11
de març
del
2017
Actualitzat
el
13
de març
a les
12:30h
El proper dijous, la Fundació Josep Irla celebrarà els seus vint anys d’existència, amb un acte en què intervindran Oriol Junqueras, Joan Manuel Tresserras, Josep Ramoneda, Marta Espasa, Marina Llansana, Bel Olid i Josep Huguet. La Irla va ser la darrera fundació vinculada a un partit polític després de Nous Horitzons (Iniciativa per Catalunya), Rafael Campalans (PSC) i la Trias Fargas (CDC), però s’ha guanyat un espai destacat en la reflexió ideològica i en la recuperació de la història.
Josep Vall, director executiu de la fundació, explica que “la Irla té dues branques, una com a laboratori d’idees, que és on s’aboca més pressupost, i que té en la revista Eines el seu buc insígnia”. Eines acaba de treure el seu número 27 i des que va aparèixer, ara fa deu anys, ha publicat articles de més de 400 col·laboradors. L’altra pota de la fundació és la de la recuperació històrica. En paraules de Vall: “Quan vam començar, ens vam trobar que la major part de la historiografia era d’arrel marxista i proliferaven els estudis sobre el PSUC, el POUM… Se sabia tot de la Columna Durruti, i molt poc de la Macià-Companys. Teníem camp per córrer i, a més, l’obligació moral de recuperar una part de la nostra història i de les figures que l’havien fet”.
En aquests vint anys, la Fundació Josep Irla ha recuperat figures que o bé eren desconegudes o estaven en la penombra, sense disposar de bones biografies: de Miquel Badia, dirigent d’Estat Català, a Francesc Dalmau, històric dirigent d’ERC que va combatre a Normandia, a banda de recerques com El franquisme contra Esquerra, en què s’aporten dades sobre la repressió, i es constata que 700 militants del partit foren afusellats entre 1938 i 1953. ERC fou el primer partit víctima de les execucions després de la guerra. Per Josep Vall, “per nosaltres, el millor homenatge, més que fer un acte de recordatori, és publicar un llibre sobre aquestes figures”.
La Josep Irla forma part de la xarxa de fundacions vinculada al Centre Maurits Coppieters, de l’Aliança Lliure Europea, el grup al qual pertany ERC al Parlament d’Estrasburg. Coppieters va ser el primer eurodiputat del Volksunie, formació històrica del nacionalisme flamenc.
De l'Empordà a la Provença
La fundació porta el nom del president de la Generalitat contemporània menys conegut, però que va tenir un paper determinant en el manteniment de la institució. La vida de Josep Irla transcorre entre Sant Feliu de Guíxols, on va néixer el 1876, i Sant Rafèu, a la Provença, on va morir el 1958. D’orígens humils, va aixecar una empresa surera a l’Empordà i va ser un activista republicà, sent alcalde de Sant Feliu el 1909. Diputat al Parlament els anys trenta, en fou president i, després de l’afusellament de Lluís Companys, va ocupar la presidència de la Generalitat a l’exili. El 1954, per motius de salut, va renunciar i els diputats a l’exili van elegir Josep Tarradellas.
Es va establir a la Provença amb la seva dona i l’afillada, que es va casar amb un altre català exiliat i van tenir un fill. El nét d’Irla, George Ginesta, és alcalde de Sant Rafèu i diputat de l’Assemblea Nacional francesa pel partit Els Republicans. Molt lleial a la memòria de l’avi, Ginesta ha participat en diversos actes de record al president Irla.
Josep Vall, director executiu de la fundació, explica que “la Irla té dues branques, una com a laboratori d’idees, que és on s’aboca més pressupost, i que té en la revista Eines el seu buc insígnia”. Eines acaba de treure el seu número 27 i des que va aparèixer, ara fa deu anys, ha publicat articles de més de 400 col·laboradors. L’altra pota de la fundació és la de la recuperació històrica. En paraules de Vall: “Quan vam començar, ens vam trobar que la major part de la historiografia era d’arrel marxista i proliferaven els estudis sobre el PSUC, el POUM… Se sabia tot de la Columna Durruti, i molt poc de la Macià-Companys. Teníem camp per córrer i, a més, l’obligació moral de recuperar una part de la nostra història i de les figures que l’havien fet”.
En aquests vint anys, la Fundació Josep Irla ha recuperat figures que o bé eren desconegudes o estaven en la penombra, sense disposar de bones biografies: de Miquel Badia, dirigent d’Estat Català, a Francesc Dalmau, històric dirigent d’ERC que va combatre a Normandia, a banda de recerques com El franquisme contra Esquerra, en què s’aporten dades sobre la repressió, i es constata que 700 militants del partit foren afusellats entre 1938 i 1953. ERC fou el primer partit víctima de les execucions després de la guerra. Per Josep Vall, “per nosaltres, el millor homenatge, més que fer un acte de recordatori, és publicar un llibre sobre aquestes figures”.
La Josep Irla forma part de la xarxa de fundacions vinculada al Centre Maurits Coppieters, de l’Aliança Lliure Europea, el grup al qual pertany ERC al Parlament d’Estrasburg. Coppieters va ser el primer eurodiputat del Volksunie, formació històrica del nacionalisme flamenc.
De l'Empordà a la Provença
La fundació porta el nom del president de la Generalitat contemporània menys conegut, però que va tenir un paper determinant en el manteniment de la institució. La vida de Josep Irla transcorre entre Sant Feliu de Guíxols, on va néixer el 1876, i Sant Rafèu, a la Provença, on va morir el 1958. D’orígens humils, va aixecar una empresa surera a l’Empordà i va ser un activista republicà, sent alcalde de Sant Feliu el 1909. Diputat al Parlament els anys trenta, en fou president i, després de l’afusellament de Lluís Companys, va ocupar la presidència de la Generalitat a l’exili. El 1954, per motius de salut, va renunciar i els diputats a l’exili van elegir Josep Tarradellas.
Es va establir a la Provença amb la seva dona i l’afillada, que es va casar amb un altre català exiliat i van tenir un fill. El nét d’Irla, George Ginesta, és alcalde de Sant Rafèu i diputat de l’Assemblea Nacional francesa pel partit Els Republicans. Molt lleial a la memòria de l’avi, Ginesta ha participat en diversos actes de record al president Irla.