BARCELONA: GENTRIFICACIÓ

​El govern Colau vol evitar que rehabilitar edificis provoqui l'expulsió dels veïns

L'Ajuntament preveu incorporar "clàusules anti-gentrificació" en les reformes d'immobles que subvencioni a Ciutat Vella | El Pla de Barris del Gòtic i Raval Sud convertirà el Moll de la Fusta en un espai d'esbarjo veïnal

per Jordi Bes , Barcelona, 9 de març de 2017 a les 16:32 |
Oriol Nel·lo, Gala Pin i Jordi Martí parlen del Pla de Barris a Can Seixanta | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les polítiques públiques per millorar l'espai públic i els habitatges suposen sovint una revalorització dels immobles i, a vegades, l'expulsió de veïns de casa seva per la pujada de preus. El govern d'Ada Colau vol evitar-ho i, com a prova pilot, incorporarà "clàusules anti-gentrificació" quan subvencioni una reforma d'un immoble en el Gòtic Sud i el Raval Sud, segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.

Les parts més pròximes al mar del Gòtic i el Raval s'han incorporat al Pla de Barris, el projecte de Colau per invertir en les zones que més ho necessiten. El pla està dotat amb 150 milions d'euros, i es fixa especialment en els barris del Besòs. El Gòtic i el Raval rebran uns 22,8 milions, ha afirmat el gerent municipal, Jordi Martí. Segons Pin, aquest àmbit arrossega "un deute històric" perquè és de les zones "on menys s'ha invertit" els últims anys.


El "model Barcelona" ha contribuït decisivament en la millora de l'espai públic, però no ha previst com evitar l'expulsió de veïns: intervenir en un barri fa que guanyi atractiu, desperti més interès i els preus acabin pujant. Pin ha explicat que la inversió públic-privada en la rehabilitació d'edificis per millorar les condicions de vida "genera unes plusvàlues" per als propietaris, i el que es tracta d'evitar és que aprofitin per apujar preus.

La intenció del govern és actuar especialment en els casos d'alta complexitat, com quan no hi ha comunitat de veïns en un edifici. El consistori estima que hi ha uns 150 expedients d'habitatges en mal estat per rehabilitar a Ciutat Vella. Molts són d'edificis sencers, però alguns també de pisos individuals. Pin ha evitat concretar quines seran les clàusules anti-gentrificació perquè s'estaria "alertant aquell que especula" sobre l'estratègia municipal.


"Donar ajudes a propietaris privats no ha de voler dir que aquest propietari faci servir això per apujar el preu del lloguer", ha defensat Pin. En el capítol de la rehabilitació es preveuen destinar 3,8 milions extraordinaris, i també s'emprendran mesures contra el soroll, amb ajudes per al reforçament o la substitució de finestres. El Pla de Barris al Gòtic i el Raval preveu, a més, intervenir en l'espai públic.

Intervenció al Moll de la Fusta


Un dels projectes més rellevants és el que permetrà convertir el Moll de la Fusta i el de Bosch i Alsina en un espai d'esbarjo veïnal. Es tracta que estigui connectat amb els veïns del Gòtic, amb zones de jocs infantils, espais esportius, i zones d'estada i relació. L'Ajuntament ja ha iniciat converses amb l'Autoritat Portuària, i vol salvar així la "frontera psicològica" que, segons Pin, suposa el passeig de Colom a causa del trànsit i obstacles físics.

El Borsí acollirà la Biblioteca Andreu Nin, la qual ara està de lloguer en un edifici compartit amb l'Escola Superior de Disseny Elisava. La casa fàbrica de Can Seixanta servirà per ampliar la borsa pública d'habitatges de lloguer assequible i acollirà un equipament amb atenció als joves i entitats que fomentin la cultura. A més del Moll de la Fusta, també es pretén "veïnificar" espais com la Rambla del Raval i els jardins de Voltes d'en Cirés amb un redisseny.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació