06
de març
del
2017
Actualitzat
a les
14:03h
La voràgine del full de ruta sobiranista obliga les formacions independentistes a centrar bona part dels seus esforços en la concreció i execució del procés cap al referèndum. Malgrat tot, els partits també tenen posat un ull en l'endemà. Si el "sí" s'imposa, Carles Puigdemont es va comprometre a convocar unes eleccions constituents en un període no superior als sis mesos, quan les candidatures hauran de confrontar els seus projectes de país. I atès que ni el PDECat ni ERC contemplen reeditar la coalició de Junts pel Sí, els republicans es troben en una situació privilegiada per recuperar l'espai central i aspirar a la victòria. La demostració de força que va suposar l'acte de dissabte, a més, els dóna motius per a l'optimisme.
És per això que, de forma més allunyada dels focus mediàtics, ERC treballa de forma continuada per agafar múscul discursiu i elaborar un projecte de model de República que defensarà en els propers comicis. I de passada, maniobra per guanyar confiança i complicitats en els diferents sectors socials i professionals del país. Com? Amb la celebració de jornades de debat sectorial setmanals que tenen lloc majoritàriament a la seu del partit i en què participen representants de diferents àmbits i on bona part dels assistents no són militants d'ERC.
Aquests actes s'emmarquen en la campanya "La República que farem", la qual ja va avançar NacióDigital, i que pretén afinar les propostes dels republicans de cara al nou estat. Aquestes accions se centralitzen en una pàgina web en què ERC presenta les mesures que les seves sectorials han elaborat per a cada àmbit. A banda, els dijous o dissabtes organitza actes en què, tot i que és la secretària general, Marta Rovira, o el president sectorial qui obren l'acte, s'hi convida a participar representants d'entitats o experts de les diverses àrees i, com a oients, professionals i persones interessades en cadascuna d'elles.
Participació de ponents de fora del partit
L'interès principal, per tant, radica en fugir de les clàssiques xerrades on hi parlen dirigents del partit i els escolten els militants de base. En aquest sentit, per exemple, han actuat de conferenciants el portaveu de la plataforma per la renda garantida de ciutadania, Diosdado Toledano, l'activista del Partit X Simona Levy o el professor de dret Manuel Gerpe –proper a la tercera via-.
Fins ara, s'han celebrat 12 jornades d'aquest tipus, i n'hi ha planificades 17 més, d'àmbits tan diversos com la fiscalitat -aquesta jornada va obrir la campanya-, els moviments socials, la gestió de l'aigua, la societat de la informació, la seguretat, la política internacional o els Països Catalans. En la dotzena d'actes ja realitzats hi han participat unes 800 persones i s'hi han recollit 370 aportacions a l'ideari republicà. A banda de les jornades que falten, el partit farà el 18 de març una estesa de parades arreu del país per recollir més propostes.
Ara bé, on desembocaran totes aquestes paperetes? Inicialment, ERC tenia previst celebrar una conferència política el juny que servís per refondre el document inicial i les esmenes arribades, per tancar un model d'estat propi per a les eleccions constituents. Tot i això, amb la introducció del referèndum al calendari, aquesta cita es mantindrà, però se celebrarà després de la votació, en cas que s'imposi el "sí".
Malgrat tot, a banda dels actes més ideològics, els republicans han aprofitat la campanya per organitzar 150 actes al territori fins ara. Era l'excusa idònia per marcar perfil en un moment en què la participació al Govern i a Junts pel Sí provoca que el partit estigui desdibuixat a Catalunya. En aquests actes, per tant, dirigents de la formació i, en ocasions, fins i tot Oriol Junqueras, promocionaven el projecte propi. De fet, hi ha prop de 70 actes més previstos fins al juny, tot i que aquesta quantitat es pot incrementar, si hi ha més demanda, o reduir, en cas que comenci la campanya del referèndum i calgui centrar els esforços en ella. Els actes sectorials, però, no perillen i es mantindran, sigui quin sigui l'escenari.
