Diari de bord de la missió 13 de Proactiva al Mediterrani: 333 migrants rescatats

Guillermo Cañardo, 43 anys, Alforja. Cap de la missió 13 de Proactiva Open Arms. Metge i mariner. Vaig creuar l'Atlàntic en solitari, sense assistència i sense comunicació. En tornar vaig veure una entrevista a l'Oscar Camps de Proactiva, imatges de gent a Lesbos i vaig decidir presentar-me de voluntari. Vaig estar a Lesbos, després vaig participar en la preparació de L'Astral, on vaig fer de metge i socorrista dos mesos i mig, i ara em van posar de cap de missions. Aquesta és la vuitena que faig al Mediterrani Central. Foto: Sergi Cámara

Angel Pérez, 50 anys, Donosti. Mag professional. Cuiner de la missió 13. He vingut aquí per agrair el que la vida m'ha donat. Una de les maneres de fer-ho és ajudar a altra gent que no ha tingut la mateixa sort que jo. Sóc membre d'una associació de Guipuzcuoa, ZAPOREAK, que va treballar a l'illa de Quios fent menjar per 1.500 persones refugiades. Ara aquí he vingut com a cuiner per fer el menjar dels voluntaris que estan amb Proactiva Open Arms. Ja som uns quants de ZAPOREAK que hem passat per la cuina del Golfo Azzurro. Foto: Sergi Cámara

Michele Angion, 28 anys. Sardenya. Mariner professional. He arribat aquí perquè vaig conèixer gent de Proactiva Open Arms, i sempre he estat sensible al tema de les migracions: no entenc que nosaltres puguem voltar pel món amb el nostre passaport, i altres persones no puguin. Veia imatges d'aquest drama a internet i volia veure-ho amb els meus ulls i ser-hi. Una vegada he començat no ho he pogut deixar. És el primer cop a la vida que utilitzo els meus coneixements per ajudar la gent. Abans, quan era a alta mar era per feina, ara estic de voluntari i inverteixo el que sé per ajudar els altres. Foto: Sergi Cámara
 

Mauro Di Si. Argentí, 30 anys, establert a Barcelona. Socorrista i informàtic. He treballat com a socorrista a Argentina i Xile. Vaig tenir l'oportunitat d'anar a Lesbos, on m'hi vaig quedar quatre mesos com a rescatador i després com a patró. Vaig continuar amb Proactiva treballant al Mediterrani central, i ja porto 4 missions. M'apassiona ser socorrista i aquí puc fer el que m'agrada i ser coherent amb el que penso. Aquí trobat molt bones persones. Si algú pot ajudar a canviar les coses, és la gent. Foto: Sergi Cámara

Letícia Cabo, 34 anys. València. Doctora d'emergències mèdiques. Tinc un amic que va anar a la jungla de Calais, en veure la situació em va dir que allà necessitaven ajuda i en pocs dies ja estava allà. No coneixia gaire de la situació. Parlant amb refugiats em van explicar tot que havien fet per poder arribar a Europa creuant el mar. Mirant les xarxes vaig conèixer Open Arms. Els vaig enviar un mail donant-los les gràcies pel que feien, i els vaig oferir la meva ajuda com a doctora. Em van trucar quan estava a França, em van oferir anar a Lesbos i al cap de pocs dies vaig anar-hi. Tots tenim el dret a la vida i Open Arms intenta garantir-lo per a tothom i que ningú mori al mar. Si eliminem aquest dret, tot queda en res. Foto: Sergi Cámara
 

Jorge Irimeo Pacheco, 41 anys. Argentina. Mariner, patró professional i socorrista. Vaig arribar a Catalunya per treballar de socorrista i vaig viatjar fins a Lesbos amb Open Arms, on em vaig quedar dos mesos i mig. Aquesta és la meva primera missió al Mediterrani central i he decidit quedar-me i participar en la missió 14. Crec que hi ha desigualtats pel simple fet d'haver nascut a un lloc o a un altre. Tinc la necessitat d'ajudar i crec que pot haver-hi un món millor. Ho podem aconseguir. Foto: Sergi Cámara
 

Jaume Gas, 36 anys. Barcelona. Infermer del Centre d'Atenció Primària Barcelona Esquerra, Hospital Clínic. També he estat socorrista i patró amb la creu Roja durant 10 anys. He vist que combinat les tres coses aquí podia ser molt útil, ja que puc portar una embarcació, rescatar i cuidar gent que ho necessita molt i que ha patit unes condicions extremes. Penso que aquesta experiència et fa millor persona. Vull agrair a la feina haver-me donat l'oportunitat de venir aquí. Foto: Sergi Cámara
 

Marta Duch, 43 anys, Vilassar de Dalt. Patró de vaixells i guia d'expedicions. Considero que hi ha una problemàtica amb els refugiats i que se'ls ha d'ajudar vinguin d'on vinguin. Com que sé navegar és al meu abast poder-los fer costat al mig del Mediterrani. El projecte de Proactiva Open Arms encaixa amb la meva professió i amb les meves inquietuds, per això he vingut de voluntària. Foto: Sergi Cámara
 

Iago Mera.36 anys. La Corunya. Coordinador de serveis salvament platges de Barcelona. Estic aquí perquè crec que tots tenim part de responsabilitat amb el què passa, i no podem mirar cap a un altre costat. A nivell personal, em sento millor ajudant a la gent. Foto: Sergi Cámara

Adrià Espada, 24 anys. Eivissa. Socorrista. Estic aquí perquè crec que és necessari donar un cop de mà a qui ho necessita. Aquí sóc útil i puc aportar el meu gra de sorra per ajudar a canviar aquesta dramàtica situació. Foto: Sergi Cámara

Antonio Javier Dorta. 36 anys. Quiroga, Lugo. Logopeda i socorrista de Proactiva a les platges de Barcelona. Sempre m'ha interessat el voluntariat, van oferir-me l'oportunitat d'anar a Lesbos, però per motius laborals no vaig poder. Ara, finalment, he pogut venir al Mediterrani central. Estic aquí per consciència social i per poder aportar quelcom per ajudar a qui ho necessita. Ser útil. Foto: Sergi Cámara
 

Manolo Amores, 64 anys, Tarragona. Professor jubilat d'Electrònica a l'Institut Comte de Rius. Fa més de 25 anys que faig cooperació a Àfrica i Centre Amèrica. Tinc vocació d'ajudar i Proactiva Open Arms era l'ONG que estava sobre el terreny. La necessitat és aquí, per això he vingut. Foto: Sergi Cámara

 

Stefano Passeri , 23 anys. Pescara, Itàlia. Mariner i patró de vaixell. Vaig conèixer en Guillermo, el cap de la missió, en una regata de velers a França. Vam mantenir el contacte i em va proposar d'anar a Lesbos, però en aquell moment no podia. Em va tornar a trucar per venir en una missió al Mediterrani i vaig acceptar. Vull ajudar a la gent i aquí estic. Dono les gràcies per aquesta oportunitat de donar un cop de mà als altres i créixer humanament. He estat com en família. Ho tornaria a fer mil vegades. Foto: Sergi Cámara

Alexandros Gkosime, 42 anys, Atenes, Grècia. Socorrista de platja a Newquay, Regne Unit. Vaig fer de voluntari a l'illa de Lesbos rescatant refugiats amb una organització de Grècia. Allà vaig conèixer Proactiva. La meva passió és salvar vides a l'aigua: no vull que ningú mori afogat i per això he vingut. Agraeixo molt a Proactiva que m'hagi donat aquesta oportunitat i m'hagi acceptat per poder estar en una missió al Mediterrani. Foto: Sergi Cámara

Coberta del Golfo Azzurro. Aquest dijous, molts s'han llevat d'hora per observar per primera vegada terra europea. Les cares de cansament d'un viatge de dos dies, molt mogut a causa de la mala mar, han desaparegut quan les persones se n'han adonat que ja es veia la costa de Sicília. Les autoritats italianes decideixen en quin port es desembarquen les persones rescatades i, en aquest cas, s'ha optat pel port sicilià d'Augusta. Foto: Sergi Cámara

Una doctora de l'autoritat sanitària italiana pren la temperatura a totes les persones abans de desembarcar-les. El vaixell ha estat posat en quarantena i, per això, s'ha hissat la bandera groga. Fins que metges no certifiquin que les persones que hi ha en el vaixell estan bé de salut i no hagin desembarcat, no es traurà la bandera groga. Foto: Sergi Cámara

Coberta del Golfo Azzuro. Un metge de l'autoritat sanitària italiana del port d'Augusta revisa, una per una, les persones rescatades que hauran de desembarcar al port. Foto: Sergi Cámara

La doctora Letícia, voluntària de Proactiva Open Arms, entrega a la Creu Roja italiana la nena que van rescatar amb només 12 hores de vida. Foto: Sergi Cámara

Diverses persones comencen a desembarcar del vaixell Golfo Azzurro, després que les autoritats sanitàries certifiquessin que tots estan be. Els voluntaris de Proactiva Open Arms acomiaden, una a una, totes les persones que van rescatar i amb les que han compartit dos dies de viatge des de les costes de Líbia. Foto: Sergi Cámara

La doctora Letícia, voluntària de Proactiva Open Arms, s'acomiada de les dones amb les que ha compartit dos dies dalt del vaixell. Foto: Sergi Cámara

La Creu Roja italiana organitza una fila per tal de tornar a fer una altra revisió a cada persona que desembarca del vaixell. Foto: Sergi Cámara

Voluntaris de Proactiva fan neteja general al vaixell una vegada han desembarcat totes les persones. Han estat dos dies de viatges de les costes de Líbia juntament amb les 333 persones rescatades. Foto: Sergi Cámara

Coberta del Golfo Azzurro. La majoria de gent ha passat una mala nit a causa del mal estat de la mar, cosa que ha provocat molts marejos entres les persones pel fort moviment del vaixell. Foto: Sergi Cámara

En Iago dona el biberó a la nena que van rescatar ahir, de només 12 hores mentre la mare es recupera a l'hospital del vaixell. Durant tota la nit diferents voluntaris han estat cuidant d'ella. Foto: Sergi Cámara

Coberta del Golfo Azzuro. El vaixell ha quedat completament ple amb les 333 persones que es van rescatar ahir i molts han d'acomodar-se en diferents llocs de la coberta. Foto: Sergi Cámara

Diverses persones descansen a la coberta del vaixell després de passar una nit moguda. Foto: Sergi Cámara

Moment de repartir l'esmorzar per les 333 persones que hi ha a bord del vaixell. Els voluntaris s'encarreguen d'organitzar una fila i també de donar-los el menjar Foto: Sergi Cámara

La doctora voluntària Letícia, de València, cuida de la mare que va parir a la nena que va ser rescatada amb 12 hores de vida dalt de l'embarcació en la qual viatjaven més de 100 persones. Foto: Sergi Cámara

En Michele, voluntari de Sardenya, i mariner professional, ajuda a un jove a arribar a una zona on pugui estar més resguardat. Els que pateixen indicis d'hipotèmia se'ls canvia la roba i els condueixen a una zona on puguin estar més resguardats del vent. Foto: Sergi Cámara

Varis voluntaris i voluntàries canten i ballen amb les dones que han rescatat a la zona de l'hospital del vaixell. L'alegria al vaixell cada cop és més gran, ja que demà arribarà al port d'Augusta (Sicília) on seran desembarcats. A partir d'aquí, se'n faran càrrec les autoritats italianes. Foto: Sergi Cámara

La barca de nom Teresa –en honor a una dona que en el seu enterrament va demanar que en comptes de flors la gent donés els diners a Proactiva Open Arms- arriba a una de les primeres dues barques que s'han detectat aquest matí. Aquesta barca de fusta portava gent majoritàriament de Bangla Desh i deu persones de Gàmbia. Foto: Sergi Camara

Un home de Bangla Desh resa per donar les gràcies després de ser rescatat per Proactiva Open Arms. Foto: Sergi Camara

Instant que la barca «Teresa» arriba a la segona embarcació detectada, l’altre embarcació d'Open Arms «Clara» ja hi havia arribat uns moment abans i havia repartit algunes armilles salvavides per assegurar les persones de l'embarcació. Foto: Sergi Camara

La majoria de les persones que viatgen a les embarcacions no ho fan gens preparats fet que provoca que molts pateixin hipotèrmies. Foto: Sergi Camara

Els rescatadors de Proactiva Open Arms reparteixen armilles salvavides a les persones que encara no en tenen. El primer que es fa és assegurar les persones que totes tinguin una armilla salvavides abans de començar a desembarcar la gent de les precàries embarcacions. Foto: Sergi Camara

Vista de l'embarcació amb 137 persones. Foto: Sergi Camara

L'embarcació, ja buida, un cop acabada l'operació de rescat i tots els seus membres han estat traslladats al vaixell Golfo Azurro de Proactiva Open Arms. Foto: Sergi Camara

Una dona procedent de Nigèria que ha estat rescatada juntament amb la seva filla de només 12 hores de vida espera per ser atesa per la doctora a la zona de l'hospital del Golfo Azzurro. Foto: Sergi Camara

La doctora de la missió Letícia talla el cordó umbilical que encara li penja a la nena de només 12 hores de vida. Foto: Sergi Camara

Unes dones procedents de Nigèria descansen a la zona del hospital del Golfo Azzurro. En total han estat rescatades 13 dones i 319 homes. Foto: Sergi Camara

En Iago, un voluntari de la Corunya que ha estat pare fa tres mesos, s'encarrega de la nena mentre la doctora atén la mare. Altres membres de Proactiva Open Arms venen a interessar-se per l'estat de la dona i la petita. Foto: Sergi Camara

Desenes persones procedents de diversos països de l'Àfrica descansen dalt d'una de les cobertes del Golfo Azzuro, que transporta un total de 332 persones. Foto: Sergi Camara

Comandament del Golfo Azzurro. El capità Adrian, i diferents voluntaris de guàrdia vigilen l'horitzó de bon matí per una possible sortida de barques de refugiats. Foto: Sergi Cámara

En Michele, en Jaume i la Letícia vigilen des de la coberta superior qualsevol punt a l'horitzó que pugui ser una barca de refugiats. Tots els membres de la tripulació tenen guàrdies de 3 hores durant el dia i tres hores durant la nit. Foto: Sergi Cámara

Moment del segon torn del dinar al Golfo Azzuro. La cuina la porta en aquesta missió l'Angel, un cuiner basc d'una ONG anomenada Zaporeak, cuiners voluntaris que s'encarreguen de la cuina a les missions del Azurro i que han treballat també a l'illa de Quios a Grècia amb refugiats. Foto: Sergi Cámara

Membres de la tripulació golfo Azzurro saluden el vaixell de IUVENTA, una altra ONG que també opera en els rescats juntament amb altres organitzacions com MOAS, MSF, SEA WActh entre d' altres. Foto: Sergi Cámara

Guillermo, cap de la missió 13 de l'ONG Proactiva Open Arms, vigila un possible objectiu al radar del vaixell. A banda de mariner experimentat és metge i aquesta és la seva vuitena missió al Mediterrani central. El radar marca possibles barques, i la seva velocitat, a part de la vigilància amb prismàtics, és essencial per detectar qualsevol possible embarcació de refugiats. Un cop comprovat el senyal, el Guillermo comprova que es tracta d'una falsa alarma, una barca de pescadors que sol viatjar a la mateixa velocitat que una barca de refugiats. Foto: Sergi Cámara
 

Després de tota la nit de viatge, el Golfo Azurro arriba davant les costes de Líbia, a unes quinze milles de Sabratha, uns dels punts de sortida d'embarcacions amb refugiats. A partir d’aquest moment la vigilància es basa en rastrejar possibles embarcacions a l'horitzó. Foto: Sergi Cámara

L'Stefano, voluntari de Proactiva Open Arms. vigila l'horitzó des de la coberta del vaixell, a la recerca d'una possible embarcació. Foto: Sergi Cámara

En Mauro, voluntari de Proactiva, vigila l'horitzó a la recerca de possibles barques de refugiats des de dalt de la coberta del vaixell. Foto: Sergi Cámara

El vaixell Golfo Azurro, davant les costes de Líbia, preparant-se per fer un simulacre. L'objectiu és comprovar els materials i provar la rapidesa de les accions que hauran de portar a terme en un rescat real. Foto: Sergi Cámara

El vaixell de Proactiva Open Arms surt després de diversos dies esperant al port, que l'estat de la mar permeti marxar cap a la zona de rescat. El port de la Valletta és la base per organitzacions que treballen en el rescat de refugiats davant les costes de Líbia. Foto: Sergi Cámara

Voluntaris de Proactiva Open Arms fan guàrdia per tal de vigilar les barques de rescat que porten amarrades a popa del vaixell. Aquestes barques permeten una actuació ràpida en els rescats davant les costes de Líbia. Foto: Sergi Cámara

El capità Adrian, del vaixell Golfo Azzurro a la cabina de comandament del vaixell. Foto: Sergi Cámara

En Manolo i en Jorge, voluntaris de Proactiva Open Arms, segueixen les guàrdies per tal de vigilar les petites embarcacions del rescat en una coberta del Golfo Azzurro. Foto: Sergi Cámara
 

Michele, voluntari de Proactiva i mariner professional, passa la posició del vaixell per correu electrònic cada dos hores a la marina italiana. També han de passar la seva posició cada dotze hores a la comandància de la marina espanyola. Foto: Sergi Cámara