literatura catalana

Antoni Vidal Ferrando: «El franquisme no s'ha acabat, l'han reciclat»

L'autor mallorquí presenta "La ciutat de ningú", una novel·la on el protagonista, fill de falangista, rememora bona part de la seva vida a través d’una queixa "impregnada de sarcasme i amargor"

| 12/03/2017 a les 12:09h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, entrevista, literatura, llibre, franquisme, memòria, Meteora, literatura catalana, Antoni Vidal Ferrando
Antoni Vidal Ferrando, assegut a la llibreria Documenta de Barcelona | Esteve Plantada
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Acaba de presentar La ciutat de ningú (Meteora, 2017), una obra on el protagonista, fill de falangista, rememora bona part de la seva vida a través d’una queixa "impregnada de sarcasme i amargor", amb l'obsessió de preservar unes fotografies del seu pare que són el testimoni d'una època de foscor que malda per no ser revisada. A partir d'aquesta premissa, l'autor mallorquí estira el fil d'una obra sintètica, depurada fins al moll de l'ós, de paraula exacta i narrativa precisa, amb enllaços constants a una realitat que pot semblar delirant.

"El llibre és un monòleg interior d'un personatge que explica els seus deliris, algú que és en tractament psiquiàtric i va parlant i parlant", explica . "No li agrada el present, ni la ciutat on viu, és un hipocondríac, creu que hi ha vida en altres planetes i li agradaria levitar, entre d'altres cabòries. I és fill d'un feixista que encara continuava defensant el cop del 36". És en aquest punt on entra la fricció amb la realitat, quan sabem que conserva unes imatges compromeses del seu pare. "Però no vol trencar les fotografies, perquè això vol dir trencar la veritat i el passat. Al mateix temps, té por que les hi robin".
 
De primer, Vidal Ferrando es va imaginar algú que segueix pensant que és el guanyador de la guerra, "aquella gent que van adquirir un dret i es creuen superiors als altres". "Vaig fer aquest llibre per moltes raons", confessa, sense perdre el to del somriure. "Una, perquè després de tants anys d'avantguardes, de vegades ens assemblem més als narradors del segle XIX que no a allò que promulgaven les avantguardes". És més necessari que mai fer coses trencadores, com subratlla. "Una altra, perquè fa molt de temps que penso que el món és una mena de psiquiàtric, on allò que impera mai és la raó, sinó les ambicions, les passions, els traumes i les pors humanes".
 
Una veu que sobrevola els gèneres
 

El resultat és una obra contundent, un mostrari de la memòria mal païda i mal tancada, símbol de la ferida oberta d'un país sencer. "Des dels anys 80, la meva sensació és que el franquisme no s'ha acabat. Simplement l'han reciclat. Ara, això ja és una convicció que volia que fos present a l'obra", explica. A mig camí de la poesia i de la narrativa, La ciutat de ningú és una hibridació de gèneres i pulsions creatives, molt influït per la lectura de Les ones (1931), de Virgina Woolf. "Un cop acabada la lectura, em preguntava què era: poesia? Narrativa? I em vaig proposar fer un llibre que s'hi assemblés".
 
Escrit amb la força de la síntesi, La ciutat de ningú és un llibre on es mescla el pessimisme i la crueltat amb la tendresa pròpia de la poesia. "Al final, la literatura és paradoxa", puntualitza. "A estones, el personatge fa somriure, perquè pot fer somriure, malgrat tot. Hi ha hagut gent que m'ha dit que li recordava a Enrique Jardiel Poncela, sobretot pels personatges tragicòmics. Però la meva intenció era explicar la derrota de la raó". Un objectiu que ha acabat convertit, alhora, en una metàfora del nostre temps i que explica "fins a quin punt es pot arribar a dosis de bogeria, insatisfacció, incomprensió", ben barrejades "amb somnis, fidelitats, amors i desamors de tota mena".
 
Al final, aquest aiguabarreig té tot el sentit del món. "Una cosa que sempre m'ha obsessionat és que, malgrat tenir conviccions profundes, convé no adoctrinar, sinó obrir l'espai de llibertat", sosté. Una qüestió indispensable perquè cada lector pugui fer una lectura segons les seves necessitats i la seva manera d'entendre el món. "L'art sempre va més enllà de la raó i de qualsevol veritat humana, és metafísic. En aquest sentit, jo diria que tots els meus llibres són històries d'amor amb les paraules".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

vividors professionals
Anònim, 12/03/2017 a les 15:54
+5
-1
No s'ha acabat per gent com tú,que encara en viviu.
Aném nos rapidament
Anònim, 13/03/2017 a les 11:40
+1
-1
No se ha terminado gracias a partidos como el PP. C´s,
Coi...
Anònim, 13/03/2017 a les 13:43
+1
-0
Sembla el Pio Moa!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La seu d'Òmnium aquest matí | Joan Serra Carné
01/01/1970
L'institut armat, que actua per ordre del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem, també ha entrat a la seu del CTTI
Mariano Rajoy, durant l'entrevista a Onda Cero | Onda Cero
01/01/1970
El president del govern espanyol insisteix que farà tot el possible perquè es compleixi la llei i Puigdemont no sigui president
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc