01
de març
del
2017
Actualitzat
a les
11:35h
L'al·legat final del fiscal Jaime Moreno en el judici al 9-N contra Francesc Homs s'ha centrat en demostrar la presumpta desobediència de qui en aquell moment era conseller de la Presidència. "El que estem jutjant són els gestors polítics que van imposar la seva pròpia voluntat per sobre de la Constitució", ha assegurat Jaime Moreno, que ha volgut deixar al marge els voluntaris i els votants. Qui va fer un "pols a l'estat de dret", qui el va "vulnerar", ha dit, va ser Homs, no els participants.
Moreno ha apuntat que "no es va voler entendre" que la suspensió del procés participatiu és "exactament igual" que la de la convocatòria original. "Les coses diferents se suspenen igual", ha destacat el representant del ministeri públic, que ha fet servir arguments similars als que va posar damunt la taula Emilio Sánchez Ulled, el fiscal que va comandar l'acusació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fa tan sols tres setmanes.
La decisió de no suspendre la consulta, segons Moreno, és "arbitrària". "Van fer [la consulta] sense esperar. Es va abusar de poder en negar el propi estat de dret, apartant-se de la normativa. Res lesiona més la confiança dels ciutadans que veure els seus representants en defensors de la legalitat", ha assegurat el fiscal. "Això és una font d'inseguretat jurídica", ha apuntat en relació al delicte de prevaricació.
Moreno ha indicat que no és "rellevant" que la providència del Tribunal Constitucional (TC) no adverteixi que s'està incorrent en un delicte. Aquest és un dels arguments que ha esgrimit la defensa -tant al Suprem com al TSJC-, en relació a la "inconcreció" de la suspensió i de les seves conseqüències. "La carta a T-Systems ja evidencia que no es volia paralitzar", ha apuntat el fiscal en la part final de l'al·legat.
L'actualització del web
Els pèrits de la Guàrdia Civil han testificat aquest dimecres que el web de la votació es va seguir actualitzant després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre del 2014. Segons els representants del cos policial, els gestors de la pàgina web van entrar noves dades els dies 4, 7 i 9 de novembre.
A preguntes de la Fiscalia, els pèrits han insistit que el lloc web es podria haver tancat sense problemes. El ministeri públic, ja en el judici que es va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va estar molt interessada en conèixer quin havia estat el paper de l'administració des que el TC va suspendre la consulta alternativa.
La defensa ha preguntat si els arxius que van analitzar "han estat modificats". Als pèrits els van arribar els arxius a analitzar el 27 d'octubre del 2015, i no han pogut garantir -a preguntes de l'advocada de Francesc Homs- que no es manipulessin abans que els tinguessin a les mans.
Moreno ha apuntat que "no es va voler entendre" que la suspensió del procés participatiu és "exactament igual" que la de la convocatòria original. "Les coses diferents se suspenen igual", ha destacat el representant del ministeri públic, que ha fet servir arguments similars als que va posar damunt la taula Emilio Sánchez Ulled, el fiscal que va comandar l'acusació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fa tan sols tres setmanes.
La decisió de no suspendre la consulta, segons Moreno, és "arbitrària". "Van fer [la consulta] sense esperar. Es va abusar de poder en negar el propi estat de dret, apartant-se de la normativa. Res lesiona més la confiança dels ciutadans que veure els seus representants en defensors de la legalitat", ha assegurat el fiscal. "Això és una font d'inseguretat jurídica", ha apuntat en relació al delicte de prevaricació.
Moreno ha indicat que no és "rellevant" que la providència del Tribunal Constitucional (TC) no adverteixi que s'està incorrent en un delicte. Aquest és un dels arguments que ha esgrimit la defensa -tant al Suprem com al TSJC-, en relació a la "inconcreció" de la suspensió i de les seves conseqüències. "La carta a T-Systems ja evidencia que no es volia paralitzar", ha apuntat el fiscal en la part final de l'al·legat.
L'actualització del web
Els pèrits de la Guàrdia Civil han testificat aquest dimecres que el web de la votació es va seguir actualitzant després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre del 2014. Segons els representants del cos policial, els gestors de la pàgina web van entrar noves dades els dies 4, 7 i 9 de novembre.
A preguntes de la Fiscalia, els pèrits han insistit que el lloc web es podria haver tancat sense problemes. El ministeri públic, ja en el judici que es va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va estar molt interessada en conèixer quin havia estat el paper de l'administració des que el TC va suspendre la consulta alternativa.
La defensa ha preguntat si els arxius que van analitzar "han estat modificats". Als pèrits els van arribar els arxius a analitzar el 27 d'octubre del 2015, i no han pogut garantir -a preguntes de l'advocada de Francesc Homs- que no es manipulessin abans que els tinguessin a les mans.