Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

memòria històrica

​El jutge constata que l'Ajuntament de Tortosa no és competent per actuar sobre el monument franquista

El Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona argumenta que el monòlit “no és un bé de la propietat de l’Ajuntament ni està ubicat en un bé de domini públic municipal” | Una sentència obliga el consistori, com a pas previ a qualsevol acció, a elaborar un catàleg de vestigis franquistes en compliment de la Llei de Memòria Històrica

per Sofia Cabanes , Tortosa, 1 de març de 2017 a les 21:36 |
Detall del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El futur del monument franquista de Tortosa és més incert que mai. El jutjat Contenciós Administratiu Número 2 de Tarragona ha emès una sentència recentment en què constata que l'escultura alçada al mig del riu no pot ser retirada per part de l'Ajuntament perquè no n'és el titular. L'obliga això sí, a elaborar un catàleg de vestigis franquistes, en compliment de la llei de Memòria Històrica, com a pas previ a qualsevol acció sobre monòlit alçat en el 25è aniversari de la Batalla de l'Ebre per homenatjar els caiguts del bàndol franquista.

La sentència emesa el passat 16 de febrer i a la qual ha tingut accés aquest diari estima parcialment la demanda presentada el passat 30 de maig de 2016 per l'advocat madrileny especialista en memòria històrica Eduardo Ranz i dictamina que l'Ajuntament de Tortosa té "l'obligació per expressa disposició legal, dintre de l'àmbit de les seves competències, de l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura, en col·laboració amb el Govern i la comunitat autònoma", per tal de determinar quins béns han de ser retirats o quins, si s'escau, s'hi exclouen de la retirada en virtut del que determina l'art. Quinze de la Llei de Memòria històrica en els seus diferents apartats.


Un cop elaborat el catàleg, -segons considera el jutjat en la mateixa línia de la recent jurisprudència dictada en casos semblants-, s'han d'adoptar les mesures oportunes "per a la retirada" dels símbols que correspongui.

La retirada del monument no depèn de l'Ajuntament


La sentència desestima, per tant, la petició de "retirada immediata" del monument franquista que havia fet Ranz i embolica encara més la troca quant al futur del monument. Nou mesos després del resultat de la consulta en què l'opció més votada demanava "reinterpretar" el monument i sense que l'Ajuntament encara no hagi fet cap pas al respecte, el contenciós administratiu, emparant-se en els arguments aportats pel consistori, constata que el monument no pertany a l'Ajuntament i que caldrà, primer, elaborar l'esmentat catàleg de vestigis franquistes. Així, la sala considera que "la retirada no pot ser adoptada sense més" perquè "no és un bé de la propietat de l'Ajuntament ni està ubicat en un bé de domini públic municipal" i també perquè "en caràcter previ" és precís l'elaboració "d'un catàleg de vestigis".

Ranz però, entén que "es tracta d'una resolució força positiva, perquè en la línia de la jurisprudència més recent s'ha d'actuar, entenem que en bon criteri, en dos passos" i, per tant, no presentarà recurs, segons ha explicat a aquest diari. "El jutjat ha condemnat l'Ajuntament i aquest té l'obligació d'elaborar el catàleg de vestigis franquistes". "No recorreré perquè formalment el contingut és correcte i si l'ajuntament no és el titular del bé no se'l pot obligar a una cosa que no està entre les seves competències". Així, l'advocat especialista en memòria històrica entén que, en virtut de la sentència, l'Ajuntament queda obligat, en l'elaboració del catàleg, a determinar la titularitat del monument. Ranz avança que un cop es determini la titularitat, presentarà una petició perquè es retiri el monument.


Ranz va presentar recurs contenciós administratiu el 30 de maig de 2016, després de no haver rebut resposta per part de l'Ajuntament a la seva petició, formulada al febrer de 2015, per tal que, en compliment de la Llei de Memòria Històrica es dictés una ordenança municipal en virtut de la qual es procedís a la "retirada immediata" d'escuts, insígnies, plaques o altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació a l'aixecament militar i repressió de la dictadura", en especial referència al monument aixecat al mig del riu.

La resposta de l'Ajuntament a la seva petició va arribar més d'un any més tard, fora de termini i un cop presentat el recurs contenciós-administratiu per part de l'advocat madrileny. Segons consta en la documentació aportada pel consistori en el litigi, el secretari accidental del consistori en data del 20 de juliol de 2016 va respondre Ranz subratllant el fet que el monument "resta en un espai de titularitat i domini estatal, sense poder determinar en aquest moment a quin organisme pertany la seva assignació dominical". "Per tant, a l'Ajuntament no li pertoca actuar en no ser propietari del monument ni estar en un espai públic municipal". Així mateix, el secretari accidental també subratllava el contingut de l'art. 15.2 de la llei de Memòria Històrica, segons el qual la retirada de simbologia franquista "no és aplicable quan les mencions siguin d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei" i recalcava que al 2007 el monument va ser protegit com a Bé d'Interès del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) l'any 2007.

Caldrà veure, per tant, després de la sentència, quina postura adopta el consistori, 9 mesos després del resultaT d'una consulta sobre el futur del monument en què, amb una participació del 29%, va guanyar l'opció de mantenir i reinterpretar el monument amb el 68% dels vots, mentre que l'opció de retirar-lo i museïtzar-lo es va quedar amb el 31%.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació