02
de març
del
2017
Actualitzat
el
03
de març
a la
13:30h
El referèndum que el Govern prepara per al setembre no està sol en l'àmbit jurídic. En pocs dies es farà públic un manifest en favor de donar la veu als ciutadans sobre el futur polític del país, signat per professionals dels diversos camps del dret, des d'advocats a catedràtics i professors d'universitat, jutges i notaris. La iniciativa va sorgir del Col·lectiu Praga i serà presentat en públic properament segons que ha pogut saber NacióDigital.
El manifest expressa el suport al "dret dels ciutadans de Catalunya a celebrar un referèndum". Els seus promotors estan convençuts que una lectura constructiva de la Constitució espanyola permetria una consulta que canalitzés el dret a decidir dels catalans, sense forçar l'esperit ni la lletra de la carta. En el text que s'ha elaborat se subratlla que la proposta de referèndum s'adequa al que és un Estat democràtic de dret.
Entre els promotors del document hi ha juristes de prestigi com Eva Pons, Joan Queralt, Enoch Albertí i Mercè Barceló, que formen part de la permanent del Col·lectiu Praga, que es va constituir precisament per defensar la tesi que es podia reconèixer el dret a decidir sense necessitat d'anar a una reforma de l'edifici constitucional.
El document ha trobat una bona resposta en àmbits del dret com l'universitari i el dels advocats, i molt menys entre jutges i notaris. Tal com s'esperava, n'ha tingut molt poca entre els fiscals.
El manifest expressa el suport al "dret dels ciutadans de Catalunya a celebrar un referèndum". Els seus promotors estan convençuts que una lectura constructiva de la Constitució espanyola permetria una consulta que canalitzés el dret a decidir dels catalans, sense forçar l'esperit ni la lletra de la carta. En el text que s'ha elaborat se subratlla que la proposta de referèndum s'adequa al que és un Estat democràtic de dret.
Entre els promotors del document hi ha juristes de prestigi com Eva Pons, Joan Queralt, Enoch Albertí i Mercè Barceló, que formen part de la permanent del Col·lectiu Praga, que es va constituir precisament per defensar la tesi que es podia reconèixer el dret a decidir sense necessitat d'anar a una reforma de l'edifici constitucional.
El document ha trobat una bona resposta en àmbits del dret com l'universitari i el dels advocats, i molt menys entre jutges i notaris. Tal com s'esperava, n'ha tingut molt poca entre els fiscals.