Jugar al mòbil et fa oblidar la teva privacitat

La darrera cosa en què pensem quan juguem a l'ordinador o el mòbil és en la nostra privacitat. Però els jocs són un gran canal per accedir a un munt de dades que, possiblement, no donaríem en un altre context. Ho diu l'argentí Martín Gendler, docent de la Universitat de Buenos Aires (UBA). "Quan juguem abaixem la guàrdia. Si ens demanen dades a canvi de millores al joc, ho acceptem".

Gendler va impartir, dimarts 28 de febrer, una excel·lent conferència central dins la Jornada "La privacitat en joc", organitzada per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, en el marc del Mobile World Congress. En aquest sentit, la directora de l'organisme, Àngels Barberà, ha recordat que "els jocs online aprofiten les tecnologies per evolucionar els negocis i maximitzar els beneficis, però, cal que ho facin protegint els drets dels usuaris i que assumeixin una responsabilitat digital".

Amb els jocs passa com a les xarxes socials: per poder-hi entrar hem d'acceptar un llarg text de "Termes i Condicions d'Ús" on se'ns indiquen unilateralment les regles del joc. Entre elles hi ha la cessió de les nostres dades a les empreses que ens ofereixen el servei. O ho acceptem, o no juguem. Com diu l'investigador i membre de l’Institut d’Investigacions Gino Germani: "Accedim 'voluntàriament' a donar les nostres dades".

La quantitat d'informació que recopilen les empreses durant el joc van des de dades que diuen a quines hores ens connectem, el lloc, amb quin proveïdor d'accés, etc. També aquelles que donem per crear el compte, com ara el nom, la fotografia i més detalls del perfil.
 
Les dades més cobejades

Gendler alerta dels jocs que ens permeten entrar amb el nostre compte de Facebook, d'Android o iOS: "A canvi de la promesa d'avançar més ràpidament, donem accés a les dades de Facebook, a les quals no hauria pogut accedir d'una altra manera". És el que passa amb el joc de Google, "Clash Royale".  

Les dades més cobejades són les "rares", les més difícils d'aconseguir, o les més ben guardades, com les mèdiques. Així, explica Gendler, és més barat un llistat de dones de 18 a 25 anys de Buenos Aires, que un llistat de persones del mateix sexe, edat i ciutat però que a més tinguin Diabetis tipus II: "El sol fet de mencionar al xat d'un joc quelcom tan quotidià com 'ja em torna a tocar la dosi d'insulina' es converteix en una dada vital per col·locar aquesta persona en una plana 'especial'".

Edward Snowden ja ens va avisar respecte al monitoratge als xats dels jocs, quan donà a conèixer que el govern nord-americà monitorava els xats del joc World of Warcraf perquè sospitaven que l'Exèrcit Islàmic (ISIS) els feia servir com a canal de reclutament. "Òbviament no és ni la primera, ni la darrera vegada", explica Gendler.

En els xats dels jocs se solen forjar llaços d'amistat, amor i fins i tot empresarials entre els companys d'un clan, fet que predisposa a l'intercanvi d'informació molt privada. "Oblidem que tot el que escrivim al xat, és enregistrat i arxivat", denuncia l'argentí.  
 
Infants i mòbils, mala combinació

Quan qui juga són infants sense la vigilància dels pares, encara hi ha més exposició de dades. Els infants són una part de la població especialment predisposada a jugar en dispositius mòbils.  

Als mòbils hi portem mitja vida: les fotos, agendes, contactes i una quantitat ingent d'informació sensible que és or. "Quan descarreguem un joc als mòbils, donem accés a aquesta informació. En canvi, quan comprem un joc de PC aquest, com a molt, ens demanarà que ens creem un compte, però no ens demanarà permís per accedir als nostres vídeos, arxius de Word, etc.", explica Gendler.

Som davant d'un abús? Gendler considera que és difícil dir-ho així perquè "el més probable és que descarreguem el joc, creem el compte, acceptem els termes i condicions i juguem sense conèixer tots els processos de recol·lecció, processament, ús i comercialització de les nostres dades que hi ha al darrere". I, molt sovint, encara que ho sabem, ho acceptem per poder viure aquella experiència d'oci.

Les empreses ho justifiquen perquè, diuen, així podran fer millores "basades en l'experiència dels jugadors". Però, segons Gendler, "es podria fer amb un estudi de mercat, que els jugadors respondrien de bon grat". A més, avisa que comprar el joc no fa immune a aquest monitoratge, que segueix existint. 
   

Com protegir-nos?

Com protegir, doncs, la nostra privacitat si ens agraden els jocs d'ordinador i de mòbil? Martín Gendler proposa alguns consells: 1. Saber una mica l'empresa creadora del joc: d'on és, d'on surt, si està vinculada a altres empreses. "Vaig fer una enquesta respecte a Pokémon GO.  Poca gent sap que Niantic té relació amb Google", explica Gendler.   2. No vincular els jocs amb els nostres comptes de Facebook, Twitter, Android i altres. I, si hem de fer-ho, que sigui només amb una xarxa perquè caiguin a les mans de l'empresa poques dades. 3. No donar els nostres números de telèfon en xats oberts dins el joc. Utilitzar grups de WhatsApp per accions del joc és útil, però l'hauríem de donar només a la persona que ens afegirà al grup de WhatsApp, no a tothom. 4. És recomanable verificar qui ha creat les extensions o aplicacions extres del joc.  Llegir els comentaris d'altres usuaris en webs, fòrums, wikis, etc. també ajuda. "Normalment la informació sobre aplicacions perilloses es fa viral ràpidament". 5. Per últim: donar només les dades que realment volem donar. "Òbviament, això forma part d'un aprenentatge. El fet que des d'Edward Snowden fins ara estiguem més alertes ja és un gran pas" rebla Gendler.