La caixa B

Més de 75.000 joves dels Països Catalans han emigrat en 18 mesos

Les assessories contractades a Deloitte per a la T-Mobilitat, el cost de la desfilada militar del 12-O i del personal religiós al servei de l'exèrcit, el nombre de vigilants privats en presons... entre altres dades ocultes

per Roger Tugas Vilardell , 4 de març de 2017 a les 12:24 |
Els estudiants protesten pel preu de les taxes universitàries. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana hem viscut dues jornades de vaga universitària pel preu de les taxes. Els joves es van manifestar per reclamar el compliment de la rebaixa aprovada al Parlament, ja que el cost actual ha dificultat molt l'entrada a la universitat. Tot i això, el seu únic problema no és a l'hora d'iniciar els estudis, ja que molts, quan els acaben, tampoc no troben feina i es veuen obligats a emigrar. Ho han fet quasi 50.000 a Catalunya i més de 75.000 al conjunt dels Països Catalans. També traiem a la llum els contractes per a assessories tècniques de la T-Mobilitat, el cost de la desfilada militar del 12 d'octubre, els honoraris dels sacerdots que fan suport religiós als militars o la privatització de la seguretat a les presons.

76.928 joves emigrats
Malgrat que tothom assegura que la crisi remet, la xacra de l'emigració de joves segueix sent una realitat ben palpable. Així, segons dades ofertes pel govern espanyol arran d'una pregunta d'un diputat del PSOE, 198.730 ciutadans d'entre 18 i 35 van marxar de l'Estat el 2015 i el primer semestre de 2016, dels quals 49.608 de Catalunya, 23.467 del País Valencià i 3.853 de les Illes Balears (més de 75.000 al conjunt dels Països Catalans). De fet, Catalunya és el segon territori amb una major ràtio de joves emigrants: 6,6 per cada 1.000 habitants, només superat per la Comunitat de Madrid (7,1) i força per sobre de la mitjana estatal (4,3).
 
JOVES EMIGRANTS EL 2015 I EL PRIMER SEMESTRE DE 2016, PER TERRITORIS

 
2,4 milions en assessoria i estudis per a la t-mobilitat
"A Catalunya hi ha una aposta de primer ordre per la smart mobility, i la T-Mobilitat és l'expressió més ambiciosa de la smart mobility al conjunt d'Europa", va declarar dimecres el conseller de Territori, Josep Rull, en la presentació de la targeta, que ha d'entrar en vigor a finals del 2018. Realment, incorpora innovacions notables, com que la validació es basarà en la tecnologia sense contacte a través d'un xip electrònic que es podrà implantar a la mateixa targeta i en suports com rellotges, polseres, roba i en telèfons mòbils. El cost dels viatges, a més, es calcularà en funció de la distància recorreguda i s'acabarà amb el model tarifari basat en les zones.

Ara bé, tanta innovació té uns costos, i a cadascú li tocarà jutjar si excessius o no. I és que, a banda del contracte de 58 milions adjudicat a CaixaBank, Moventia, Fujitsu i Indra per a la gestió de la targeta durant 15 anys, l'Autoritat del Transport Metropolità s'ha gastat 2,4 milions d'euros en onze contractes per a serveis d'assistència tècnica o d'assessorament. D'aquests, però, tres se'ls va adjudicar Deloitte, per un valor global d'1,6 milions, més de dos terços del total.

Així, la consultora es va embutxacar 158.400 euros en assessorament per a la preparació dels plecs de prescripcions tècniques i de clàusules administratives per a la licitació del projecte T-Mobilitat, 480.000 euros en assessorament en l'oficina econòmic-financera en el seguiment del projecte T-Mobilitat i 960.000 euros més en assistència a l'oficina tècnica de coordinació i gestió de la informació del projecte T-Mobilitat. En tots els casos, però, van ser adjudicacions prèvies a l'arribada de Rull a la conselleria, entre 2012 i 2015. Així mateix, una UTE de dues empreses va cobrar 249.480 euros per a assistència per a la redacció del projecte executiu de subministrament i instal·lació de la tecnologia de la T-Mobilitat arreu del país, mentre que PricewaterhouseCoopers va percebre 224.000 euros per a assistència en l'estudi de definició del model i processos necessaris per la definició del model tarifari, zonificació i avaluació econòmica per la integració tarifària de tot Catalunya. La resta d'adjudicacions eren de quantitats força menors.
 
QUANTITATS PERCEBUDES PER EMPRESES PER CONTRACTES D'ASSESSORIA O D'ESTUDIS RELACIONATS AMB LA T-MOBILITAT

 
249.995 euros va costar la desfilada del 12-O

La cabra de la Legió, Miura, davant dels reis d'Espanya. Foto: Europa Press


Una seixantena d'ajuntaments van decidir treballar el passat 12 d'octubre -amb el de Badalona com a més destacat i polèmic-. Mentre, però, a Madrid va tornar a celebrar-se la clàssica desfilada militar, amb la cabrà de la Legió Miura debutant en aquest acte. L'esdeveniment, segons afirma el govern espanyol en una resposta al senador d'ERC Bernat Picornell, va costar uns 250.000 euros, dels quals uns 180.000 euros per a manutenció i dietes i 52.122 euros transport i combustible. Us sembla molt? Doncs, en realitat, és una quantitat curiosament baixa, com a mínim en comparació als 800.000 euros que havia costat el 2015 o, encara més, els 2,8 milions del 2011 -onze cops més!-. Per qüestions metereològiques, més de la meitat dels avions no van poder enlairar-se, però aquest fet difícilment explica tanta retallada.
72,6 milions de cost de la religió a les forces armades
El govern espanyol garanteix per llei l'assistència religiosa als membres de les forces armades, tant pel que fa a la religió catòlica com qualsevol altra. Per aconseguir-ho, l'Estat ha dedicat 72,6 milions d'euros, des del 2002, en personal específicament dedicat a tasques vinculades amb la fe. En aquest sentit, actualment hi ha 79 persones contractades per prestar assistència religiosa que disposen de 205 locals per fer-ho (105 capelles, 92 despatxos i 8 locals). Així ho detalla una resposta del govern espanyol a un diputat d'Units Podem en què també queda clar que aquesta despesa s'ha anat reduint de forma progressiva però dràstica els últims 15 anys:
 
COST DEL PERSONAL RELIGIÓS AL SERVEI DE LES FORCES ARMADES (EN MILIONS D'EUROS)

 
De fet, aquest dret també està reconegut en el cas de les missions a l'estranger. Per aquest motiu, el cost del personal destinat a prestar serveis religiosos a l'estranger va pujar a 171.610 euros per a les missions iniciades el 2015 i a 64.571 euros a les del 2016.
908 vigilants privats treballant a presons
La plantilla del personal penitenciari és insuficient per cobrir totes les presons de l'Estat. O almenys això es desprèn d'una resposta parlamentària del govern espanyol a un diputat d'Units Podem en què admet que fins a 908 vigilants de seguretat privats treballen en centres penitenciaris espanyols, contractats per l'administració pública. Tot i això, l'executiu central es nega a concretar la distribució per centres, ja que afirma que això posaria en risc la seva seguretat, o el cost de l'adjudicació, ja que explica que es van repartir en lots.


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

3.410.629€
Les xifres de frau a l'estat espanyol són elevadíssimes, també en la seguretat social. El treball en negre és un element tan propi com la tauromàquia o les tapes. És per això que el govern central ha optat per buscar ajuda per fer-hi front i, per això, ha adjudicat un generós contracte a PricewaterhouseCoopers i a Everis per un servei de consultoria estratègica per dur a terme treballs de manteniment i desenvolupament de lluita contra l'ocupació irregular i el frau a la seguretat social per un cost de 3,4 milions d'euros. Ja pot ser útil.
2.180.957€
El conseller de Justícia, Carles Mundó, s'ha compromès a inaugurar la presó de règim obert de la Zona Franca el 2021, ja que aquest 2017 ja tancarà les portes la Presó Model. Cal, per tant, treballar-hi des de ja. Per aquest motiu, la Generalitat ja ha obert ha licitació un contracte de serveis serveis per a l'assistència tècnica per a la redacció del projecte bàsic i executiu i la posterior direcció d'obra de la nova construcció d'aquest centre obert, amb 800 places. El projecte haurà d'estar enllestit en 8 mesos
1.452.000€
Aquella imatge del protagonista intentant desactivar una bomba amb cables de diferents colors per tallar i un rellotge digital ben gran indicant el compte enrere acostuma a ser el punt àlgid de moltes pel·lícules d'acció. El cert, però, és que aquesta tasca la realitzen molts cops robots especialitzats. De fet, la Guàrdia Civil ha licitat la compra de tres robots desactivadors d'explosius per quasi 1,5 milions d'euros. No és un regal econòmic per regalar a l'amic invisible, això queda clar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació