BARCELONA: memòria històrica

​Barcelona es querella contra el militar que va firmar la pena de mort de Puig Antich

La querella es dirigirà contra Carlos Rey González, que va signar la sentència que va condemnar el militant antifranquista, i que ha estat l'advocat de Sánchez-Camacho en el cas de Método 3

per Jordi Bes , Barcelona, 3 de març de 2017 a les 12:50 |
Colau ha rebut tres de les germanes de Puig Antich: la Carme, la Montse i l'Imma | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Barcelona es querellarà contra Carlos Rey González, el militar que exercia funcions de jutge ponent del Consell de Guerra i que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich el 4 de gener de 1974. Segons el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, l'assassinat de Puig Antich el va cometre el règim franquista, però "el règim sorgit de la transició l'ha mantingut impune fins ara", i creu que ha arribat el moment de trencar aquesta "línia de continuïtat" que "ofèn". Aquest dijous s'han complert 43 anys de l'assassinat.

Segons ha recordat aquest divendres l'Ajuntament, Rey va ser qui va redactar, en solitari i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que condemnava a mort el militant antifranquista, que en aquell moment estava adscrit a l'organització clandestina Movimiento Ibérico de Liberación (MIL). En aquell moment, Rey era capità auditor del cos jurídic militar de l'exèrcit franquista, i ara té 74 anys i encara segueix en actiu. De fet, va ser l'advocat de l'encara presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en el cas de Método 3.


La justícia argentina ja investiga l'assassinat de Puig Antich en el marc de la querella que es va presentar en el país sud-americà contra els crims franquistes. Rey González ja està imputat i s'ha dictat una ordre d'extradició, però el Consell de Ministres espanyol "ha frenat aquesta possibilitat", segons Asens. Si els responsables de l'assassinat no surten d'Espanya, els seus crims "quedaran impunes", ha advertit el tinent d'alcalde, raó per la qual l'Ajuntament presentarà la querella per evitar-ho. Si no prospera, podria recórrer a Estrasburg.

En la querella s'atribuiran a Rey González crims de lesa humanitat, i d'entrada es presentarà només contra ell perquè, en opinió d'Asens, té "un plus de responsabilitat", ja que era l'únic amb coneixements jurídics entre els membres del tribunal militar que va condemnar Puig Antich. El tinent d'alcalde ha destacat que l'assassinat és "una de les pàgines més negres de la nostra història". Ha defensat que representa "un estigma inesborrable" de la història, "una aberració" per als familiars, la societat i la comunitat internacional, i "concentra tota la brutalitat del que va ser el règim franquista a Barcelona i Catalunya".


Puig Antich ja no és un assassí

L'Imma, una de les quatre germanes de Puig Antich, ha remarcat que durant anys no podien dir res del tema, però ara ja han aconseguit que no quedi com un assassí. "Nosaltres, quatre misses i esqueles i prou. No podíem fer res", ha rememorat, i ha celebrat que ara tinguin el suport de les administracions. Malgrat que el procés no s'hagi acabat, "el Salva ja no és un assassí", ha defensat, i ha reblat: "La gent el coneix i no és un assassí". Asens ha insistit en el fet que el procés judicial que va acabar amb la sentència de pena de mort va ser "una farsa".

 

La Carme, l'Imma i la Montse, tres de les quatre germanes de Puig Antich. Foto: Jordi Bes


La querella es presentarà en un tribunal d'instrucció de Barcelona: l'Ajuntament com a acusació popular, i cal veure si les germanes de Puig Antich com a acusació particular. No es descarta estendre-la a altres implicats, entre els quals l'ex-ministre José Utrera Molina, el qual també està imputat per la justícia argentina. En cas que la querella s'admetés a tràmit, es podria donar el cas que es fessin dues investigacions paral·leles, la barcelonina i l'argentina, però el jutjat de Barcelona tindria preferència si es decidís seguir amb una sola, cosa que motivaria que la justícia argentina s'inhibís.

Segons Asens, la querella "està redactada des de fa anys", però s'estava esperant el moment adequat per presentar-la. Arriba després que la tardor passada es constituís a Pamplona una xarxa de ciutats contra la impunitat del franquisme, i coincidint amb la pressió de la societat civil per recórrer als tribunals. El desembre, 16 entitats de memòria i socials de la ciutat van reclamar que l'Ajuntament interposés una querella pels crims a la ciutat. Ara per ara, el consistori prefereix començar amb "un litigi estratègic" que obri el camí a altres.

La impunitat dels crims franquistes arribarà al ple

La querella sobre el cas de Puig Antich serà el primer cas que el consistori porta als jutjats per iniciativa pròpia. Ja està personat en la dels bombardejos aeris de la Guerra Civil i a la querella argentina. A més, el ple municipal d'aquest mes inclourà una moció sobre la lluita contra la impunitat franquista secundada per diverses entitats memorialistes i defensores dels drets humans de Catalunya i la resta de l'Estat. A l'anunci de la querella hi han assistit membres del grup Demòcrata –antiga CiU- i la CUP, representants d'entitats memorialistes i Lluís Llach, cantant i diputat de Junts pel Sí al Parlament.

 
El redactor de la sentència de Puig Antich: "No em penedeixo de res"
Carlos Rey González no se'n penedeix de res. El redactor de la sentència que va condemnar a mort Salvador Puig Antich va prestar-se a parlar sobre el cas fa pocs anys, i no va mostrar-se penedit, segons ha recordat aquest divendres el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, el qual ha ressaltat que Rey González "es va vanagloriar dels fets".

En una conversa amb el diari Ara el desembre del 2013, Rey González va assegurar que el cas Puig Antich no el va marcar "més que altres" i que era "un tema superat". Això no vol dir que se'n retractés: "No em penedeixo de res perquè tot el que vaig fer era en aplicació de la llei vigent", va sostenir. Vigent sí. Justa també? "Potser fa 40 anys la sentència i la pena de mort eren justes, una altra cosa és si ho mirem amb la perspectiva actual", va advertir.

Va reconèixer que no és "partidari de la pena de mort" encara que condemnés Puig Antich i que no va ser còmode, però que ho va fer en "compliment del deure". Pel que fa als intents d'anul·lar la sentència, va opinar que "el Suprem i el Constitucional ja van liquidar el tema", i que tingués recorregut a l'Argentina dependria "del protagonisme que busquin els jutges d'allà".


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació