Cas Palau: crònica

El judici del cas Palau condiciona el futur polític d'Artur Mas

L'ex-president es fa fort en la defensa de la innocència d'Osàcar i nega que estigui pensant en deixar la presidència del PDECat | Dirigents de la formació hereva de CDC assenyalen que, si es demostrés qualsevol irregularitat, hauria de deixar el càrrec | L'impacte de les revelacions de Millet i Montull dificulten que Mas faci el pas per tornar a ser candidat a la Generalitat, que ell no descarta

per Oriol March , 10 de març de 2017 a les 22:05 |
Artur Mas surt del TSJC en una de les jornades del judici al 9-N | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Al llarg d'aquesta setmana, els dirigents de l'antiga Convergència i del PDECat tenien un ull posat sobre els esdeveniments que passaven a la Ciutat de la Justícia. L'encarregat d'encendre la metxa, dimecres, va ser Fèlix Millet, que va revelar sense matisos el "finançament irregular" de CDC a través del Palau de la Música. A partir d'aquell moment, els dirigents nacionalistes van començar a especular sobre què diria Daniel Osàcar, ex-tresorer del partit, davant del jutge. Avalaria Millet? El desmentiria? Descarregaria responsabilitats en els polítics?

Osàcar, de provada fidelitat convergent, va negar totes les acusacions. Això no evitarà, però, que Artur Mas -president del PDECat, ex-president de la Generalitat i ex-líder convergent- hagi de comparèixer en els propers dies al Parlament per explicar-se. Aquest divendres ha dit a Vilanova i la Geltrú, al congrés de la JNC, que vol fer-ho tant ràpid com sigui possible. El judici del cas Palau, encara d'imprevisibles conseqüències per la magnitud de la qüestió, condiciona el seu futur polític.


"Si algú l'implica directament, no té escapatòria", destaca un alt dirigent consultat per NacióDigital. "Si això passa, ha de plegar", afegeix un influent baró territorial del PDECat. L'entorn de la direcció executiva, comandada per Marta Pascal i David Bonvehí, insistia abans de la declaració que no es podia descartar cap "gest" de l'ex-president de la Generalitat. Com que Osàcar va negar tot el que Millet i Jordi i Gemma Montull havien declarat davant del jutge, Mas va optar per seguir la mateixa línia de defensa que en els últims anys: defensar l'ex-tresorer -aquest divendres l'ha definit com a "honorable"- i refermar-se en què no ha existit cap tipus de finançament irregular. I ha advertit, de passada, que no hi ha motiu per deixar la presidència del PDECat.
 

Artur Mas, a RAC1 Foto: ACN


"Sóc dels pocs polítics en aquest país que ha plegat per un munt de coses", ha tret pit Mas en una entrevista a RAC1. Estava previst que l'ex-president comparegués públicament -en un espai neutral, allunyat de la seu de les noves sigles nacionalistes-, però finalment va optar dijous per una breu declaració en un acte d'Òmnium Cultural a L'Hospitalet de Llobregat i aquest divendres per una entrevista a l'emissora del Grupo Godó. A la mateixa hora, Joan Llinares -ex-gestor del Palau de la Música just després que esclatés públicament el cas- assegurava a Catalunya Ràdio que les comissions a CDC eren del 4,5%. Mig punt més que la quantitat confessada per Millet i Montull davant del jutge.

Conseqüències d'una decisió


Quan Mas va deixar la Generalitat arran del veto de la CUP i la pèrdua de suports dins de Junts pel Sí, la refundació de Convergència es va convertir en la seva prioritat. Pel seu despatx a la tercera planta del Palau Robert hi van desfilar tots i cadascun dels dirigents de la formació que s'havien de convertir en actors claus de l'operació. Això fa, per tant, que existeixi un vincle potent entre l'antic partit i les noves sigles, nascudes en un convuls congrés fundacional que va acabar entronitzant Marta Pascal i David Bonvehí com a màxims dirigents executius. Mas va voler fer tàndem presidencial amb Neus Munté, però assegura que no porta el "dia a dia". Els entorns de Pascal i Bonvehí asseguren que cada cop tenen més "força interna" i que en cada visita territorial que fan -pràcticament diària- reben el suport "entusiasta" dels associats.

La fornada més jove de dirigents viu allunyada de les antigues dinàmiques de Convergència, i se'ls pot escoltar dient que no tenen per què pagar "segons quins errors del passat". Pascal i Bonvehí, sentencien des de l'executiva, tenen "legitimitat" per "prendre les mesures que calgui" en cas que les acusacions de corrupció es converteixin en fermes. "Sigui contra qui sigui", sostenen les fonts consultades. Haver d'actuar contra l'ex-president, però, seria un escenari molt difícil de gestionar. Ho resumeix un destacat membre del comitè nacional: "No sé si ens podem permetre matar dos pares en tres anys". Es refereix a la caiguda en desgràcia de Pujol i a una hipotètica retirada -ni que fos temporal- de Mas arran del cas Palau i del sumari del 3% que s'instrueix al Vendrell i que afecta l'època més recent.
 

Mas va ser rebut a L'Hospitalet de Llobregat per Jacint Borràs, president de CDC Foto: ACN


En essència, "tothom està esperant els esdeveniments". Dirigents consultats destaquen que la declaració d'Osàcar va ser "bastant creïble", "més que la de Millet i Montull", però no amaguen que -a pesar de l'esforç diferenciador entre el PDECat i l'antiga CDC- hi ha una afectació evident. Pascal i Bonvehí no tenen res a veure amb la vella guàrdia, sostenen els seus entorns, i per això aquests dies mantenen un silenci que diu moltes coses. La intenció és bastir un cordó sanitari contra els vells -i presumptes- casos de males pràctiques i de "prendre mesures", tal com va detallar Pascal en cercles de confiança aquesta setmana. Les que calgui, perquè "el projecte està per sobre de les persones", com diuen a la sala de màquines del partit.

Una de les derivades rellevants del cas Palau és com afecta el ressorgiment de Mas com a actiu electoral del PDECat després de la negativa de Carles Puigdemont a tornar-se a presentar. L'ex-president segueix sense descartar-se per "responsabilitat", i segueix pendent de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el judici al 9-N. Està previst que primer arribi la decisió del Tribunal Suprem sobre Francesc Homs, i que després s'aclareixi el futur de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Les revelacions dels empresaris sobre campanyes electorals de CiU, però, enterboleixen les opcions de l'ex-president perquè no casen amb la imatge renovadora que aspira a projectar el PDECat. En algunes ocasions, sempre en cercles privats, els responsables executius del partit han vist com declaracions de Mas els "eclipsaven".

El factor Gordó

A tot plegat s'hi suma com es va estrenyent el cèrcol al voltant de Germà Gordó, ex-conseller de Justícia, ex-secretari del Govern i ex-gerent de CDC. La Fiscalia el situa com a "aconseguidor" de presumptes comissions irregulars del 3%, i hi ha testimonis que el situen com a persona clau per tal que Mas rebés empresaris a Palau. Un d'ells -Josep Manel Bassols, ex-alcalde convergent d'Anglès- li hauria demanat a l'ex-president que situés la seva dona -Núria Bassols- en un lloc de responsabilitat al Govern. Un any després, va ser nomenada comissionada per a la transparència.

Gordó, que va optar a ser coordinador general del PDECat, és una figura ben connectada i que genera "respecte". "És dels que són capaços de morir matant", resumeix un membre del comitè nacional. És llargament coneguda la història, contrastada per diversos dirigents coneixedors de la conversa, segons la qual l'ex-conseller va quedar fora de la llista inicial de Junts pel Sí i que una trucada seva a Mas va servir per incloure'l immediatament a la relació d'escollits en llocs de sortida amb l'argument que els ex-consellers havien de tenir garantit un lloc de diputat si el volien.
 

Germà Gordó, a la trobada municipalista de CDC a Seva Foto: Adrià Costa


"El que volem és que tot això acabi aviat", resumeixen des de l'executiva del PDECat. Josep Rull, quan era coordinador general de Convergència, ja deixava clar al seu equip que el mes fonamental per al futur de la formació era el març del 2017. La data ha arribat, el judici del Palau s'està desenvolupant i de moment estan aflorant dades sobre el "finançament irregular" de CDC que afecten els primers passos de la refundació. I, de passada, condicionen el futur polític de la figura que uneix les dues sigles que han aspirat -i aspiren- a lluitar la condició de força central del país en ple procés sobiranista.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació