Cultura

La Sala Beckett programa «La revolució dels gèneres», un cicle per dinamitar estereotips

El director Toni Casares alerta que la manera com el gènere queda reflectit en les pel·lícules, sèries o obres de teatre incideix en com estructurem la societat

per Cristina Capdevila, 8 de març de 2017 a les 16:51 |
Foto de família del cicle «La revolució dels gèneres», a la sala Beckett | Sala Beckett
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pròxima vegada que llegiu un còmic o que aneu al cinema o al teatre, poseu a prova el test de Bechdel, aquell que diu que ha d’haver a escena com a mínim dues dones, que parlin entre elles i no sobre homes. Comprovareu que no hi ha tants personatges femenins protagonistes o complexos. A Suècia, alguns cinemes informen si cada pel·lícula que projecten compleix el test, i els films aptes es marquen amb una "A" majúscula per promoure la igualtat de gènere.
 

Una iniciativa similar arriba ara a Barcelona. Sota el nom La revolució dels gèneres, la Sala Beckett promou del 16 de març al 20 d’abril un cicle que reflexiona sobre com es representen els gèneres a la ficció i que posa en evidència els esquemes i models culturals d’un món eminentment masculí i patriarcal. La Sala del Poblenou ja havia programat dos cicles d’aquestes característiques que versaven sobre el cooperativisme i els fluxos migratoris a la Mediterrània.

Tot i així, el cicle presentat avui “interpel·la directament a la gent de la creació”, comenta Toni Casares. El director de la Sala Beckett assegura que la manera com el gènere queda reflectit en les pel·lícules, sèries de televisió o en les obres de teatre incideix plenament en la manera en què estructurem la societat. Per això, "hem de ser conscients de la motxilla que portem, analitzar-la i proposar un nou tipus de ficció més igualitària", sentencia. 


Què passa quan no encaixem als estereotips?

El cicle es dirigeix també als consumidors de relats, que arriben a través dels informatius, la publicitat i la ficció. "Hem arribat a la igualtat legal, però no a la real. Aquest buit es deu al marc simbòlic cultural, que és el que veritablement ha de canviar. Nosaltres volem transformar-lo començant amb la ficció", comenta la comissària del cicle Laia Grau. "Ens volem preguntar per què només tenim una història on l’home i la dona sempre es representen dintre dels mateixos estereotips. Una història que repetim, repetim i repetim. Ens cal replantejar aquest sistema de gèneres i revolucionar-lo per arribar a ser persones més lliures", afegeix. "Què passa quan una persona no encaixa dins dels estereotips esmentats?", etziba.

 
La resposta la trobarem en les dues obres de dansa-teatre cabdals del cicle que tracten la transsexualitat: Crotch i Limbo. Però la iniciativa també inclou l’estrena d’Eva i Adela als afores, de Mercè Sarrias, protagonitzada per dues dones que dubten del seu compromís amb el món, a més de tallers i xerrades que abordaran quatre temàtiques, una per setmana, per parlar d’un canvi de paradigma imprescindible per fer trontollar les més sòlides estructures del sistema de valors en què hem viscut fins ara.
 

L'actriu catalana Mariona Castillo protagonitza 'Limbo', que forma part del cicle "La revolució dels gèneres" a la Sala Beckett


Limbo, Cotch i la lluita en la recerca de la identitat pròpia 

Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina? Limbo és la història d’un trànsit. L’Albert, que abans era la Berta, no pot pujar a un avió perquè el control de seguretat detecta que al seu carnet d’identitat hi figura un nom femení i la fotografia d’una noia. Mentre és retingut a la zona del duty free de l’aeroport, atrapat en aquests llimbs que dóna títol al muntatge, el protagonista anirà desgranant els capítols més importants de la seva vida, de manera que les tensions entre la seva part femenina i la seva part masculina acabaran amb un pacte d’entesa i acceptació.

“Ser artista té el perill de l’egocentrisme. Quan em felicitaven per com tocava el piano sentia que això no era el que jo buscava com artista. La nostra responsabilitat és molt alta respecte la societat i més en temes com la desigualtat de gènere”, comenta la ideadora del text de Limbo Clara Peya. Arrel d'una trobada fortuïta en un bar després de deu anys amb la seva amiga Maria, que ara es deia Miquel, se li van plantejar moltes preguntes i va decidir plasmar la temàtica de la transsexualitat. "Limbo pretén connectar des de l’emoció, no des de la raó. La gent que no connecta amb una situació d'aquest tipus és perquè no és capaç d’entendre una vivència més enllà de la raó", comenta.
 
L'encarregada de dur l'obra a escena és la jove companyia Les Impuxibles, que segueix creant còctels amb diferents disciplines i trepitjant fort amb els seus espectacles. Limbo és una proposta multidisciplinària que obre un espai de reflexió sobre què vol dir el transgènere, sobre els reptes quotidians i sobre la lluita en la recerca de la identitat pròpia i la reafirmació davant les etiquetes, molt sovint inútils, que la societat ofereix. 


Però la problemàtica del gènere és molt àmplia, anant des de la (des)igualtat fins a temes d’identitat sexual. Per això, el plantejament de Crotch és la desaparició del gènere com a solució a la desigualtat home-dona amb l’objectiu d’aportar llum i donar visibilitat als cossos i a l’acceptació de la sexualitat. Una experiència innovadora amb un compromís artístic, social i polític.
 
La peça va a càrrec de la companyia balear Baal, dirigida per Catalina Carrasco, que es deslliga de convencionalismes per a articular el seu propi llenguatge en l’exploració del cos amb els seus desitjos, pensaments i emocions. Ho farà conjuntament amb el col·lectiu LGBTI Trans* de Barcelona i la presentarà amb fragilitat, provocació, agressivitat, humor i responsabilitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació