Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La caixa B

El guru de Montoro pel finançament proposa que Catalunya sigui qui perdi més recursos

La proposta de nou model que fa Ángel de la Fuente (que es al comitè d'experts), les indemnitzacions de l'ex-ministre Soria, la precarietat laboral en l'hostaleria, el cost de la roba de paisà dels Mossos d'Esquadra... entre altres dades ocultes de la setmana

per Roger Tugas, 11 de març de 2017 a les 11:05 |
Ángel de la Fuente, el guru del finançament de Cristóbal Montoro | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els treballs per al nou sistema de finançament ja han començat i la comissió d'experts per parlar-ne es va constituir fa tres setmanes. Catalunya, malgrat haver abanderat durant molts anys aquesta reivindicació, ha decidit no participar-hi aquest cop. El resultat dels treballs, però, poden no satisfer massa les expectatives de la Generalitat, si es té en compte la proposta que ja ha publicat un dels experts nomenats pel govern espanyol per elaborar un document inicial. A banda, avui analitzarem els recursos que ha percebut Soria com a ex-ministre després de plegar esquitxat pels papers de Panamà, la precarietat laboral en el sector de l'hosteleria, el cost de la lluita contra l'Estat Islàmic i la pèrdua de recursos per un projecte fallit per dissenyar el soldat del futur, o la despesa de la Generalitat per vestir de paisà els Mossos.

-2,2% pèrdua de recursos per a Catalunya
El govern espanyol va constituir fa just un mes el comitè d'experts que ha d'elevar en mig any una proposta de reforma del sistema de finançament. L'equip estarà liderat per Manuel González Sánchez i estarà format pels representants de les comunitats autònomes -cap per part de Catalunya- i set persones designades per l'Estat, entre els quals l'impulsor de les balances fiscals de Cristóbal Montoro, Ángel de la Fuente.

L'executiu central volia que aquest grup es posés a treballar aviat, però De la Fuente ha corregut més que ningú altre i aquesta setmana ja ha publicat una proposta seva per a la reforma del model. I segons admet en el document de debat, els canvis que planteja no són massa ambiciosos i es limita a modificacions en els índexs de ponderació dels elements que han de determinar les necessitats de despesa de cada territori i, amb elles, els recursos que els haurien d'arribar, ja que entén que no existeix prou consens per idear un model veritablement nou.

D'aquesta manera, incorpora en la fórmula un percentatge de despesa fixa per a la pròpia estructura de l'administració -que beneficia sobretot les comunitats petites-, canvia els percentatges que determinen el pes de cada política social en els recursos totals repartits, inclou el percentatge d'universitaris i la tasca de risc de pobresa en el còmput, i exclou el pes dels immigrants per determinar la despesa en sanitat, entre altres canvis. A banda, apunta possibles canvis -que insta a estudiar, però no incorpora- relatius a calibrar les despeses del turisme i dels immigrants o tenir en compte el nivell de renda i l'índex de preus.

I quin és el resultat? Segons l'autor d'unes balances fiscals ideades per combatre el greuge català, curiosament el territori que es podria permetre reduir la seva despesa per habitant és Catalunya (-2,2%), seguida de les Illes Balears (-1,1%), i fins i tot el País Valencià -l'únic territori menys ric de la mitjana amb dèficit fiscal- la veuria reduïda (-0,2%). Per contra, els més beneficiats serien La Rioja (+5,9%), Cantàbria (+2,9%) i Extremadura (+2,4%), on encara es podrien finançar més renovacions de mobles amb diner públic.
 
VARIACIÓ EN LA NECESSITAT DE DESPESA PER HABITANT, EN EL MODEL DE FINANÇAMENT D'ÁNGEL DE LA FUENTE
 

 
41.803 euros cobrats per Soria des de la dimissió

José Manuel Soria, en una imatge recent. Foto: EFE


La dimissió de José Manuel Soria com a ministre d'Indústria va ser sonada. Després de veure's esquitxat pels papers de Panamà i de negar que hagués tingut res a veure amb empreses amb seu al paradís fiscal, les evidències el van fer caure. Així mateix, va tornar a sortir a la llum pública quan el govern espanyol va intentar col·locar-lo com a director executiu del Banc Mundial, tot i que la pressió social va impedir-ho. Des del maig passat, però, ha estat cobrant la indemnització corresponent als ex-alts càrrecs del govern espanyol. En concret, 4.644,78 euros al mes. I ho va anar percebent fins al gener, ja que el febrer va fundar una consultoria per assessor empreses per a la seva expansió a nivell estatal i internacional. Durant aquest temps, però, ha acumulat 41.803 euros com a ministre jubilat.
-2,3% caiguda de sous en l'hosteleria
La precarietat laboral en el sector de l'hosteleria és una realitat ben coneguda. Malgrat tot, el govern espanyol hi posa xifres en una resposta parlamentària a Carles Campuzano (PDECat). En concret, detalla que, mentre al conjunt dels sector els sous van pujar del 2008 al 2014 un 4,45%, al de l'hosteleria va caure un 2,3%, en el mateix període. De fet, els salaris d'aquest sector equivalen al 60% de la mitjana i el 27,3% dels seus contractes són a temps parcial (de mitjana, ho són el 15,9%).

Així mateix, un 15% dels contractes posats a disposició per les ETT ho van ser per a feines de l'hosteleria, malgrat que aquest sector ocupa el 8,1% dels treballadors. Aquest percentatge, però, va creixent, ja que el nombre d'empleats en l'hosteleria ha crescut un 15% del 2008 al 2014, mentre que a la resta de sectors ha caigut un 0,7%. Moltes xifres, totes molt eloqüents, però el govern espanyol no indica com reduir la precarietat en aquest col·lectiu de treballadors o, en el seu defecte, aconseguir que aquest sector perdi pes en favor d'altres amb més qualitat laboral.
153 milions de cost de la lluita contra l'ISIS

Estat Islàmic ha augmentat la brutalitat dels seus atemptats a mesura que perd terreny al camp de batalla. Foto: Europa Press


Els enfrontaments entre els exèrcits internacionals i l'Estat Islàmic no han comportat per ara mobilitzacions molt elevades de combatents, almenys pel que fa l'estat espanyol. Tot i això, la despesa de les operacions militars dels anys 2015 i 2016 per part de l'exèrcit espanyol a Iraq per combatre ISIS han comportat ja una despesa notable. Segons explica el govern espanyol arran d'una pregunta d'Units Podem, aquesta s'eleva a 153 milions, per bé que preveu que els costos augmentin el 2017, ja que augmentarà el nombre de tropes desplegades.
456.329 euros públics perduts per crear el soldat del futur
A mitjans dels 90, el govern espanyol va impulsar un projecte molt ambiciós per crear el que havia de ser el "combatent del futur". Segons aquells plans, els soldats de l'exèrcit haurien d'anar equipats, en les missions sobre el terreny, amb uns equips que costarien uns 20.000 euros per unitat i que durien sistemes inalàmbrics de comunicació que permetessin que els seus caps veiessin el mateix que el militar o sensors per informar de l'estat de salut o estrés, o un làser integrat per millorar la punteria. El vestit, a més, havia de ser invisible als visors tèrmics i el fusell s'havia de poder disparar sense apuntar.

Després de molts anys de dissenys, a finals del 2011, el govern espanyol encarregava a l'empresa Cassidian la fase final de producció d'aquests equips, per 900.000 euros. Des de llavors, però, cap notícia... Fins aquesta setmana, quan el govern espanyol ha reconegut en una resposta parlamentària a C's que, durant la seva aplicació, "es va evidenciar la inviabilitat d'aconseguir els objectius tecnològics i de prestacions plantejats ja que els demostradors objecte del contracte no eren operatius". Fruit d'això, el gener del 2014 es va decidir cancel·lar el projecte. L'Estat hi havia perdut 456.328,55 euros, però pitjor li va anar a Cassidian, que hi havia invertit 2,6 milions.


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

1.356.849€
Qui vesteix els policies de paisà? Porten roba de casa o la compra la policia? En el cas dels Mossos d'Esquadra, el Govern destina 1.356.848,64 euros a un contracte adjudicat a Iturri per al subministrament de vestuari de paisà durant un any mitjançant un sistema de bescanvi, és a dir, que els agents puguin canviar la roba amb un sistema de vals o similar. Segons les condicions tècniques, l'empresa ha de tenir a la disposició vestit d'estil casual, esportiu o de vestir. Mai se sap si s'hauran d'infiltrar a una violenta manifestació d'empresaris...
148.830€
L'Incasòl va anunciar el 2012 un ERO per a 203 persones que al final en va acabar afectant a 170. Llavors, el comitè d'empresa va recórrer la mesura, però cap jutjat li ha donat la raó, malgrat que ha arribat fins al Tribunal Suprem. Un cop s'ha esgotat aquesta via, per tant, s'han desbloquejat els procediments de les demandes individuals dels ex-empleats. Davant d'aquest fet, l'empresa pública ha contractat per 82.280 euros Carrilo Legal per a un servei d'assessorament jurídic i direcció lletrada de defensa de l'Incasòl davant d'aquestes demandes, i ha licitat per 66.550 euros un altre contracte per a l'assessorament especialitzat en dret laboral per representar al personal que es troba codemandat en aquests procediments. Al final, l'ERO no sortirà tan a compte.
72.600€
La imatge és importantíssima el segle XXI. És per això que fins i tot l'Ajuntament d'Ada Colau vol que tot quedi perfectament retratat. I perquè així sigui, ha licitat un contracte de 72.600 per a la realització de reportatges fotogràfics en què participi el consistori. Segons detalla, a més, l'estil de la fotografia ha de ser "fresc, espontani i gens rígid" i, a més, s'ha d'adaptar a tot tipus d'actes. I com que la imatge és tan i tan important, fins i tot ha de poder fer retocs, "si és necessari". No fos cas que una ganyota fes perdre algun vot.
39.325€

Tècnics de l'Agència Tributària de Catalunya, a la seu de la Zona Franca. Foto: ACN


L'Agència Tributària de Catalunya haurà de créixer molt, si es vol convertir en una autèntica estructura d'estat. I, per això, obrirà diversos processos per fitxar inspectors i gestors tributaris. Ara bé, aquestes incorporacions no seran senzilles i, en les últimes convocatòries obertes, moltes places han quedat desertes. Tot i això, la Generalitat confia que això ara no ocorri i ha encomanat a Centro de Estudios Financieros el desenvolupament dels temaris per a les oposicions a gestor tributari, entre 2017 a 2020. Si el procés acaba amb un referèndum i la independència, el contingut de les primeres proves no tindrà res a veure amb les dels anys successius.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació