06
de març
del
2017
Actualitzat
a les
17:20h
Donald Trump va jurar el càrrec com a 45 presidents dels Estats Units el 20 de gener passat. Encara no fa cinquanta dies i ja té al davant un munt de fronts oberts. Les amistats sospitoses, a banda de perilloses, amb el Kremlin, han quedat en evidència i amenacen d’enrunar el govern del magnat, elegit el 8 de novembre davant la sorpresa i l’astorament mundial. No existeix cap precedent en la història dels EUA d’un president que es trobi enmig d’una tempesta com la que s’ha desfermat.
L’escàndol de les converses entre el general Michael Flynn i l’ambaixador de Rússia a Washington, Sergei Kislyak, ja va suposar la caiguda del conseller nacional de seguretat, un dels càrrecs més importants d’una administració nord-americana. Amb Flynn també sortia de l’executiu un dels representants de l’ala més extremista. Ara és el fiscal general, Jeff Sessions, qui està sota l’huracà per haver tingut dues converses, que es coneguin, amb el representant diplomàtic del Kremlin.
Encerclat pel que ja tothom anomena el Russiagate, Donald Trump ha decidit reaccionar atacant a tort i a dret. Però en la seva resposta incontrolada contra mitjans, serveis d’intel·ligència i adversaris polítics pot estar covant-se una crisi institucional de sortida imprevisible.
Atac desaforat contra el seu predecessor
Dissabte passat, dies després que Sessions hagués de sortir públicament a donar explicacions sobre les seves converses amb Sergei Kislyak, Trump sortia acusant el seu antecessor, Barack Obama, de punxar el seu telèfon durant la campanya electoral i demanava al Congrés que ho investigués. Una acusació d’aquest calibre, sense la més mínima prova, i contra l’home que ha estat president fins fa setmanes, no s’havia vist mai. Obama ja ha rebutjat les acusacions. La majoria d’analistes consideren que Trump està intentant focalitzar l’atenció contra algun enemic, el que sigui. Però al fer-ho, no només s’enfronta als demòcrates, sinó que ataca la institució presidencial, cosa que afecta també els republicans.
Xoc creixent amb el Congrés
En aquests moments, a Washington el pols polític no és entre demòcrates i republicans, que també, o entre la Casa Blanca i el Congrés, com és habitual, sinó entre el sector trumpià del Partit Republicà i la resta. Ni tan sols està clar que es pugui parlar del braç executiu com si fos un tot homogeni. La Cambra de Representants ja ha obert una investigació per esbrinar els possibles lligams entre la campanya de Trump i el Kremlin. L’atzagaiada de Trump contra Obama també ha irritat el Congrés, que comença a mostrar cansament per aquesta histerització del clima polític a Washington. Un senador com Marco Rubio, gens sospitós de simpaties envers Obama, ha mostrat l’estranyesa per l’acusació de Trump. Un altre republicà conservador, Ben Sasse, de Nebraska, ha exigit a Trump que aporti proves.
Guerra oberta entre la Casa Blanca I l’FBI
Segons The New York Times, el director de l’FBI, James Comey, ha demanat al fiscal general, Jeff Sessions, que desmenteixi Trump pel que fa a l’acusació contra Obama. A Comey el tema l’agafa de prop perquè, de ser cert, el cas podria esquitxar-lo de ple. De moment, el departament de Sessions, Justícia, no ha badat boca. La situació suposa un conflicte frontal entre l’agència de policia federal i el president.
Les tensions entre la cúpula de l’FBI i la Casa Blanca són un clàssic en la política nord-americana. Durant els anys de John Edgar Hoover al capdavant de l’FBI, hi havia una relació d’amor-odi entre el responsable policial i els presidents que s’anaven succeint. Després, la independència de què vol fer gala l’FBI respecte els diversos governs ha generat també crisis considerables. Pel que fa a Comey, es tracta d’un antic republicà, ara independent, que va ser designat per Obama però que ha provocat polèmiques. Durant la passada campanya, va reobrir la investigació contra Hillary Clinton pel cas dels e-mails, cosa que va afeblir molt la candidata demòcrata, malgrat que després Comey afirmés que no havia comès cap delicte.
Els mitjans, culpables
Des de l’inici de la seva campanya, la relació entre Trump i bona part dels mitjans ha estat dolenta. L’arribada a la presidència no ha llimat les tensions. Al contrari, des del nucli dur estratègic de la Casa Blanca, liderat per Stephen Bannon, es propugna una línia d’enfrontament continu amb els mitjans, especialment els considerats crítics amb l’Administració. La decisió de vetar The New York Times, CNN, BBC i Politico d’una trobada informal amb el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, el 24 de febrer, va ser l’exemple més gràfic d’una “guerra” sense aturador.
El Consell Nacional de Seguretat, fracturat
L’administració està dividida. Més que això, està fracturada. El pes donat a figures molt extremistes en el mateix despatx oval ha irritat els sectors conservadors tradicionals. Trump ha designat l’ultra Stephen Bannon com a membre del Consell Nacional de Seguretat. La sortida de Flynn com a responsable del consell i la seva substitució pel també general Raymond McMaster augura, segons els analistes, xocs espectaculars en aquest organisme crucial. McMaster és vist com un militar pragmàtic I poc ideologitzat, potser en la línia del secretari de Defensa, el també general James Mattis.
El vicepresident busca el seu lloc
Les mirades comencen a posar-se en el vicepresident Mike Pence. Un paper difícil el que ha d’assumir aquest home, situat en l’ala dreta del Partit Republicà, però que pot acabar sent una alternativa si Trump no aconsegueix, o ni ho intenta, trobar una certa zona de confort polític. Fa pocs dies va ser Pence qui va haver de sortir a tranquil·litzar l’OTAN reafirmant el compromís de Washington amb l’aliança militar. Ja s’ha vist ridiculitzat quan va assegurar que no hi havia hagut lligams de la campanya republicana amb el govern de Moscou i ara lluita per no quedar desubicat –com passa a molts vicepresidents- en una administració que és una muntanya russa. Mai millor dit.
L’escàndol de les converses entre el general Michael Flynn i l’ambaixador de Rússia a Washington, Sergei Kislyak, ja va suposar la caiguda del conseller nacional de seguretat, un dels càrrecs més importants d’una administració nord-americana. Amb Flynn també sortia de l’executiu un dels representants de l’ala més extremista. Ara és el fiscal general, Jeff Sessions, qui està sota l’huracà per haver tingut dues converses, que es coneguin, amb el representant diplomàtic del Kremlin.
Encerclat pel que ja tothom anomena el Russiagate, Donald Trump ha decidit reaccionar atacant a tort i a dret. Però en la seva resposta incontrolada contra mitjans, serveis d’intel·ligència i adversaris polítics pot estar covant-se una crisi institucional de sortida imprevisible.
Atac desaforat contra el seu predecessor
Dissabte passat, dies després que Sessions hagués de sortir públicament a donar explicacions sobre les seves converses amb Sergei Kislyak, Trump sortia acusant el seu antecessor, Barack Obama, de punxar el seu telèfon durant la campanya electoral i demanava al Congrés que ho investigués. Una acusació d’aquest calibre, sense la més mínima prova, i contra l’home que ha estat president fins fa setmanes, no s’havia vist mai. Obama ja ha rebutjat les acusacions. La majoria d’analistes consideren que Trump està intentant focalitzar l’atenció contra algun enemic, el que sigui. Però al fer-ho, no només s’enfronta als demòcrates, sinó que ataca la institució presidencial, cosa que afecta també els republicans.
Xoc creixent amb el Congrés
En aquests moments, a Washington el pols polític no és entre demòcrates i republicans, que també, o entre la Casa Blanca i el Congrés, com és habitual, sinó entre el sector trumpià del Partit Republicà i la resta. Ni tan sols està clar que es pugui parlar del braç executiu com si fos un tot homogeni. La Cambra de Representants ja ha obert una investigació per esbrinar els possibles lligams entre la campanya de Trump i el Kremlin. L’atzagaiada de Trump contra Obama també ha irritat el Congrés, que comença a mostrar cansament per aquesta histerització del clima polític a Washington. Un senador com Marco Rubio, gens sospitós de simpaties envers Obama, ha mostrat l’estranyesa per l’acusació de Trump. Un altre republicà conservador, Ben Sasse, de Nebraska, ha exigit a Trump que aporti proves.
Guerra oberta entre la Casa Blanca I l’FBI
Segons The New York Times, el director de l’FBI, James Comey, ha demanat al fiscal general, Jeff Sessions, que desmenteixi Trump pel que fa a l’acusació contra Obama. A Comey el tema l’agafa de prop perquè, de ser cert, el cas podria esquitxar-lo de ple. De moment, el departament de Sessions, Justícia, no ha badat boca. La situació suposa un conflicte frontal entre l’agència de policia federal i el president.
Les tensions entre la cúpula de l’FBI i la Casa Blanca són un clàssic en la política nord-americana. Durant els anys de John Edgar Hoover al capdavant de l’FBI, hi havia una relació d’amor-odi entre el responsable policial i els presidents que s’anaven succeint. Després, la independència de què vol fer gala l’FBI respecte els diversos governs ha generat també crisis considerables. Pel que fa a Comey, es tracta d’un antic republicà, ara independent, que va ser designat per Obama però que ha provocat polèmiques. Durant la passada campanya, va reobrir la investigació contra Hillary Clinton pel cas dels e-mails, cosa que va afeblir molt la candidata demòcrata, malgrat que després Comey afirmés que no havia comès cap delicte.
Els mitjans, culpables
Des de l’inici de la seva campanya, la relació entre Trump i bona part dels mitjans ha estat dolenta. L’arribada a la presidència no ha llimat les tensions. Al contrari, des del nucli dur estratègic de la Casa Blanca, liderat per Stephen Bannon, es propugna una línia d’enfrontament continu amb els mitjans, especialment els considerats crítics amb l’Administració. La decisió de vetar The New York Times, CNN, BBC i Politico d’una trobada informal amb el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, el 24 de febrer, va ser l’exemple més gràfic d’una “guerra” sense aturador.
El Consell Nacional de Seguretat, fracturat
L’administració està dividida. Més que això, està fracturada. El pes donat a figures molt extremistes en el mateix despatx oval ha irritat els sectors conservadors tradicionals. Trump ha designat l’ultra Stephen Bannon com a membre del Consell Nacional de Seguretat. La sortida de Flynn com a responsable del consell i la seva substitució pel també general Raymond McMaster augura, segons els analistes, xocs espectaculars en aquest organisme crucial. McMaster és vist com un militar pragmàtic I poc ideologitzat, potser en la línia del secretari de Defensa, el també general James Mattis.
El vicepresident busca el seu lloc
Les mirades comencen a posar-se en el vicepresident Mike Pence. Un paper difícil el que ha d’assumir aquest home, situat en l’ala dreta del Partit Republicà, però que pot acabar sent una alternativa si Trump no aconsegueix, o ni ho intenta, trobar una certa zona de confort polític. Fa pocs dies va ser Pence qui va haver de sortir a tranquil·litzar l’OTAN reafirmant el compromís de Washington amb l’aliança militar. Ja s’ha vist ridiculitzat quan va assegurar que no hi havia hagut lligams de la campanya republicana amb el govern de Moscou i ara lluita per no quedar desubicat –com passa a molts vicepresidents- en una administració que és una muntanya russa. Mai millor dit.