És per això que, de forma més allunyada dels focus mediàtics, ERC treballa de forma continuada per agafar múscul discursiu i elaborar un projecte de model de República que defensarà en els propers comicis. I de passada, maniobra per guanyar confiança i complicitats en els diferents sectors socials i professionals del país. Com? Amb la celebració de jornades de debat sectorial setmanals que tenen lloc majoritàriament a la seu del partit i en què participen representants de diferents àmbits i on bona part dels assistents no són militants d'ERC.
Aquests actes s'emmarquen en la campanya "La República que farem", la qual ja va avançar NacióDigital, i que pretén afinar les propostes dels republicans de cara al nou estat. Aquestes accions se centralitzen en una pàgina web en què ERC presenta les mesures que les seves sectorials han elaborat per a cada àmbit. A banda, els dijous o dissabtes organitza actes en què, tot i que és la secretària general, Marta Rovira, o el president sectorial qui obren l'acte, s'hi convida a participar representants d'entitats o experts de les diverses àrees i, com a oients, professionals i persones interessades en cadascuna d'elles.
Participació de ponents de fora del partit
L'interès principal, per tant, radica en fugir de les clàssiques xerrades on hi parlen dirigents del partit i els escolten els militants de base. En aquest sentit, per exemple, han actuat de conferenciants el portaveu de la plataforma per la renda garantida de ciutadania, Diosdado Toledano, l'activista del Partit X Simona Levy o el professor de dret Manuel Gerpe –proper a la tercera via-.
Fins ara, s'han celebrat 12 jornades d'aquest tipus, i n'hi ha planificades 17 més, d'àmbits tan diversos com la fiscalitat -aquesta jornada va obrir la campanya-, els moviments socials, la gestió de l'aigua, la societat de la informació, la seguretat, la política internacional o els Països Catalans. En la dotzena d'actes ja realitzats hi han participat unes 800 persones i s'hi han recollit 370 aportacions a l'ideari republicà. A banda de les jornades que falten, el partit farà el 18 de març una estesa de parades arreu del país per recollir més propostes.
Simpatitzants d'ERC, participant en un mural de la campanya La República que Farem. Foto: ACN
Ara bé, on desembocaran totes aquestes paperetes? Inicialment, ERC tenia previst celebrar una conferència política el juny que servís per refondre el document inicial i les esmenes arribades, per tancar un model d'estat propi per a les eleccions constituents. Tot i això, amb la introducció del referèndum al calendari, aquesta cita es mantindrà, però se celebrarà després de la votació, en cas que s'imposi el "sí".
Malgrat tot, a banda dels actes més ideològics, els republicans han aprofitat la campanya per organitzar 150 actes al territori fins ara. Era l'excusa idònia per marcar perfil en un moment en què la participació al Govern i a Junts pel Sí provoca que el partit estigui desdibuixat a Catalunya. En aquests actes, per tant, dirigents de la formació i, en ocasions, fins i tot Oriol Junqueras, promocionaven el projecte propi. De fet, hi ha prop de 70 actes més previstos fins al juny, tot i que aquesta quantitat es pot incrementar, si hi ha més demanda, o reduir, en cas que comenci la campanya del referèndum i calgui centrar els esforços en ella. Els actes sectorials, però, no perillen i es mantindran, sigui quin sigui l'escenari.
| Actes sectorials celebrats o programats per ERC: |
|---|
| 5 de novembre: Fiscalitat 19 de novembre: Salut 3 de desembre: Universitats 17 de desembre: Agricultura 14 de gener: Política territorial 19 de gener: Empresa 28 de gener: Medi ambient 2 de febrer: Administracions públiques 11 de febrer: Moviments socials 16 de febrer: Comerç 25 de febrer: Justícia 2 de març: Dones 11 de març: Seguretat 16 de març: Gestió de l'aigua 26 de març: Política internacional 30 de març: Política lingüística 1 d'abril: Migracions 6 d'abril: Administracions públiques 22 d'abril: Joventut (organitzat per les JERC) 27 d'abril: Educació 4 de maig: Cultura 6 de maig: Sindicalisme i treball 11 de maig: Societat de la informació 13 de maig: LGTB 13 de maig: Països Catalans 20 de maig: Comunicació audiovisual 25 de maig: Esports 8 de juny: Cooperació 10 de juny: Benestar social |