registre i administració" de la web del 9-N i considera que va tenir "en tot moment el control últim de la totalitat dels continguts i funcionalitats". Pel que fa a l'ex-consellera d'Ensenyament, el el tribunal indica que no només va "decisiva" la seva intervenció per posar els centres d'ensenyament a disposició del procés participatiu, sinó que també va garantir "l'aprovisionament dels equips tècnics de suport", és a dir, els 7.000 ordinadors que es van repartir per tot Catalunya per comptabilitzar els vots.

Sentència a Mas, Ortega i Rigau del judici pel 9-N by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació