04
de març
del
2017
Actualitzat
el
05
de març
a les
15:43h
Gest de força d'ERC per marcar perfil. Els republicans han reunit unes 5.000 persones aquest diumenge al CCIB, segons dades de l'organització, per fer una crida a culminar el procés sobiranista amb la celebració del referèndum i la proclamació de la República catalana. En la intervenció final, a més, el president dels republicans, Oriol Junqueras, ha convidat "els comuns" -a qui s'hi ha referit sense citar-los- a "que es posin al costat de la democràcia, la justícia social i la majoria d'aquest país" i, per tant, que donin suport al referèndum, encara que aquest sigui unilateral.
"Si volen canviar la realitat, no trobaran una altra forma de fer-ho més certa que al nostra costat, aquí, al nostre país", ha assegurat el també vicepresident del Govern, que ha insistit encara: "Si no ho fan aquí, tenint-ne la oportunitat, com ens volen fer creure que ho faran allà on no hi tenen l'oportunitat?". De fet, ha pronosticat que la independència serà una "oportunitat i palanca de canvi a tot arreu", ja que "els ciutadans espanyols tindran més possibilitats de preservar els seus drets civils, socials i polítics" si es proclama la República catalana. "Nosaltres sí que som fraternals!", ha asseverat. D'aquesta manera, ha cridat a tots els defensors de "causes justes" que abracin ara una "causa compartida i element que ens cus a tots, la qual s'anomena República catalana".
Així mateix, Junqueras també s'ha dirigit a Rajoy, en castellà: "Li oferim la nostra mà, com tants altres cops, per dialogar, perquè volem les millors relacions bilaterals amb tots els països del món, i òbviament amb Espanya, amb qui compartim tantes realitats". Tot i això, també ha alertat que "aquestes mans mai renunciaran a defensar la democràcia, a exercir el dret al vot", ni "a les urnes ni a les paperetes". "La República catalana tindrà millors amb el Regne d'Espanya que les relacions que ens han imposat sovint contra els nostres drets i contra la justícia", ha aventurat.
En aquesta línia, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, també s'ha referit als "comuns", i ha ironitzat que "és curiós veure que els que més deien que el que aquest país necessitava un canvi social miren cap a una altra banda". "Els que estàveu pel canvi social, apunteu-vos a la democràcia i al referèndum", ha demanat, i ha assegurat que "el govern espanyol vol aturar el referèndum perquè sap que l'aprofitarem per empènyer aquest canvi social, desmuntar privilegis i oligarquia, per reduir preu energia, per restablir l'impost als dipòsits bancaris, impulsar una fiscalitat progressiva i verda". "Hem vingut a construir una república més justa, més lliure i amb més igualtat d'oportunitats", ha defensat.
Per altra banda, la dirigent republicana ha denunciat que, per l'Estat, "tot és il·legal, tot requereix una denúncia, una querella o una amenaça" i, en aquest moment, ha demanat un aplaudiment per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la membre de la Mesa, Anna Simó, presents a l'acte. La mostra de suport ha estat unànime i prolongat. "Ens trobem amb un govern espanyol del segle XIX que no deixa votar uns catalans del segle XXI, això és que malauradament patim", ha insistit Rovira, que ha acabat demanant perseverança: "Vénen molts durs, seran complicats i difícils, no ho posaran gens fàcil, ens governa un estat del segle XIX, però recordarem que som ciutadans lliures que resolem els debats polítics a les urnes".
Sigui com sigui, la primera gran ovació de l'acte -i de les més llargues- se l'ha endut qui és un dels dirigents més estimats i valorats per la militància, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que ha deixat clar que el full de ruta es completarà "a la catalana, és a dir, cívicament, pacíficament, però també, si cal, insubmisament". Al final del seu discurs, de fet, ha demanat un aplaudiment per a Carles Puigdemont -l'única referència al PDECat en tot l'acte-, i tot l'auditori s'hi ha correspost dempeus.
Així mateix, el dirigent republicà ha destacat el fet que la independència sigui possible malgrat que Catalunya hagi viscut un "veritable genocidi lingüístic i cultural" i, en canvi, ara es presenta "al món com un poble cohesionat". "Ens hauríem hagut de quedar pel camí, però som aquí i tenim les eines per assolir la independència", ha destacat i, per això, ha avisat que, si no s'assoleix la independència, "no valdran excuses de mal pagador". En aquest sentit, ha assegurat que la República catalana servirà també per aconseguir una millor redistribució de la riquesa i, per assolir-la, ha cridat a unir esforços entre sobiranistes i independentistes.
En la mateixa línia, el portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, ha fet un discurs dirigit als "comuns" per avisar que els independentistes són "l'única amenaça a un status quo indecent". "Si ets republicà, ets del nostre, aquí no sobra ningú", ha asseverat i s'ha referit al paper de les dones en el procés i en la lluita per la justícia social. "El referèndum no et demana que siguis independentista, et demana que siguis demòcrata", ha conclòs.
Amb un discurs també clarament social, han intervingut el conseller de Salut, Toni Comín, i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. Així, Comín ha reivindicat ERC com "l'esquerra que canvia el país" i "l'esquerra que no té por a governar, que volem governar". "Volem un país lliure per lluitar pels drets socials", ha assegurat i, parafrasejant la campanya transfòbica d'HazteOír, ha ironitzat: "Que no te engañen, sense República catalana, no farem un país més just!".
Al seu torn, Bassa ha afirmat que els consellers d'ERC treballen per "reduir les desigualtats, garantir la igualtat d'oportunitats per a tothom i posar les persones en el centre de qualsevol decisió" i, en aquest sentit, ha celebrat que s'està "a punt de perfilar un nou dret, un nou paradigme, la renda garantida de ciutadania". "Creiem en un nou país, una nova república i no ens volem emmirallar en els països del nord, sinó equiparar-nos-hi", ha asseverat.
En un altre sentit, el diputat independent al Congrés Joan Capdevila, provinent d'Unió, ha afirmat que se sent còmode amb ERC perquè coincideix en dos puntals: "Independència i ajudar els que penquen". Per això, ha criticat les dificultats que posa l'Estat als que abans es creien classe mitjana, amb qüestions com el preu de l'energia o l'economia del BOE, i ha lloat la tasca dels autònoms, tot i les dificultats.
L'acte ha comptat amb la participació de dos convidats internacionals Per una banda, un dels pares de la Constitució eslovena, Peter Jambrek, ha recordat el procés d'independència del seu país, el qual va començar quan el 1988 un grup d'intel·lectuals va redactar una proposta de Constitució, després una coalició de partits guanyar eleccions el 1990, va convocar un referèndum i el va guanyar. Quan el 1991 es declara la independència, tancs iugoslaus van envair Eslovènia, però no van atacar. Sigui com sigui, ha recordar que aquells anys Iugoslàvia era "un estat autoritari", mentre que ara Espanya i Catalunya són democràcies, motiu pel qual ha confiat en què es trobaran vies d'acord per conviure els dos països a la UE.
Al seu torn, el líder del Partit Quebequès, Jean-François Lisée, ha recordat que, quan el Quebec va celebrar el primer referèndum, el Canadà ho va titllar de "crim contra la història de la humanitat" i va prometre millores en l'autogovern si guanyava el no, però, quan ho va fer, va reformar la Constitució per retallar llibertats a la província francòfona. "Heu de desconfiar dels que us intentin donar lliçons de moral", ha recomanat. Igualment, ha afirmat que "no té credibilitat" l'amenaça conforme Catalunya quedarà fora de la UE i ha aventurat que, després del sí al referèndum, el sector financer i la resta de països canviaran d'actitud i pressionaran per una "transició ràpida" cap a la independència.
Així mateix, la diputada d'origen uruguaià Ana Surra ha lamentat la política d'acollida de la UE. "Aquella Europa que em va acollir a mi avui es nega a acollir les persones que fugen de la guerra de Síria", ha criticat, i ha assenyalat també que "l'extrema dreta està tornant a guanyar sense ni tan sols guanyar eleccions", ja que està "trencant els arguments de solidaritat". Per això, ha assegurat que la República catalana pot aportar un "nou relat, nou lideratge i nova esperança" per al continent", així com "el millor antídot a la xenofòbia és el dret a vot".
Bosch critica el govern de Colau
Finalment, el líder d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha reclamat disposar d'una capital que deixi de ser una "ciutat que promet i no compleix", i ha lamentat qüestions com el preu dels lloguers, les "estàtues franquistes" al Born o el poder de què disposa ara el PSC, en referència al govern d'Ada Colau. "Volem una Barcelona que aspiri a tenir tres o quatre congressos del mòbil i a qui no li fa nosa la Sagrada Família", ha etzibat.
L'acte ha comptat amb la presència de representants de diverses entitats i plataformes, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el president de l'ANC, Jordi Sànchez; el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; el vicepresident de l'AMI, Jordi Gaseni; els consellers Carles Mundó i Meritxell Serret; el dirigent d'UGT Òscar Riu; el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre; el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball; el president del CIEMEN, David Minoves; i la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola.
