El despertador

10 de març: Mas se la juga per Osàcar

La gravetat de les acusacions del judici del cas Palau deixen en "stand by" l'operació de retorn de l'ex-president, que ha de fer creïble el relat de la netedat del finançament de CDC. Aquest divendres també són protagonistes els virus informàtics al Govern, el Memorial de Greuges i Miquel Badia

per Ferran Casas, 10 de març de 2017 a les 06:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Fèlix Millet i Jordi Montull tenen un pacte amb la Fiscalia. Miren de rebaixar les seves peticions de pena a canvi d'incriminar CDC pel cobrament de comissions irregulars per la concessió d'obra pública a través del Palau. Ahir, Montull va seguir el guió mentre l'ex-tresorer de Convergència, Daniel Osàcar, es limitava a negar-ho tot i a asseverar que, malgrat els testimonis i les proves documentals, la formació mai es va finançar irregularment. Avui declaren els ex-directius de Ferrovial, que hauria pagat les comissions. L'empresa, com CDC, ho nega tot. Caldrà veure que fan ells ara que n'estan desvinculats. Les cròniques de Sara González i Isaac Meler sobre la declaració de Montull i sobre la d'Osàcar us situaran bé.

Hora d'explicar-se. Mas tenia clar que havia de donar la cara. Ho va fer ahir a la tarda a l'Hospitalet, on per cert es va deixar veure amb l'històric Jacint Borràs, encarregat d'hibernar de CDC un cop es va refundar com a PDECat. Va tornar a tancar files amb Osàcar, com també fa per Andreu Viloca, que el va substituir i està investigat pel cas del 3%. Mas juga fort perquè va dir que arribat el cas assumiria responsabilitats en persona. Si el jutge considera provat el finançament irregular, l'operació de retorn de l'ex-president, alimentada per la renúncia de Carles Puigdemont i el judici del 9-N, es veurà tallada en sec. I, sobretot, la renovació que, més enllà de les sigles, intenten Marta Pascal i els dirigents més joves i els alcaldes quedarà en no res i la marca contaminada i víctima dels equilibris amb el passat. Avui Mas serà a RAC1 i es podrà explicar àmpliament. Oriol March explicava en aquesta crònica les darreres novetats sobre Mas, que està disposat a explicar-se també al Parlament.




Vist i llegit

Ahir va ser un dia de deliciosa ressaca culer. El que semblava impossible, remuntar quatre gols a tot un PSG, i sobreposar a un gol inoportú va acabar sent possible per obra i gràcia d'un equip pensat per no perdre la fam de triomf i al que és un error donar per mort abans d'hora. Albert Martín és periodista especialitzat en informació econòmica però també un malalt del Barça i del futbol. Té un blog, La Caverna Azulgrana, que us recomano molt i que ahir, al seu post "Els resurrectes" regalimava èpica.



 El passadís

Fa temps que la Generalitat treballa per reforçar la ciberseguretat, tant a ordinadors com a telèfons mòbils dels seus alts càrrecs. Jordi Puigneró, secretari d'aquest àmbit al Govern, ho explicava fa un any en aquesta entrevista. Els atacs no remeten. Ahir mateix els alts càrrecs van rebre un correu del Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) en que se'ls informava que s'havia detectat "un nombre creixent d'infeccions per virus informàtics a diversos àmbits de la Generalitat". Els recordava "la importància de seguir les recomanacions i bones pràctiques" en aquest àmbit.  



 L'efemèride

El Centre Català, una entitat catalanista moderada, va redactar l'anomenat Memorial de Greuges dels catalans i tal dia com avui de l'any 1885 el va lliurar al rei Alfons XII. El document recollia les reivindicacions polítiques i econòmiques del país i lamentava el tracte rebut per part d'Espanya. El gest polític vers Espanya d'un catalanisme que es començava a articular va ser desatès. I fins avui: el darrer memorials de greuges  el va presentar Carles Puigdemont a Mariano Rajoy en una plataforma reivindicativa de 46 punts (entre ells el referèndum) i dorm el somni dels justos. Al programa 300, de TV3, van parlar dedicar bona part d'un capítol al Memorial de Greuges.


 L'aniversari

Un 10 de març de l'any 1906 naixia a Torregrossa, ara al Pla d'Urgell i abans a les Garrigues, Miquel Badia i Capell, que va ser comissari d'Ordre Públic i un dels instigadors de la revolta militar d'octubre de 1934, sufocada per l'exèrcit espanyol i que pretenia proclamar la República Catalana. Badia, independentista insubornable, militava a Estat Català, el partit de Francesc Macià que es va integrar a ERC el 1931. Va participar al complot del Garraf de 1925 per matar Alfons XIII i va fer carrera política a la vora de Josep Dencàs, conseller de la Generalitat republicana. Com a comissari d'Ordre Públic, Badia era conegut pels seus mètodes expeditius amb els anarquistes. Se'l coneixia amb el malnom de "capità Collons" i els seus detractors li criticaven les simpaties amb moviments feixistes. Recentment la seva figura encara ha provocat enceses polèmiques, que Sàpiens va recollir. Quan va tornar de l'exili, i mentre reorganitzava les joventuts d'Estat Català, pistolers de la FAI el van matar a ell i al seu germà Josep l'abril de 1936.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació