03
de març
del
2017
Actualitzat
a les
21:10h
Cop de porta del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) als pressupostos de la Generalitat per al 2017. El motiu? La disposició addicional número 31 inclosa dins dels comptes que el vicepresident Oriol Junqueras va presentar el 29 de novembre de l'any passat al Parlament. Concretament, el dictamen manté que aquesta part dels comptes "no troba empara" dins l'Estatut "en relació amb l'ordre repartiment competencial".
Al mateix temps, però, hi ha partides pressupostàries relacionades amb "processos electorals i consultes populars" -inicialment pensats per finançar la votació- que no queden invalidades. Sumats, aquest epígrafs contenen 5,8 milions d'euros. Són l'altra via que ja contemplava l'executiu per organitzar el referèndum. El resum, en definitiva, és que el CGE tomba la disposició del referèndum però no les partides que l'haurien de finançar. Junqueras sempre ha confiat, tal com ha explicat públicament, que no es tombarien els comptes per les seves partides destinades a la consulta vinculant.
Què diu exactament la disposició addicional 31 dels comptes: "El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per afrontar el procés referendari sobre el futur de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment que es convoqui". El CGE insisteix que, a dia d'avui, "la competència de regulació i d'autorització en matèria de referèndums correspon amb caràcter exclusiu a l'Estat". I afegeix: "Sense que la Generalitat disposi de marge d'actuació normativa o executiva més enllà de la iniciativa de sol·licitud a l'Estat" per organitzar un acte d'aquest tipus.
Els juristes del Consell de Garanties, liderats pel seu president Joan Egea, sostenen que la jurisprudència constitucional no reconeix a la Generalitat la potestat de regular ni de convocar una consulta "referendària" sobre el futur polític del país. "I, com a derivació d'aquesta premissa, tampoc pot preveure en la seva legislació pressupostària una habilitació o autorització per a una despesa de diner públic a una competència que no té atribuïda o de la qual no n'és la titular reconeguda", ressalta el text, que afirma: "Aquesta manca de competència no pot ser salvada per un incís tan incert com ambigu ambigu".
El CGE introdueix, això sí, una salvetat en cas que es dugués a terme un "escenari normatiu diferent" -sempre d'acord amb l'Estat- per fer la consulta, les lleis pressupostàries disposen dels "mecanismes idonis" que facilitarien al Govern la dotació econòmica suficient per finançar-la.
Vies alternatives
Des del primer moment, l'executiu ha contemplat tres vies per finançar el referèndum en cas que topin amb entrebancs legals, com finalment així ha estat. La primera es basava en els 5,8 milions d'euros -cinc per a la votació, 800.000 per al procés constituent- sobre "processos electorals". S'empara legalment en la llei electoral, la llei estatal de referèndum, la llei catalana de consultes populars del 2010 i la llei de consultes populars no referendàries del 2014, així com té com a missió "planificar, organitzar i dur a terme processos electorals i consultes populars a Catalunya mitjançant recursos propis o en col·laboració amb altres organismes i institucions".
Una segona via és la que sorgeix dels comptes associats la conselleria d'Afers Exteriors, que té previst destinar 1,3 milions a un programa sobre transparència i govern obert, el qual es proposa tant fer pública tota la informació de la Generalitat com incentivar la participació ciutadana. I en el marc d'aquest segon objectiu, buscarà millorar "les relacions del Govern de la Generalitat amb la ciutadania i les organitzacions civils, reforçant el vincle bidireccional i la confiança entre representants polítics i ciutadania". Un camí basat en la llei de consultes populars del 2014. La tercera via, de poc més de 400.000 euros, dependria del departament de Governació.
Al mateix temps, però, hi ha partides pressupostàries relacionades amb "processos electorals i consultes populars" -inicialment pensats per finançar la votació- que no queden invalidades. Sumats, aquest epígrafs contenen 5,8 milions d'euros. Són l'altra via que ja contemplava l'executiu per organitzar el referèndum. El resum, en definitiva, és que el CGE tomba la disposició del referèndum però no les partides que l'haurien de finançar. Junqueras sempre ha confiat, tal com ha explicat públicament, que no es tombarien els comptes per les seves partides destinades a la consulta vinculant.
El president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, durant el ple del Parlament Foto: ACN
Què diu exactament la disposició addicional 31 dels comptes: "El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per afrontar el procés referendari sobre el futur de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment que es convoqui". El CGE insisteix que, a dia d'avui, "la competència de regulació i d'autorització en matèria de referèndums correspon amb caràcter exclusiu a l'Estat". I afegeix: "Sense que la Generalitat disposi de marge d'actuació normativa o executiva més enllà de la iniciativa de sol·licitud a l'Estat" per organitzar un acte d'aquest tipus.
Els juristes del Consell de Garanties, liderats pel seu president Joan Egea, sostenen que la jurisprudència constitucional no reconeix a la Generalitat la potestat de regular ni de convocar una consulta "referendària" sobre el futur polític del país. "I, com a derivació d'aquesta premissa, tampoc pot preveure en la seva legislació pressupostària una habilitació o autorització per a una despesa de diner públic a una competència que no té atribuïda o de la qual no n'és la titular reconeguda", ressalta el text, que afirma: "Aquesta manca de competència no pot ser salvada per un incís tan incert com ambigu ambigu".
El CGE introdueix, això sí, una salvetat en cas que es dugués a terme un "escenari normatiu diferent" -sempre d'acord amb l'Estat- per fer la consulta, les lleis pressupostàries disposen dels "mecanismes idonis" que facilitarien al Govern la dotació econòmica suficient per finançar-la.
Vies alternatives
Des del primer moment, l'executiu ha contemplat tres vies per finançar el referèndum en cas que topin amb entrebancs legals, com finalment així ha estat. La primera es basava en els 5,8 milions d'euros -cinc per a la votació, 800.000 per al procés constituent- sobre "processos electorals". S'empara legalment en la llei electoral, la llei estatal de referèndum, la llei catalana de consultes populars del 2010 i la llei de consultes populars no referendàries del 2014, així com té com a missió "planificar, organitzar i dur a terme processos electorals i consultes populars a Catalunya mitjançant recursos propis o en col·laboració amb altres organismes i institucions".
Una segona via és la que sorgeix dels comptes associats la conselleria d'Afers Exteriors, que té previst destinar 1,3 milions a un programa sobre transparència i govern obert, el qual es proposa tant fer pública tota la informació de la Generalitat com incentivar la participació ciutadana. I en el marc d'aquest segon objectiu, buscarà millorar "les relacions del Govern de la Generalitat amb la ciutadania i les organitzacions civils, reforçant el vincle bidireccional i la confiança entre representants polítics i ciutadania". Un camí basat en la llei de consultes populars del 2014. La tercera via, de poc més de 400.000 euros, dependria del departament de Governació.
CGE pressupostos by naciodigital on Scribd