"Si volen canviar la realitat, no trobaran una altra forma de fer-ho més certa que al nostra costat, aquí, al nostre país", ha assegurat el també vicepresident del Govern, que ha insistit encara: "Si no ho fan aquí, tenint-ne la oportunitat, com ens volen fer creure que ho faran allà on no hi tenen l'oportunitat?". De fet, ha pronosticat que la independència serà una "oportunitat i palanca de canvi a tot arreu", ja que "els ciutadans espanyols tindran més possibilitats de preservar els seus drets civils, socials i polítics" si es proclama la República catalana. "Nosaltres sí que som fraternals!", ha asseverat. D'aquesta manera, ha cridat a tots els defensors de "causes justes" que abracin ara una "causa compartida i element que ens cus a tots, la qual s'anomena República catalana".
Així mateix, Junqueras també s'ha dirigit a Rajoy, en castellà: "Li oferim la nostra mà, com tants altres cops, per dialogar, perquè volem les millors relacions bilaterals amb tots els països del món, i òbviament amb Espanya, amb qui compartim tantes realitats". Tot i això, també ha alertat que "aquestes mans mai renunciaran a defensar la democràcia, a exercir el dret al vot", ni "a les urnes ni a les paperetes". "La República catalana tindrà millors amb el Regne d'Espanya que les relacions que ens han imposat sovint contra els nostres drets i contra la justícia", ha aventurat.
Junqueras, com tot l'auditori, aplaudint Carme Forcadell i Anna Simó, després que ho demanés Marta Rovira. Foto: Adrià Costa
En aquesta línia, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, també s'ha referit als "comuns", i ha ironitzat que "és curiós veure que els que més deien que el que aquest país necessitava un canvi social miren cap a una altra banda". "Els que estàveu pel canvi social, apunteu-vos a la democràcia i al referèndum", ha demanat, i ha assegurat que "el govern espanyol vol aturar el referèndum perquè sap que l'aprofitarem per empènyer aquest canvi social, desmuntar privilegis i oligarquia, per reduir preu energia, per restablir l'impost als dipòsits bancaris, impulsar una fiscalitat progressiva i verda". "Hem vingut a construir una república més justa, més lliure i amb més igualtat d'oportunitats", ha defensat.
Per altra banda, la dirigent republicana ha denunciat que, per l'Estat, "tot és il·legal, tot requereix una denúncia, una querella o una amenaça" i, en aquest moment, ha demanat un aplaudiment per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la membre de la Mesa, Anna Simó, presents a l'acte. La mostra de suport ha estat unànime i prolongat. "Ens trobem amb un govern espanyol del segle XIX que no deixa votar uns catalans del segle XXI, això és que malauradament patim", ha insistit Rovira, que ha acabat demanant perseverança: "Vénen molts durs, seran complicats i difícils, no ho posaran gens fàcil, ens governa un estat del segle XIX, però recordarem que som ciutadans lliures que resolem els debats polítics a les urnes".
Joan Tardà, en l'acte d'ERC. Foto: Adrià Costa
Sigui com sigui, la primera gran ovació de l'acte -i de les més llargues- se l'ha endut qui és un dels dirigents més estimats i valorats per la militància, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que ha deixat clar que el full de ruta es completarà "a la catalana, és a dir, cívicament, pacíficament, però també, si cal, insubmisament". Al final del seu discurs, de fet, ha demanat un aplaudiment per a Carles Puigdemont -l'única referència al PDECat en tot l'acte-, i tot l'auditori s'hi ha correspost dempeus.
Així mateix, el dirigent republicà ha destacat el fet que la independència sigui possible malgrat que Catalunya hagi viscut un "veritable genocidi lingüístic i cultural" i, en canvi, ara es presenta "al món com un poble cohesionat". "Ens hauríem hagut de quedar pel camí, però som aquí i tenim les eines per assolir la independència", ha destacat i, per això, ha avisat que, si no s'assoleix la independència, "no valdran excuses de mal pagador". En aquest sentit, ha assegurat que la República catalana servirà també per aconseguir una millor redistribució de la riquesa i, per assolir-la, ha cridat a unir esforços entre sobiranistes i independentistes.
En la mateixa línia, el portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, ha fet un discurs dirigit als "comuns" per avisar que els independentistes són "l'única amenaça a un status quo indecent". "Si ets republicà, ets del nostre, aquí no sobra ningú", ha asseverat i s'ha referit al paper de les dones en el procés i en la lluita per la justícia social. "El referèndum no et demana que siguis independentista, et demana que siguis demòcrata", ha conclòs.
Els consellers Toni Comín i Dolors Bassa, en l'acte d'ERC. Foto: Adrià Costa
Amb un discurs també clarament social, han intervingut el conseller de Salut, Toni Comín, i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. Així, Comín ha reivindicat ERC com "l'esquerra que canvia el país" i "l'esquerra que no té por a governar, que volem governar". "Volem un país lliure per lluitar pels drets socials", ha assegurat i, parafrasejant la campanya transfòbica d'HazteOír, ha ironitzat: "Que no te engañen, sense República catalana, no farem un país més just!".
Al seu torn, Bassa ha afirmat que els consellers d'ERC treballen per "reduir les desigualtats, garantir la igualtat d'oportunitats per a tothom i posar les persones en el centre de qualsevol decisió" i, en aquest sentit, ha celebrat que s'està "a punt de perfilar un nou dret, un nou paradigme, la renda garantida de ciutadania". "Creiem en un nou país, una nova república i no ens volem emmirallar en els països del nord, sinó equiparar-nos-hi", ha asseverat.
En un altre sentit, el diputat independent al Congrés Joan Capdevila, provinent d'Unió, ha afirmat que se sent còmode amb ERC perquè coincideix en dos puntals: "Independència i ajudar els que penquen". Per això, ha criticat les dificultats que posa l'Estat als que abans es creien classe mitjana, amb qüestions com el preu de l'energia o l'economia del BOE, i ha lloat la tasca dels autònoms, tot i les dificultats.
El pare de la Constitució eslovena Peter Jambrek i el líder del Partit Quebequès, Jean-François Lisée, a l'acte d'ERC. Foto: Adrià Costa
L'acte ha comptat amb la participació de dos convidats internacionals Per una banda, un dels pares de la Constitució eslovena, Peter Jambrek, ha recordat el procés d'independència del seu país, el qual va començar quan el 1988 un grup d'intel·lectuals va redactar una proposta de Constitució, després una coalició de partits guanyar eleccions el 1990, va convocar un referèndum i el va guanyar. Quan el 1991 es declara la independència, tancs iugoslaus van envair Eslovènia, però no van atacar. Sigui com sigui, ha recordar que aquells anys Iugoslàvia era "un estat autoritari", mentre que ara Espanya i Catalunya són democràcies, motiu pel qual ha confiat en què es trobaran vies d'acord per conviure els dos països a la UE.
Al seu torn, el líder del Partit Quebequès, Jean-François Lisée, ha recordat que, quan el Quebec va celebrar el primer referèndum, el Canadà ho va titllar de "crim contra la història de la humanitat" i va prometre millores en l'autogovern si guanyava el no, però, quan ho va fer, va reformar la Constitució per retallar llibertats a la província francòfona. "Heu de desconfiar dels que us intentin donar lliçons de moral", ha recomanat. Igualment, ha afirmat que "no té credibilitat" l'amenaça conforme Catalunya quedarà fora de la UE i ha aventurat que, després del sí al referèndum, el sector financer i la resta de països canviaran d'actitud i pressionaran per una "transició ràpida" cap a la independència.
Així mateix, la diputada d'origen uruguaià Ana Surra ha lamentat la política d'acollida de la UE. "Aquella Europa que em va acollir a mi avui es nega a acollir les persones que fugen de la guerra de Síria", ha criticat, i ha assenyalat també que "l'extrema dreta està tornant a guanyar sense ni tan sols guanyar eleccions", ja que està "trencant els arguments de solidaritat". Per això, ha assegurat que la República catalana pot aportar un "nou relat, nou lideratge i nova esperança" per al continent", així com "el millor antídot a la xenofòbia és el dret a vot".
Bosch critica el govern de Colau
Finalment, el líder d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha reclamat disposar d'una capital que deixi de ser una "ciutat que promet i no compleix", i ha lamentat qüestions com el preu dels lloguers, les "estàtues franquistes" al Born o el poder de què disposa ara el PSC, en referència al govern d'Ada Colau. "Volem una Barcelona que aspiri a tenir tres o quatre congressos del mòbil i a qui no li fa nosa la Sagrada Família", ha etzibat.
L'acte ha comptat amb la presència de representants de diverses entitats i plataformes, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el president de l'ANC, Jordi Sànchez; el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; el vicepresident de l'AMI, Jordi Gaseni; els consellers Carles Mundó i Meritxell Serret; el dirigent d'UGT Òscar Riu; el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre; el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball; el president del CIEMEN, David Minoves; i la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola.