Àlex Solà: «Hi haurà penes elevades per a Millet i Montull facin el que facin»

Àlex Solà és l'advocat que en nom de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) exerceix l'acusació popular en cas Palau amb vocació de transparència i voluntat de fer justícia. Han passat moltes coses en les últimes dues setmanes però ell recorda que encara estem al "minut 3" d'un judici que s'allargarà fins al juny a la Ciutat de la Justícia. Després de les confessions de Fèlix Millet i Jordi i Gemma Montull, considera que el judici de l'espoli del Palau està quasi vist per sentència i que ara arrenca el del presumpte finançament irregular de CDC amb comissions de Ferrovial.

- Quin balanç en fa de les dues primeres setmanes del judici del cas Palau?

- Fins ara, hem vist que no hi ha hagut impugnacions de fons que qüestionin la validesa del judici i ja han declarat els principals acusats: Fèlix Millet, Jordi i Gemma Montull, i Rosa Garicano, l'staff del Palau. Els tres primers han canviat declaracions les seves declaracions inicials admetent el muntatge de cobrar a Ferrovial comissions per obra pública i transmetre'n una part a Convergència. Això formava part de les acusacions del ministeri públic i de l'acusació popular i fins ara això no havia estat reconegut malgrat que hi ha prova indiciària suficient com per pensar que ens en sortiríem sense aquestes admissions. No han variat la seva estratègia Garicano i Osàcar, que no han admès res.

- Creu que les confessions de Millet i els Montull aconseguiran que la Fiscalia rebaixi les penes demanades per als tres?

- No especialment. En tot cas, això no és una confessió des d'un punt de vista tècnic. L'atenuant tal i com està regulada la confessió és que una persona posi en coneixement de les autoritats els fets abans que el procediment s'adreci cap a ella. Però el cas Palau es va començar a investigar el 2009 respecte Millet i Montull, una mica més tard cap a Gemma Montull i ara ja estem en fase de judici oral, que ha començat. No és una atenuant clàssica. Podria ser analògica? Aquestes són una mica lliures però tenint en compte que la típica ja està feta, no hauria de servir per disminuir molt les penes.

- Ho podrien aconseguir per una altra via?
 
- No deixen d'insistir en la reparació del dany. Diuen que van posar a disposició del jutjat tot el patrimoni. Les dues línies de defensa van molt lligades perquè van reconèixer uns fets, els van quantificar i van posar els diners. Després es van anar descobrint més coses... Sembla que el que van posar a disposició no abastarà el dany i l'atenuant serà incompleta. Però sí que va servir per desviar l'atenció d'una presó preventiva, que hagués servit per evitar destrucció de proves, tot sigui dit. Veurem com es tradueix en la sentència. En tot cas, penso que hi haurà penes elevades que implicaran presó per a Millet i Montull facin el que facin.

- Tindrà més sort Gemma Montull?
 
- Crec que n'ha de tenir molta. Sense reparació del dany no hi ha substitucions ni suspensions, i per tant serà qüestió de compliment. Sembla que pot ser que la Fiscalia es doni per satisfeta amb el comportament processal de les parts arran de les converses que hi ha hagut i li facin reconsiderar la qualificació al final del judici. Però no sé si la conducta en els termes en què s'havia parlat s'ha produït. Jo crec que Gemma Montull no ha explicat tota la veritat, sinó una versió molt dolça sobre la seva actuació. Hi ha molts indicis a la causa que no diu tota la veritat com també ho és que hi ha dos judicis: un és l'espoli del Palau i l'altre les derivades del finançament irregular de CDC, que va succeir alhora que s'espoliava. Aquest segon judici encara l'hem de fer.
 
- Per tant, creu en l'existència del pacte amb la Fiscalia?

- Crec que hi ha hagut converses per tantejar el ministeri públic per part de la defensa de Gemma Montull i veure quines possibilitats tindria de modificar les conclusions definitives del fiscal amb un canvi en la seva actitud processal. Ara bé, això no és un pacte, és una exploració de possibles conseqüències de determinades actituds processals i no sé si aquestes s'han produït tal i com es van parlar. Jo crec que no és creïble ni és una confessió plena que Gemma Montull digui que no coneixia el destí dels diners de Ferrovial, quan en molts dels papers que es generaven per distribuir i gestionar aquest flux continu de fons apareix el seu càlcul percentual sobre les obres públiques. És poc creïble que sabés una cosa i no l'altra.

- Hem vist vendettas aquests dies? 

- Dins la sala no moltes, fora de la sala als diaris una mica més. Jo parlaré de dins de la sala i s'en podria identificar alguna com, per exemple, a la primera declaració de Millet es va citar dues vegades l'actual presidenta del Palau, Mariona Carulla, com a vice-presidenta econòmica. Aquest càrrec ni és estatuari ni que nosaltres sapiguem existia com a tal. Millet, però, l'esmenta fins a dues vegades i en fa penjar la part administrativa i fiscal que, en realitat, portava el senyor Montull. Segur que entre els directius expulsats pel Palau i els que han assumit el poder i ha qüestions i encara les veurem. Vendettas entre Millet i Montull n'hem vist però controlades perquè els seus advocats són bons i saben que no hi ha res que faci mes feliç un acusació que veure que dos acusats se les tenen.

- Fins ara Millet i els Montull han limitat les seves incriminacions a l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar. És creïble aquesta posició?

- No i no fan només una incriminació a Osàcar. Primer en fan una de clàssica: a Carles Torrent. Els morts són molt socorreguts en procediments penals. Però no és creïble la incriminació limitada a Osàcar tot i que també haig de dir una cosa: no serà l'únic cas d'abans del 2010, que es penalitza el finançament irregular dels partits, que el tresorer sigui l'última frontera. De fet, els tresorers han jugat i han assumit aquest rol. Per tant, podria ser una posició bastant ordinària. En alguns casos, fins i tot, aquesta posició d'última frontera provoca que en alguns tresorers es cobrin aquest risc i posin mà i s'emportin una part. És el cas de Bàrcenas, Nasseiro... Tanmateix, pel perfil, personalitat i temps d'actuació de Daniel Osàcar, això sí que ho hem de descartar.

- Un dels arguments d'Osàcar i dels ex-directius de Ferrovial és que quan es produeixen algunes adjudicacions Convergència ja no era al poder. Quin recorregut té aquesta al·legació?

- Molt poc. La obra de la Línia 9 del metro de Barcelona es va fer per trams però l'important és el preu del primer tram de l'any 2001. A més a més, en cada tram, la UTE [Unió Temporal d'Empreses] es va repetint la resta d'anys. Fer per trams una obra és per una qüestió de finançament, però si entres ja guanyes, a banda que governés qui governés els plecs de condicions ja estaven fets i la taula de contractació era la mateixa. En la taula hi havia alguns dels 36 testimonis que estaven citats però als quals la defensa de CDC va renunciar.

- Sortirà tota la veritat en aquest judici?

- Mai surt tota la veritat en un judici. Ni es busca, ni s'aconsegueix, ni és la funció d'un judici. En surt una veritat jurídica que ha de ser suficient per aplicar determinades normes jurídiques. De veritat no només n'hi ha una i, tanmateix, no ens caldria un judici perquè tots poguéssim estar d'acord en què va passar de veritat. Ara bé, quina d'aquesta veritat passarà els paràmetres i sedassos penals per fonamentar la sentència? Això ho hem de batallar encara. Per això parlo d'una veritat judicial.

Àlex Solà Foto: Adrià Costa

- El banc dels acusats podria haver estat més ampli?

- Algunes defenses diuen que hi sobra gent i això ho haurem de veure al final i de fet algun s'ha aixecat abans de començar per prescripció de delictes. Però no hi són tots segur. L'any 2009, quan es demana el primer escorcoll del Palau, les actuacions són secretes. Si en aquell moment s'hagués demanat la intervenció de determinades línies telefòniques, abans i després de l'escorcoll, les transcripcions ens haguessin situat en la llum molt abans i ens haguessin revelat la intervenció de molta més gent amb unes posicions de control social i polític en aquest país molt més grans.

- Hauríem sabut a qui van trucar Millet i Montull i per què.

- Unes intervencions abans i després de l'escorcoll ens haguessin revelat qui estava implicat en aquestes trames que hem hagut de reconstruir després. A més a més, atès el grau d'impunitat amb què actuaven em puc imaginar l'"aristòcrata" Millet el dia que "s'atreveixen" a escorcollar-li el despatx. Devia fer algunes queixes airades en alguns dels seus interlocutors en el poder polític establert. N'estic segur. I Montull, que té menys contenció, també, i això ens hagués estirat alguns fils. De fet, la Fiscalia ho va acabar demanant tard i el jutge no ho va acordar.

- Quines cartes està jugant l'acusació popular?

- La FAVB, quan va decidir fer l'acció popular el 2010 per recollir la indignació ciutadana, ho va fer per intentar que el procediment no quedés curt, i per donar transparència. El primer que va passar és que vam tenir una batalla molt llarga perquè ens deixessin ser part i després vam intentar que el procés arribés on podia arribar. Quan el 2013 el magistrat diu "jo ja he acabat la instrucció, diguin les parts si falta alguna cosa", nosaltres vam dir que en faltaven i algunes no es van fer malgrat que es podrien haver fet amb resultats ràpids per no tenir la vergonya investigadora d'haver de reconèixer que hi ha 9,6 milions d'euros que no sabem on han anat a parar. A més, hi ha gent que va col·laborar en el delicte confés de les obres a cases particulars amb factures falses que haurien de respondre. Això no pot quedar impune: no es pot fer canviar una factura perquè la pagui un consorci amb diners públics. Ni es pot demanar ni es pot fer.

- Queden branques per investigar.

- En l'afer Ferrovial, els diners eren en part finalistes i sortien de manera organitzada. De la mateixa manera, hi ha indicis que efectivament hi havia sortida immediata quan arribaven diners del la subvenció del Ministeri de Cultura per obres del Palau que eren sobrers, perquè els treballs costaven menys del que es va justificar. Pensem que eren finalistes i que es podria investigar on anaven a parar. Tenint en compte d'on venien i algunes informacions periodístiques, s'hagués pogut fer molt ràpidament una diligència d'investigació que era identificar els donants de la FAES d'aquell període, però no es va acordar.

Àlex Solà Foto: Adrià Costa

- La majoria d'acusats eviten les preguntes de l'acusació popular, és a dir, les seves. Amb què s'ha quedat amb ganes de preguntar? 
 
- Fins ara només ha volgut contestar-nos Rosa Garicano. Osàcar hagués volgut però es veu que el seu cardiòleg li ho va desaconsellar. Bé, diuen que més val sentència de jutge que de metge. En tot cas, ens hagués agradat fer o que algú fes la següent pregunta: qui va decidir la distribució del 4% en un 2,5% per Convergència i un 1,5% per al Palau, i si aquest 1,5% era pel Palau i aleshores se'l van apropiar Millet i Montull o si d'inici estava previst que fos per a ells.

- Hi haurà més sorpreses en aquest judici?

- L'admissió de Millet i Montull sobre l'assumpte Ferrovial i la derivada CDC no és cap sorpresa tampoc. No admeten fets sorpresius. No hi ha cap fet que per als que coneixem la causa i fent recull hemeroteca sigui nou, però clar, els temps mediàtics van al seu ritme. En aquest sentit, pot ser que quan es posi sobre la taula alguna de les moltes proves que evidencien que Ferrovial pagava per l'obra pública concedida i que aquests diners anaven a Convergència causin algun tipus de sorpresa.

