La confessió de Millet i Montull: així es finançava CDC a través del Palau

"Ferrovial feia donacions al Palau perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública". Fèlix Millet ho podia haver dit més alt, però no més clar. El dit acusador de l'ex-president del Palau de la Música recau sobre el partit que va governar la Generalitat durant quasi 30 anys, primer amb Jordi Pujol i després amb Artur Mas, avui president del PDECat. Ha estat, però, una inculpació controlada que tant Millet com Gemma Montull, l'ex-directora financera del Palau, han limitat a l'ex-tresorer del partit Daniel Osàcar, per qui CDC ha seguit posant la mà al foc fins al final, reivindicant que no hi havia motius per dubtar de la seva innocència. Les confessions impacten de ple en un PDECat que repeteix com un mantra que res té a veure amb l'antiga Convergència, malgrat que el seu màxim dirigent sigui sent el mateix. 

Millet ha admès que va saquejar el Palau, però en un intent de rebaixar la seva pena -el fiscal demana 27 anys i mig de presó per a ell- ha enfocat la seva confessió en el presumpte finançament irregular de CDC. Ho ha fet de forma contundent i sense titubejos i, tot i que no ha entrat en el detall dels imports i les obres adjudicades, sí que ha descrit a la perfecció les vies amb les quals Convergència es va finançar a través de donacions de Ferrovial camuflades via Palau de la Música de forma sistemàtica. "Els pagaments [a CDC] eren una cosa normal i es feien des de feia anys", ha ratificat Gemma Montull.

Les comissions no eren del 3%, com en el seu dia va revelar Pasqual Maragall, sinó del 4%. Un 2,5% anava a parar a la tresoreria del partit, mentre que Millet es quedava un 1% i la seva mà dreta, Jordi Montull, un 0,5%. Segons el seu relat, totes les parts implicades sabia a la perfecció quina era la seva part del pastís, una arquitectura de finançament irregular que, segons Millet, va dissenyar el fundador de Ferrovial Rafael del Pino i Moreno, que va morir l'any 2008.

Les tres vies de Ferrovial cap a Convergència

A partir d'aquí, l'ex-president del Palau i també Gemma Montull han detallat fins a tres formes a través de les quals feien arribar els diners a la tresoreria de CDC. La primera consistia en entregues de diners en efectiu als tresorers del partit. Millet ha explicat que per aquest motiu es reunia amb el difunt Carles Torrent, tresorer fins al 2005, però que un cop va ser nomenat Osàcar, aquest va passar a reunir-se amb Montull. La Fiscalia xifra en 3,7 milions d'euros els diners que s'haurien transmès per aquesta via.

Tant d'efectiu va acabar cridant l'atenció d'Hisenda mesos abans que els Mossos irrompessin al Palau. Gemma Montull ha explicat després que en aquell moment Millet va trucar CDC per comunicar-los la situació i que va ser Osàcar qui va acudir a ells amb factures falses per justificar les sortides de diners que Millet i Montull tenien anotats rigorosament en els seus llibres de comptes. En el dispositiu de memòria que Gemma Montull va intentar amagar als Mossos, però que aquest dimecres s'ha inspeccionat davant del tribunal, han aparegut les "factures convergents".
 
Una altra via corresponent a uns 630.000 euros, segons la Fiscalia, es feien arribar a CDC a través de convenis de col·laboració entre el Palau i la Fundació Trias Fargas (posterior Fundació Catalanista i Democràtica, la CatDem). Finalment, 2,3 milions més d'euros van anar a Convergència gràcies a factures falses contra el Palau fetes per empreses els responsables de les quals s'asseuen al banc dels acusats de la Ciutat de la Justícia. En total, uns 6,6 milions d'euros.

Però com entraven els diners al Palau? Millet ha reconegut que el punt de partida eren les aportacions de Ferrovial en concepte de patrocini, entre d'altres, del cicle anual de concerts anomenat "Palau 100" . L'ex-president del Palau ha confessat que "la realitat és que només una petita part" es quedava a la institució i ha afirmat que aquestes pràctiques es van iniciar entre els anys 1998 i 2000.

Millet descarrega en Montull

Millet ha calculat molt bé l'abast del seu relat. Després de llançar el dard contra CDC, ha assegurat que per donar continuïtat al finançament irregular de CDC ell només s'havia reunit primer amb l'ex-tresorer Carles Torrent -mort al 2005- i després només algun cop amb Daniel Osàcar, però que era Jordi Montull qui va assumir el pes de la relació amb el partit i qui, en definitiva, feia la feina bruta. "Els tresorers anaven al Palau a recollir els diners?", ha preguntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled. "Amb mi, el senyor Carles Torrent sí que va venir, però després Montull potser ho va fer diferent amb Osàcar", ha respost.

La seva versió dels fets topa amb la de Gemma Montull, que ha assegurat que era Millet qui prenia totes les decisions al Palau i qui, per tant, mantenia les reunions amb els mandataris. Qui eren aquests dirigents? Ni un ni l'altre han dit cap altre nom que el d'Osàcar. Tots dos han insinuat que hi havia responsables de CDC que estaven al corrent d'aquests pagaments, però no han anat més enllà. De fet, tots dos han reconegut que el Daniel que figura en un document inclòs a la investigació que detalla pagaments era l'ex-tresorer convergent, però han evitat citar cap dirigent més. Fins i tot quan Ulled els ha posat en safata els noms del diputat de Junts pel Sí i ex-conseller Germà Gordó, aleshores gerent de CDC, i Àngel Colom, que dirigia la Fundació Nous Catalans.

Seguirà Montull aixecant la catifa aquest dijous? Anirà més enllà i incriminarà algun dirigent més? Assumirà Osàcar la seva culpabilitat? Les declaracions segueixen mentre Artur Mas, que va ser qui va atorgar plens poders als tresorers del partit en l'etapa que comandava la maquinària convergent, prepara unes explicacions que caldrà veure si van en la línia de desmentir-ho tot, de circumscriure-ho únicament a l'ex-tresorer o d'assumir algun tipus de responsabilitat. El PDECat, per ara, guarda silenci, però un membre de la cúpula consultat per NacióDigital assenyala que l'estratègia del partit seguirà basant-se en allunyar-se dels casos de corrupció de CDC i de transmetre una imatge de "transparència".