03
de març
del
2017
Actualitzat
a les
14:06h
El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que tomba la disposició addicional 31 dels pressupostos que fa referència al referèndum ha donat munició a l'oposició per carregar contra el full de ruta del Govern. El PSC ha estat el més contundent a l'hora de pronunciar-se i ha proclamat que la legislatura ha acabat, que s'han de convocar eleccions ja i que pensa portar els pressupostos al Tribunal Constitucional si l'executiu català fa cas omís i no modifica els comptes.
El líder del PSC, Miquel Iceta, ha reclamat al Govern que "no quedi obcecat i cegat" per un referèndum "que no es pot fer". Segons el dirigent socialista, l'executiu de Carles Puigdemont va "basar" el seu mandat en un referèndum que "ara el Consell de Garanties també diu que no es pot celebrar" i, per tant, s'ha de donar per finiquitada la legislatura.
A més, Iceta ha exigit que es modifiquin els pressupostos perquè no entrin en contradicció amb la "legalitat vigent". Si això no passa, però, el PSC està disposat a recórrer al Constitucional. "Esperem que sigui capaç de rectificar. Si no ho fa, votarem en contra del pressupost i presentarem els pressupostos al Tribunal Constitucional. Serà fàcil fer l'escrit, hi haurà prou amb traduir al castellà el dictamen del Consell de Garanties", ha dit.
El "game over" de Puigdemont
"Aquest cop no ha estat el malvat Tribunal Constitucional o la malvada Fiscalia, sinó que ha estat el seu propi Consell de Garanties Estatutàries". Ciutadans considera que el dictamen emès per aquest organisme és el "game over" del president Carles Puigdemont, a qui ha recomanat que llegueixi amb atenció l'escrit del CGE. L'oposició considera que aquest informe apuntala les seves advertències sobre l'intent de l'executiu de no cenyir-se a la legalitat i tirar pel dret.
"Ja no hi cap el victimisme de sempre. Senyors Puigdemont i Forcadell, el món no està en contra vostre, són vostès els qui estan en contra de la llei", ha etzibat el portaveu adjunt de C's al Parlament, Fernando de Páramo. Al seu judici, el Govern no fa més que fer "el ridícul" i ha proclamat que ara, a partir del dictamen del Consell de Garanties, "l'aventura separatista ha acabat".
Petició de compareixença de CSQEP
El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, també considera que el dictamen del Consell de Garanties suposa una "desautorització plena i total" de la via unilateral del Govern. Segons la confluència d'esquerres, aquest informe "culmina una setmana de despropòsits" en què s'han plantejat "fins a tres fulls de ruta diferents i contradictoris" i una via exprés per aprovar la desconnexió que "degrada" el funcionament del Parlament. Tot això, ha dit Coscubiela, està "fent molt de mal" al Pacte Nacional pel Referèndum.
CSQEP no contempla que el Govern pugui "desoir" el dictamen del CGE i ha regitrat una petició de compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, arran del "desconcert" que, al seu judici, ha expressat la majoria que dona suport al Govern al voltant del referèndum i davant de les implicacions que pugui tenir el dictamen del Consell de Garanties sobre els pressupostos.
El dictamen del Consell de Garanties
En concret, el CGE tomba la disposició addicional número 31, que "no troba empara" dins l'Estatut "en relació amb l'ordre de repartiment competencial". Al mateix temps, però, hi ha partides pressupostàries relacionades amb "processos electorals i consultes populars" que no queden invalidades. Sumats, aquest epígrafs contenen 5,8 milions d'euros. Són l'altra via que ja contemplava l'executiu per organitzar el referèndum. Junqueras sempre ha confiat, tal com ha explicat públicament, que no es tombarien els comptes per les seves partides destinades al referèndum.
Vies alternatives
Des del primer moment, l'executiu ha contemplat tres vies per finançar el referèndum en cas que topin amb entrebancs legals, com finalment així ha estat. La primera es basava en els 5,8 milions d'euros -cinc per a la votació, 800.000 per al procés constituent- sobre "processos electorals". S'empara legalment en la llei electoral, la llei estatal de referèndum, la llei catalana de consultes populars del 2010 i la llei de consultes populars no referendàries del 2014, així com té com a missió "planificar, organitzar i dur a terme processos electorals i consultes populars a Catalunya mitjançant recursos propis o en col·laboració amb altres organismes i institucions".
Una segona via és la que sorgeix dels comptes associats la conselleria d'Afers Exteriors, que té previst destinar 1,3 milions a un programa sobre transparència i govern obert, el qual es proposa tant fer pública tota la informació de la Generalitat com incentivar la participació ciutadana. I en el marc d'aquest segon objectiu, buscarà millorar "les relacions del Govern de la Generalitat amb la ciutadania i les organitzacions civils, reforçant el vincle bidireccional i la confiança entre representants polítics i ciutadania". Un camí basat en la llei de consultes populars del 2014. La tercera via, de poc més de 400.000 euros, dependria del departament de Governació.
El líder del PSC, Miquel Iceta, ha reclamat al Govern que "no quedi obcecat i cegat" per un referèndum "que no es pot fer". Segons el dirigent socialista, l'executiu de Carles Puigdemont va "basar" el seu mandat en un referèndum que "ara el Consell de Garanties també diu que no es pot celebrar" i, per tant, s'ha de donar per finiquitada la legislatura.
A més, Iceta ha exigit que es modifiquin els pressupostos perquè no entrin en contradicció amb la "legalitat vigent". Si això no passa, però, el PSC està disposat a recórrer al Constitucional. "Esperem que sigui capaç de rectificar. Si no ho fa, votarem en contra del pressupost i presentarem els pressupostos al Tribunal Constitucional. Serà fàcil fer l'escrit, hi haurà prou amb traduir al castellà el dictamen del Consell de Garanties", ha dit.
El "game over" de Puigdemont
"Aquest cop no ha estat el malvat Tribunal Constitucional o la malvada Fiscalia, sinó que ha estat el seu propi Consell de Garanties Estatutàries". Ciutadans considera que el dictamen emès per aquest organisme és el "game over" del president Carles Puigdemont, a qui ha recomanat que llegueixi amb atenció l'escrit del CGE. L'oposició considera que aquest informe apuntala les seves advertències sobre l'intent de l'executiu de no cenyir-se a la legalitat i tirar pel dret.
"Ja no hi cap el victimisme de sempre. Senyors Puigdemont i Forcadell, el món no està en contra vostre, són vostès els qui estan en contra de la llei", ha etzibat el portaveu adjunt de C's al Parlament, Fernando de Páramo. Al seu judici, el Govern no fa més que fer "el ridícul" i ha proclamat que ara, a partir del dictamen del Consell de Garanties, "l'aventura separatista ha acabat".
Fernando de Páramo i José María Espejo-Saavedra Foto: Europa Press
Petició de compareixença de CSQEP
El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, també considera que el dictamen del Consell de Garanties suposa una "desautorització plena i total" de la via unilateral del Govern. Segons la confluència d'esquerres, aquest informe "culmina una setmana de despropòsits" en què s'han plantejat "fins a tres fulls de ruta diferents i contradictoris" i una via exprés per aprovar la desconnexió que "degrada" el funcionament del Parlament. Tot això, ha dit Coscubiela, està "fent molt de mal" al Pacte Nacional pel Referèndum.
CSQEP no contempla que el Govern pugui "desoir" el dictamen del CGE i ha regitrat una petició de compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, arran del "desconcert" que, al seu judici, ha expressat la majoria que dona suport al Govern al voltant del referèndum i davant de les implicacions que pugui tenir el dictamen del Consell de Garanties sobre els pressupostos.
Joan Coscubiela i Lluís Rabell, al registre del Parlament Foto: Sara González
El dictamen del Consell de Garanties
En concret, el CGE tomba la disposició addicional número 31, que "no troba empara" dins l'Estatut "en relació amb l'ordre de repartiment competencial". Al mateix temps, però, hi ha partides pressupostàries relacionades amb "processos electorals i consultes populars" que no queden invalidades. Sumats, aquest epígrafs contenen 5,8 milions d'euros. Són l'altra via que ja contemplava l'executiu per organitzar el referèndum. Junqueras sempre ha confiat, tal com ha explicat públicament, que no es tombarien els comptes per les seves partides destinades al referèndum.
Vies alternatives
Des del primer moment, l'executiu ha contemplat tres vies per finançar el referèndum en cas que topin amb entrebancs legals, com finalment així ha estat. La primera es basava en els 5,8 milions d'euros -cinc per a la votació, 800.000 per al procés constituent- sobre "processos electorals". S'empara legalment en la llei electoral, la llei estatal de referèndum, la llei catalana de consultes populars del 2010 i la llei de consultes populars no referendàries del 2014, així com té com a missió "planificar, organitzar i dur a terme processos electorals i consultes populars a Catalunya mitjançant recursos propis o en col·laboració amb altres organismes i institucions".
Una segona via és la que sorgeix dels comptes associats la conselleria d'Afers Exteriors, que té previst destinar 1,3 milions a un programa sobre transparència i govern obert, el qual es proposa tant fer pública tota la informació de la Generalitat com incentivar la participació ciutadana. I en el marc d'aquest segon objectiu, buscarà millorar "les relacions del Govern de la Generalitat amb la ciutadania i les organitzacions civils, reforçant el vincle bidireccional i la confiança entre representants polítics i ciutadania". Un camí basat en la llei de consultes populars del 2014. La tercera via, de poc més de 400.000 euros, dependria del departament de Governació.