Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

JUDICI AL 9-N

La defensa del 9-N espera rebre les sentències pels volts de Setmana Santa

Els implicats preveuen que el primer veredicte arribi del Tribunal Suprem, en la part que afecta Francesc Homs, i que després decidiria el TSJC | Mas, Ortega i Rigau, en cas de ser condemnats, recorreran al Suprem, i un dels escenaris és que prengui ràpid una decisió inhabilitadora | El sobiranisme observa amb atenció el futur judicial dels càrrecs encausats per si cal avançar el referèndum

per Oriol March, 3 de març de 2017 a les 07:05 |
Artur Mas i Francesc Homs, camí del Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Francesc Homs, en la setmana prèvia al judici al 9-N celebrat aquests dies al Tribunal Suprem, va mantenir diversos contactes polítics d'alt nivell. Un d'ells va ser amb l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que abans de fer el salt a la política havia tingut una àmplia trajectòria com a jutge. Carmena li va demanar al cap de files del PDECat a Madrid que li detallés quins magistrats del Suprem el jutjarien. En fer l'enumeració, l'alcaldessa de Madrid va fer una ganyota: el més possible, li va dir, és que rebi una sentència condemnatòria. I, segons fonts consultades per NacióDigital, un dels escenaris és que aquesta sentència arribi pels volts de Setmana Santa,o fins i tot abans.

Què passarà si això és així? Poc després que Homs rebi la sentència del Suprem –possiblement en el termini màxim d'un mes–, al cap de poques setmanes seria el torn de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. "La sentència està dictada", ha assenyalat aquest dijous Homs en una entrevista a TV3. En cas de ser condemnats, els tres ex-dirigents governamentals recorrerien ràpidament al Suprem. L'entorn de Mas, per exemple, dona per fet que "s'escurçarien al màxim els terminis", de manera que "abans de l'estiu" la inhabilitació -la Fiscalia demana nou anys per desobediència i prevaricació- podria ser ferma. Amb tot el que això implica, tenint en compte que l'ex-president no podria presentar-se a unes eleccions autonòmiques.

 

Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega sortint del TSJC després de l'última sessió del judici. Foto: Isaac Meler


Homs defensava aquest dijous al matí que la sentència del Suprem, en cas de ser inhabilitadora, ja marcaria el camí a la decisió que ha de prendre el TSJC, encapçalat per Jesús María Barrientos. "Crec que hi ha pocs dubtes sobre el fet que l'ex-conseller sortirà condemnat", considera un dirigent consultat. De fet, la seva estratègia de defensa s'ha basat en admetre tots els fets que se li imputen i, fins i tot, deixar anar que n'hi havia algun més. Per què? "A diferència dels altres tres encausats, en aquest cas hi ha una carta signada, i això és rellevant", sosté una font nacionalista. Es refereix a la carta remesa a T-Systems en què l'empresa s'interessava sobre la suspensió emesa pel Tribunal Constitucional cinc dies abans del procés de participació. 

"La sincronització de les dues causes no és casual, i s'imposarà el criteri jeràrquic de Madrid", manté una veu coneixedora de la situació. Tots els encausats mantenen que recorreran a Estrasburg -al Tribunal Europeu dels Drets Humans- en cas que siguin inhabilitats, de manera que les sentències també hauran de servir per fer pedagogia a Europa sobre la resposta judicial de l'Estat al procés. Homs ja va dir que les decisions judicials marcaran les relacions entre Catalunya i Espanya, i va reivindicar que no tenia ganes de viure en un Estat en què posar urnes era considerat un "delicte".

Implicació política


Les inhabilitacions són un dels aspectes que apareixen en el full de ruta com a possibles acceleradors del procés sobiranista. Les que puguin afectar Homs, Mas, Ortega i Rigau són "importants", però la més "rellevant" és la que sobrevola la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La Fiscalia ha obert una nova causa penal contra ella arran de la votació de la resolució sobre el referèndum, i hi ha tres membres més de la mesa afectats. Dirigents governamentals ja han dit en públic i en privat que una inhabilitació de Forcadell podria fer avançar el referèndum, els preparatius del qual estaran llestos a principis de juny. Una data pensada, precisament, per si cal fer més aviat la votació.

Homs va defensar, assegut davant dels magistrats del Suprem, que el referèndum es farà igualment aquest any passi el que passi amb el judici al 9-N. Una de les coses que queden per definir és com es convocarà la votació, que naixerà tècnicament d'una normativa específica aprovada al Parlament. La CUP vol separar la llei del referèndum de la de de transitorietat jurídica -per guanyar suports-, i la qüestió s'ha de negociar a la cambra catalana. Si el referèndum es convoca a través del Parlament, "els 72 diputats d'arrisquen a ser inhabilitats per la via ràpida", destaca un dirigent. 
 

Imatge d'una votació al Parlament Foto: Parlament de Catalunya

"Això en cas que tots els 72 representants segueixin fins al final", destaca una font de Junts pel Sí. En tot cas, i en això coincideixen tots els consultats, la signatura del decret serà "menys presidencialista" que la del 9-N. La preparació del referèndum és col·legiada -Puigdemont, Junqueras i Romeva el comanden-, però ningú dubta que l'Estat actuarà contra tots els estaments. "Si ens inhabiliten a nosaltres, en vindran més al darrere per omplir el buit", deia fa una setmana el vicepresident. Les sentències del judici al 9-N seran el primer avís sobre les conseqüències personals del procés.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació