procés català

Junqueras veuria el referèndum com un estímul perquè «moltes coses canviessin a l'Estat»

El vicepresident català afirma en una conferència, junt als consellers econòmics valencians i balear, que l'Estat no es reformarà per si sol | Els governants reclamen un nou finançament, el reconeixement del deute històric, majors inversions, salaris dignes, la renda garantida de ciutadania o la gestió dels aeroports

per Redacció, 2 de març de 2017 a les 20:59 |
El vicepresident català, Oriol Junqueras, acompanyat del conseller valencià d'Hisenda, Vicent Soler, i la consellera d'Hisenda balear, Catalina Cladera. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El vicepresident català i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha apuntat aquest dijous que l'Estat no té voluntat de canviar l'status quo perquè no té suficients estímuls per fer-ho, per la qual cosa s'ha mostrat convençut que "el fet que els catalans poguessin expressar la seva voluntat sobre el futur polític en un referèndum "sí seria un estímul perquè moltes coses canviessin a l'estat espanyol".

S'ha expressat en aquests termes en la seva intervenció en la ponència "Deute històric i model de finançament", en el marc de la jornada "L'hora de les decisions: infraestructures, finançament i sectors econòmics" que s'ha celebrat al Palau de Congressos de València. A les portes de l'acte, per contra, s'han concentrat diverses desenes de persones amb pancartes amb lemes com "Som valencians, no catalans" i senyeres valencianes.


Segons el vicepresident català, "un dels grans mals dels governs espanyols és que han pres les decisions econòmiques en funció de criteris polítics", de manera que les inversions i infraestructures no les fa en funció dels interessos que generen. "Així, es fan en àmbits que no tenen retorn econòmica i no sobre la base de l'ocupació", ha lamentat.

Bones relacions de veïnatge


Per altra banda, Junqueras ha afirmat que l'Estat no té voluntat de canviar l'status quo perquè "no té suficients estímuls per canviar i, de fet, aplica aquestes prioritats polítiques des de sempre". "Treballarem per tenir les millors relacions possibles amb el nostre entorn i perquè l'economia vagi tan bé com sigui possible, perquè el que va bé per nosaltres també ho va pel nostre entorn", ha asseverat el dirigent.

Al seu torn, el conseller d'Hisenda del País Valencià, Vicent Soler, que també ha participat en la jornada, ha assegurat que els valencians estan "maltractats financerament i fiscalment, de manera històrica" i "aquest maltractament té a veure amb el model d'estat i amb la invisibilitat política com a poble", i ha precisat que durant el franquisme el territori ja patia el fet de rebre recursos públics per sota de la mitjana.


Igualment, el conseller ha indicat que, ja en democràcia, els diferents governs centrals no han solucionat el problema de finançament, per la qual cosa ha reclamat un nou sistema "que parteixi de zero, que acabi amb l'status quo i pensi en les persones". En tot cas, ha opinat que la negociació que s'ha engegat entre les autonomies i l'Estat per solucionar aquesta qüestió ha començat molt malament -en referència a la comissió d'experts- perquè el govern central ha pres decisions "unilateralment". "Cal caminar cap al federalisme fiscal", ha defensat Soler, qui ha afegit, a més, que el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), és "una estafa", ja que fa augmentar el deute de les autonomies.

Les comunitats s'han fet grans

Finalment, la consellera d'Hisenda de les Illes Balears, Catalina Cladera, ha destacat en la seva intervenció la importància de reformar el model de finançament autonòmic per salvaguardar l'estat de benestar. En aquesta línia, ha apuntat que, després de 40 anys de la Constitució espanyola, "cal augmentar l'autonomia financera de les comunitats autònomes, que s'han fet grans, i han de tenir més capacitat de gestionar els ingressos".

Així mateix, ha advocat pel fet que l'Estat condoni el deute d'aquesta autonomia i que País Basc i Navarra se sumin a la reforma del model de finançament "per contribuir al model de país en el qual hem d'encaixar tots", ha defensat. Es tracta, ha dit, d'"acabar amb el cafè per a tots i permetre una reforma en la qual tots hi capiguem", allunyada de la "recentralització" duta a terme pel govern espanyol en els últims anys, ha asseverat.

Reivindicacions en finançaments i en drets socials

En el document de conclusions de les jornades, els consellers han reclamat al govern espanyol el reconeixement del deute històric, una reforma "en profunditat" del model de finançament autonòmic i un volum d'inversions d'acord al pes poblacional d'aquests territoris dins de l'Estat.

Igualment, també han apostat per una major capacitat en matèria fiscal per als ajuntaments, una negociació col·lectiva centrada en els acords sectorials, salaris dignes, una renda mínima de ciutadania, que la marca Espanya "no sigui omnipotent" i s'ofereixi la possibilitat de poder realitzar publicitat turística conjunta de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani, gestionar de manera pròpia dels aeroports "per superar els problemes de connectivitat" o "descentralitzar de manera completa" els pressupostos de turisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació