03
de març
del
2017
Actualitzat
a les
18:58h
Els "comuns" estan ja en ple compte enrere per a la presentació del seu nou partit a principis d'abril. Queda un mes per a l'assemblea en la qual les bases triaran els tres pilars que han d'apuntalar el projecte: el nom, l'executiva i l'ideari. Tot i que les dues primeres qüestions generen gran expectació i no estan exemptes de discrepàncies -aquesta mateixa setmana el líder de Podem, Albano Dante Fachin, ha plantejat un nou pols per la fórmula per triar la direcció- l'esquelet ideològic és la clau que determinarà a llarg termini la viabilitat del nou partit. El pròxim cap de setmana finalitza el procés de participació ciutadana a partir del quals el nou partit que abanderen Ada Colau i Xavier Domènech pretén consolidar-se com un espai que qualli socialment i vagi més enllà del simple instrument polític. Hi han participat més de 2.500 persones de forma presencial mentre que s'han registrat més de 700 aportacions on-line "No volem ser un PSC 2.0. Hem de ser capaços de donar respostes a allò que ha fet fracassar el sistema polític", insisteixen des del nucli impulsor.
Més enllà de l'elecció del nom -ja han registrat les marques En Comú Podem, En Comú i Catalunya en Comú- i el sistema per triar per llistes obertes els 30 membres de la direcció, l'ideari serà un dels grans debats que se sotmetran a consideració de les bases en la convenció que ha de formalitzar la nova etapa de l'espai polític liderat per Ada Colau. L'esquelet ideològic que es presentarà es nodreix de les ponències zero proposades pel grup impulsor i les aportacions que han fet les bases en una setantena de tallers que s'han celebrat arreu del territori. "Hem tingut més participació de la que esperàvem tenint en compte que no hi ha la tensió pròpia de quan hi ha unes eleccions a la vista", explica Elisenda Alamany, regidora de Castellar del Vallès i membre del nucli impulsor del nou partit.
Un procés inèdit
Mantenir un gruix de persones permanentment mobilitzades és clau per a un espai que, tot i haver guanyat dos cops les eleccions generals, és conscient del vot dual i de les dificultats per aterrar amb força a les pròximes eleccions al Parlament. Als tallers han parlat tant de qüestions troncals de l'ideari, com ara el model social i econòmic, com de qüestions estrictament territorials. "És la primera vegada a Catalunya que se sotmet un ideari a debat de la gent. El grau de participació demostra que hi ha una part de la població que està esperant el nou espai", afirma Marc Parés, un altre dels membres del nucli impulsor.
La participació en els tallers presencials han permès fer una radiografia del perfil de ciutadà a qui li ha cridat l'atenció el projecte. "Hi ha gent que prové de partits, però també altres que no s'havien polititzat fins ara", diu Alamany. Destaquen l'heterogeneïtat dels assistents, tot i que admeten que als tallers presencials han tendit a participar persones d'edat més madura i més homes que dones, mentre que on-line hi ha més joves i més paritat. "Un dels aspectes més important és que s'està trencant la barrera d'origen de partit", afegeix Alamany. I és que una de les conseqüències inevitables de la construcció d'una sola identitat implica deixar enrere les militàncies de cadascú, una qüestió que és complexa a l'hora de configurar la direcció perquè aboca els partits cridats a la confluència -Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i Equo, cap a una existència merament simbòlica.
Del "poder cívic" a la definició de la república catalana
El regidor de Terrassa i membre del grup impulsor Xavier Matilla explica que, si bé els tallers presencials s'han centrat més en aspectes de lògica territorial i en debats de tipus econòmic i social, inevitablement la qüestió nacional també ha estat objecte de debat. De fet, més enllà de la defensa del referèndum, un dels grans reptes del nou partit serà si es posicionarà a favor o no de la celebració d'una votació sense acord amb l'Estat i, en cas d'implicar-se, si farà campanya per alguna de les opcions. Matilla apunta el camí més probable: "Hem constatat que és una diversitat harmònica". El debat sobre sobiranies ha estat especialment intens a la plataforma on-line, on s'ha plantejat, per exemple, que es concreti què vol dir que el nou partit aposti per una república catalana i si això significa esdevenir primer un estat o no. "Està clar que és l'element on tenim més diversitat", afirma Parés.
Algunes de les aportacions fetes a través de la plataforma on-line que es valora incloure a la ponència són, per exemple, un punt específic sobre l'atur i la precarietat juvenil, així com l'emancipació dels joves; apostar per una xarxa de transport públic més ortogonal o un nou mercat elèctric. També la creació d'un "quart poder públic, el poder cívic, basat en el control ciutadà, el rendiment de comptes i la deliberació" i fixar com a modus operandi en matèria d'habitatge l'ocupació del sostre buit abans que ocupar nou sòl. Altres aportacions que el nucli impulsor ha recollit fan referència a una política de residus focalitzada en els envasos, fomentar un sector cultural de titularitat, gestió i provisió pública i fer polítiques perquè els estudis de música estiguin a l'abast de tota la ciutadania.
La plataforma on-line també ha permès obrir fils de debat i hi ha dos dels quals s'està fent un seguiment amb especial interès: el de la renda bàsica universal versus la renda garantida de ciutadania i l'accés garantit a la universitat versus la gratuïtat de la unversitat. Són un clar exemple dels debats que bullen en plena gènesi de la formació.
Un cop el procés participatiu finalitzi aquest diumenge, l'equip redactor pastarà totes les aportacions per donar forma a l'ideari definitiu. Asseguren que volen anar més enllà de la socialdemocràcia clàssica i de definir-se com un espai d'esquerres redistributiu per plantar cara a "l'hegemonia convergent". En un mes, arrencarà la segona fase del procés, la de la validació pública, un cicle que preveuen tancar a les municipals del 2019.
Més enllà de l'elecció del nom -ja han registrat les marques En Comú Podem, En Comú i Catalunya en Comú- i el sistema per triar per llistes obertes els 30 membres de la direcció, l'ideari serà un dels grans debats que se sotmetran a consideració de les bases en la convenció que ha de formalitzar la nova etapa de l'espai polític liderat per Ada Colau. L'esquelet ideològic que es presentarà es nodreix de les ponències zero proposades pel grup impulsor i les aportacions que han fet les bases en una setantena de tallers que s'han celebrat arreu del territori. "Hem tingut més participació de la que esperàvem tenint en compte que no hi ha la tensió pròpia de quan hi ha unes eleccions a la vista", explica Elisenda Alamany, regidora de Castellar del Vallès i membre del nucli impulsor del nou partit.
Un procés inèdit
Mantenir un gruix de persones permanentment mobilitzades és clau per a un espai que, tot i haver guanyat dos cops les eleccions generals, és conscient del vot dual i de les dificultats per aterrar amb força a les pròximes eleccions al Parlament. Als tallers han parlat tant de qüestions troncals de l'ideari, com ara el model social i econòmic, com de qüestions estrictament territorials. "És la primera vegada a Catalunya que se sotmet un ideari a debat de la gent. El grau de participació demostra que hi ha una part de la població que està esperant el nou espai", afirma Marc Parés, un altre dels membres del nucli impulsor.
La participació en els tallers presencials han permès fer una radiografia del perfil de ciutadà a qui li ha cridat l'atenció el projecte. "Hi ha gent que prové de partits, però també altres que no s'havien polititzat fins ara", diu Alamany. Destaquen l'heterogeneïtat dels assistents, tot i que admeten que als tallers presencials han tendit a participar persones d'edat més madura i més homes que dones, mentre que on-line hi ha més joves i més paritat. "Un dels aspectes més important és que s'està trencant la barrera d'origen de partit", afegeix Alamany. I és que una de les conseqüències inevitables de la construcció d'una sola identitat implica deixar enrere les militàncies de cadascú, una qüestió que és complexa a l'hora de configurar la direcció perquè aboca els partits cridats a la confluència -Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i Equo, cap a una existència merament simbòlica.
Del "poder cívic" a la definició de la república catalana
El regidor de Terrassa i membre del grup impulsor Xavier Matilla explica que, si bé els tallers presencials s'han centrat més en aspectes de lògica territorial i en debats de tipus econòmic i social, inevitablement la qüestió nacional també ha estat objecte de debat. De fet, més enllà de la defensa del referèndum, un dels grans reptes del nou partit serà si es posicionarà a favor o no de la celebració d'una votació sense acord amb l'Estat i, en cas d'implicar-se, si farà campanya per alguna de les opcions. Matilla apunta el camí més probable: "Hem constatat que és una diversitat harmònica". El debat sobre sobiranies ha estat especialment intens a la plataforma on-line, on s'ha plantejat, per exemple, que es concreti què vol dir que el nou partit aposti per una república catalana i si això significa esdevenir primer un estat o no. "Està clar que és l'element on tenim més diversitat", afirma Parés.
Algunes de les aportacions fetes a través de la plataforma on-line que es valora incloure a la ponència són, per exemple, un punt específic sobre l'atur i la precarietat juvenil, així com l'emancipació dels joves; apostar per una xarxa de transport públic més ortogonal o un nou mercat elèctric. També la creació d'un "quart poder públic, el poder cívic, basat en el control ciutadà, el rendiment de comptes i la deliberació" i fixar com a modus operandi en matèria d'habitatge l'ocupació del sostre buit abans que ocupar nou sòl. Altres aportacions que el nucli impulsor ha recollit fan referència a una política de residus focalitzada en els envasos, fomentar un sector cultural de titularitat, gestió i provisió pública i fer polítiques perquè els estudis de música estiguin a l'abast de tota la ciutadania.
La plataforma on-line també ha permès obrir fils de debat i hi ha dos dels quals s'està fent un seguiment amb especial interès: el de la renda bàsica universal versus la renda garantida de ciutadania i l'accés garantit a la universitat versus la gratuïtat de la unversitat. Són un clar exemple dels debats que bullen en plena gènesi de la formació.
Un cop el procés participatiu finalitzi aquest diumenge, l'equip redactor pastarà totes les aportacions per donar forma a l'ideari definitiu. Asseguren que volen anar més enllà de la socialdemocràcia clàssica i de definir-se com un espai d'esquerres redistributiu per plantar cara a "l'hegemonia convergent". En un mes, arrencarà la segona fase del procés, la de la validació pública, un cicle que preveuen tancar a les municipals del 2019.