- Què en pensa del paper d'Artur Mas i de la posició que està tenint el PDECat?
 
- Com a ciutadà i espectador em sembla que hi ha dos discursos diferents: un és el de Mas, que sí que ho té més difícil per desvincular la seva imatge de Convergència, i l'altre el dels directius més joves del PDECat, que pràcticament sembla que no sàpiguen de què es parla quan es diu CDC. Però ja veurem com evoluciona.

- Què va significar el cas Palau quan va sortir a la llum?

- El Palau havia estat moltes coses per la societat catalana. Fins i tot a l'inici te alguna relació amb el moviment obrer amb tot el que suposaven els orfeons. El cas Palau va ser una trontollada a l'oasi català i una evolució aquests anys de molta gent que va optar per dir "no ho sabíem i no ens ho podíem imaginar" a "ens ho haguéssim hagut d'imaginar" fins que ara al final ja es veu que molta gent necessàriament ho sabia. I el cas Palau no és el que provoca el canvi de nom de CDC però va omplir bastant el got. Si bé el cas Pujol hauria omplert el got per si sol, es va trobar el got mig ple.

Àlex Solà Foto: Adrià Costa

- Estem en el pròleg del cas 3%?

- El cas Palau és "protocas". Hem vist un cas llarg, i una investigació llarga però fàcil perquè aquesta gent tenia un sentit de la impunitat tal que ho documentava tot. I amb el que s'ha pogut llegir, s'ha pogut determinar quines enginyeries es feien servir per fer arribar uns diners d'una comissió per obra pública al partit polític. Com que hem tingut facilitat probatòria, el cas Palau ha servit per conèixer alguns mecanismes que després, en altres investigacions, poden donar llum a cap a on s'ha d'anar a investigar per trobar filons.

- Perquè ha tardat tant en arribar el judici oral?

- Malauradament els professionals tampoc pensem que hagi tardat tant. Un cas amb tantes parts, amb tant volum, en el que passen diversos jutges instructors ja té vocació de trigar. Ara bé, es fa el primer escorcoll a finals juliol 2009 i a finals 2013 ja vam fer escrits de qualificació. Havien passat quatre anys, que és molt, però era raonable. Ara estem al 2017, més de 3 anys i mig de quan es va tancar la instrucció i no s'ha fet res d'investigació. Des d'aleshores, només hi ha hagut petites incidències jurídiques de recursos que la llei no preveu que siguin suspensius. És a dir, el 2013 s'hagués pogut fer el que va passar el juliol del 2016, que és enviar el cas a l'Audiència per ser jutjat. Malgrat tot, 200.000 folis en un jutjat que no es va descarregar massa de feina ni se'l va dotar de mitjans auxiliars. Es podria haver fet en menys temps? Sí. Però aquesta durada en justícia espanyola no es massa sorprenent.

- Els acusats podran al·legar dilacions indegudes?

- Segur. Extraordinàries no crec, però ordinàries sí i pot repercutir en rebaixa de penes d'un o dos graus, cosa que és especialment rellevant per als acusats a qui se'ls demanen penes petites. Pot marcar la frontera entre compliment de la pena de presó o no. Encara no ho ha demanat ningú però es pot al·legar més endavant.

- Ha millorat la lluita contra la corrupció? 

- Segur. Per això surten els caso i això costa molt de creure. Jo m'ho haig de dir cada dia perquè és molt humà deprimir-se amb cada cas i pensar "no hi ha un pam de net". Però no, amb cada cas que surt s'està fent net perquè abans la corrupció existia igual però no sortia. I a més a més, des d'una vessant més idealista i potser naïf per part meva, penso que que cada cas que surt tanca una via. Aquella via en la que s'estava corrompent es tanca o la fa més difícil i provoca rebuig social. També s'evidencia el perill de ser acusat, i té una funció d'investigació i preventiva per altra gent. Ara bé, hi ha terreny per córrer.