Els canvis en el reglament del Parlament que vol JxSí ja figuren en el 65% de les cambres de l'Estat

El Congrés i deu cambres autonòmiques permeten l'aprovació de proposicions de llei per lectura única si el ple hi dona suport | JxSí ja ha esmenat l'error inicial de la iniciativa i ara espera constituir aviat la ponència conjunta per a la reforma que ha de permetre l'aprovació exprés de la llei de transitorietat

03 de març del 2017
Actualitzat el 04 de març a les 12:34h

El Parlament debatrà les properes setmanes la reforma del seu reglament. Foto: Adrià Costa


Una "vulneració" del reglament (Inés Arrimadas, de C's), unes "dreceres democràtiques" (Ferran Pedret, del PSC) o una "jugada de trilers" (Alejandro Fernández, del PP). Així van reaccionar les forces de l'oposició davant la iniciativa de dilluns de Junts pel Sí (JxSí) per reformar el reglament del Parlament per, entre altres qüestions, permetre que les proposicions de llei -els textos impulsats pels grups i no pel Govern- també es puguin aprovar per lectura única. Qui va ser més dur davant aquesta possibilitat, però, va ser el portaveu de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), Joan Coscubiela, que ho va titllar de "nyap", de "degradació" del Parlament i de proposta "descerebrada". Malgrat tot, el cert és que prop de dos terços dels parlaments de l'Estat ja inclouen aquesta opció.

En concret, el reglament de la cambra catalana ja preveia que els projectes de llei -és a dir, els textos elaborats pel Govern- fossin aprovats a partir d'un sol debat en el ple, sense haver de passar per comissió ni fer més tràmits, si ho demanava l'executiu, la Mesa o la Junta de Portaveus, i la majoria dels diputats hi donaven l'aval. La proposta ara és que les proposicions dels grups parlamentaris gaudeixin d'un tracte similar i que el ple pugui optar per l'aprovació exprés, si la Junta de Portaveus hi està d'acord.

A ningú se li escapa que aquesta modificació està pensava específicament per tramitar i aprovar amb una sola jornada la llei de transitorietat jurídica -o de règim jurídic català, que se'n diu ara- que estan ultimant Junts pel Sí i la CUP. Amb aquesta tramitació ràpida, es dificultaria que el Tribunal Constitucional o el govern espanyol poguessin torpedinar-ne l'avenç. Tot i això, fonts de la coalició sobiranista apunten que aquesta és només una de les opcions per tirar endavant la norma que ha de permetre la desconnexió amb la legalitat espanyola, a l'espera que una eventual victòria del sí al referèndum certifiqui la culminació de la independència.

Un error ja subsanat en l'escrit de Junts pel Sí

Així mateix, els lletrats van posar algunes condicions a la iniciativa engegada per Junts pel Sí, que havia registrat la proposta amb un format i un procediment que no era l'adequat. Per això, la Mesa del Parlament va requerir dimarts un escrit d'aclariment que la coalició ve entrar dimecres, amb les correccions demanades. A partir d'aquí, el debat per a la reforma és el propi d'una iniciativa legislativa impulsada per una ponència conjunta. És a dir, cal crear aquesta ponència, amb dos representants de cada grup, que debati les modificacions a incloure, les elevi al ple, aquest tombi les eventuals esmenes a la totalitat a la proposta, aquesta segueixi el debat en comissió i, finalment, el ple li doni llum verda definitiva.

Sigui com sigui, Junts pel Sí i la CUP hauran d'accelerar els tràmits si volen tenir aprovada la reforma per a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, prevista pel juliol. Els treballs de la ponència poden durar un màxim de tres mesos dels quatre que falten per a aquesta data i, a més, els grups poden demanar pròrrogues. També és cert que aquests terminis no s'han d'esgotar i previsiblement les forces independentistes intentaran reduir-los al màxim, per enllestir aquesta via. En tot cas, ara la Mesa ha d'admetre l'últim escrit de Junts pel Sí, crear la ponència i nomenar-ne el relator, per començar els treballs.
 

El Congrés dels Diputats ja permet l'aprovació de proposicions de llei dels grups per lectura única. Foto: Europa Press


Ara bé, més enllà del fet que es tracti d'una reforma ad hoc per una llei concreta o de les crítiques generades en l'oposició, el cert és que aquesta opció està ben present en els reglaments de la resta de parlaments de l'Estat. Començant pel del Congrés dels diputats, que permet que una proposició de llei sigui aprovada en lectura única si així ho proposa la Mesa de la cambra i ho avala una majoria de diputats. De fet, la reforma constitucional que va reformar l'article 135 i que va blindar les polítiques d'austeritat va ser aprovada precisament per lectura única arran d'una proposició conjunta dels grups del PSOE i el PP. El fet que la iniciativa fos dels grups i no del govern, a més, va accelerar els tràmits i va evitar que el Consell d'Estat hagués de valorar la proposta.

Igualment, a banda del Congrés dels Diputats, deu dels altres setze parlaments autonòmics també incorporen aquesta possibilitat, sense que això hagi aixecat crítiques tan virulentes com a la cambra catalana. Fins i tot, en el cas dels parlaments d'Aragó i de les Illes Canàries, la votació per lectura única no requereix de l'aval del ple, ja que n'hi ha prou amb un acord de la majoria de la Junta de Portaveus i la Mesa. Més encara, a Múrcia només cal que ho proposi la Junta de Portaveus, cosa que dona menys garanties.

Alguns parlaments reclamen la majoria reforçada

Al seu torn, els parlaments de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, el País Valencià, la Comunitat de Madrid, Navarra, La Rioja i Extremadura també contemplen aquesta via exprés, tot i que, en aquest cas, l'ha d'avalar el ple de la cambra. Només en el cas extremeny, però, s'especifica que ho ha de fer per majoria absoluta. Així mateix, també incorporen la lectura única de proposicions de llei els reglaments de les Illes Balears i Astúries, tot i que aquests reclamen una majoria reforçada del ple per aplicar-la, de tres cinquens i de dos terços dels diputats, respectivament.

Finalment, el parlament andalús també permet l'aprovació de proposicions de llei en una sola votació, però ho limita molt, en aquells casos en què no hi ha diferències entre els grups, ja que exigeix la unanimitat dels diputats.

D'aquesta manera, només les cambres del País Basc, Galícia i, fins ara, Catalunya limitaven aquesta via exprés als projectes de llei dels respectius governs. A banda del cas català, per tant, només dos dels disset parlaments de l'Estat limiten aquesta potestat a les normes elaborades per l'executiu, mentre que onze dels disset avalen aquesta via per a les iniciatives dels grups si una majoria del ple hi dona suport, tal com proposa ara Junts pel Sí.