JUDICI AL 9-N

Mas recorda que Rajoy es «burlava» del 9-N poc abans de la seva celebració

L'ex-president destaca que el procés de participatiu no va tenir "efectes legals vinculants" i que va ser executat per voluntaris, no per l'administració | Lamenta que el Parlament va voler pactar la consulta amb el Congrés i que va rebre una negativa

per Isaac Meler / Oriol March, 28 de febrer de 2017 a les 16:22 |
Artur Mas, abans de declarar al Tribunal Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'ex-president Artur Mas ha volgut recordar aquest dimarts, en la seva declaració com a testimoni en el judici sobre el paper de Francesc Homs en el 9-N que se celebra al Tribunal Suprem, que Mariano Rajoy es "burlava" de procés de participació quan es va posar en marxa. "Va arribar a dir que era una notícia excel·lent", ha destacat Mas, que ha fet un relat polític de tot els fets que van portar a la jornada de votació.

La defensa ha recordat que la Fiscalia pensa que la consulta alternativa era una "continuació" del pla original. "La similitud entre les dues coses és que cap d'elles tenia efectes vinculants legals", ha dit. "Estàvem apel·lant al dret de participació, a la llibertat d'expressió i a la llibertat ideològica", ha ressaltat l'ex-president de la Generalitat. "Conseqüències polítiques en tenia, però no de vinculants", ha resumit. Al cap de poc, Mas ha començat a apuntar les diferències entre processos: el cens, el calendari -el procés de participació va durar quinze dies- i l'execució a través de voluntaris.


"Com a Govern ens vam quedar bastant sols", ha apuntat, al mateix temps que recordava que es va trencar la majoria que donava estabilitat al Govern. Mas ha afegit que tot el procés va quedar en mans dels voluntaris i que el seu èxit s'explica per la gran quantitat de persones que es van apuntar a la jornada participativa.

Relat polític davant del jutge

Mas ha iniciat el seu relat parlant de l'avançament electoral del 2012, que es va fer després de la negativa al pacte fiscal i de la manifestació massiva d'aquella Diada. Després d'aquells comicis, ha recordat la defensa, es va iniciar el camí cap a la consulta del 9-N. "El primer intent que va fer el Parlament va ser entendre's amb el Congrés dels Diputats: tres representants catalans hi van intervenir amb el propòsit de negociar els termes de la consulta. No es van prendre decisions unilaterals. Es va intentar el pacte i va ser desoït", ha apuntat l'ex-president de la Generalitat. Va ser en aquell moment quan la cambra es va activar per donar empara "legal" al procés participatiu del 9-N.
 

Francesc Homs, abans de declarar al Suprem Foto: Junts pel Sí


"Vaig intervenir per complir els mandats de la cambra", ha destacat el dirigent nacionalista. La llei de consultes populars no referendàries es va aprovar per "amplíssima majoria", i va servir per dotar de marc legal els passos que vindrien. En base a aquella llei, Mas va signar el decret de convocatòria del 9-N, "fulminantment recorregut" pel govern espanyol i suspes pel Tribunal Constitucional. "Quan vam rebre la notificació, la realitat és que vam aturar la consulta tal com l'havíem ideat", ha dit.

Mas ha entrat a declarar al Suprem escridassat per un dels homes que dilluns al matí va irrompre enmig de la mobilització de suport a Francesc Homs amb una bandera espanyola i demanant la suspensió de l'autonomia. Aquesta vegada, la seva protesta  ha pujta de to i ha passat els insults cridant "fill de puta, lladres, colpistes, sediciós".


El paper dels municipis

Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), ha indicat que en cap moment les institucions locals van rebre "instruccions" del Govern, i ha recordat que el món municipal es va "bolcar" en la consulta del 9-N. "Només hi va haver cinc pobles on no es va poder votar", ha considerat Buch, que ha fet memòria sobre les mocions que es van aprovar als plens municipals. "No només a través dels partits que governaven", ha rememorat.

L'alcalde de Premià de Mar ha manifestat que "desconeixia" qui va organitzar els punts de votació. En tot moment ha volgut recalcar que van ser els municipis els qui es van posar en contacte amb l'administració per tal de col·laborar en la jornada. La Fiscalia ha preguntat específicament sobre la posada en marxa dels punts de votació, i Buch li ha respost que no hi havia treballadors públics.

Assessorament legal

Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i en el moment de la consulta president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), ha explicat que es va reunir amb Francesc Homs després de conèixer-se la suspensió de la convocatòria per part del Tribunal Constitucional (TC). En aquesta trobada li va recomanar que caldria demanar un aclariment al TC per saber exactament què quedava suspès i quines conseqüències penals se'n derivaven.

L'ex-vicepresident del Constitucional també ha volgut posar de manifest, a preguntes de la defensa, que la Fiscalia en cap moment va aturar el procés de participació. El fiscal s'ha interessat en saber qui -a banda d'Homs i Pi-Sunyer- es va reunir per avaluar l'abast de la providència del TC. "Hi havia penalistes, algun adminastritivista... No recordo els seus noms. Anàvem entrant i sortint, no era una reunió formalitzada", ha destacat, al mateix temps que situava les diferències existents entre la consulta original suspesa i la jornada de participació finalment organitzada.

Dimensió comunicativa i dimensió jurídica

Josep Martí, secretari de Comunicació del Govern en el 9-N, ha comparegut davant del jutge per determinar quin paper va tenir l'executiu a l'hora d'emetre la campanya institucional. Martí ha indicat que més de 200 emissores es van posar en contacte per fer-ho i que la llei ho empara.

Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora (CJA) de la Generalitat, ha constatat que no és el mateix un referèndum -competència estatal- que una consulta, i ha apuntat que, en tant que dirigent d'un òrgan assessor, no pot rebre ordre per part del Govern. Quan el TC va suspendre el procés de participació, Homs es va posar en contacte amb Lamarca. El jutge s'ha queixat dues vegades de les "dissertacions" que feia el president de la CJA i li ha retret a l'advocada d'Homs que no fos concreta.

"Sembla que estigui fent una classe, però la seva missió és com a testimoni", ha assegurat el magistrat. Lamarca, després, ha admès que va assessorar a Homs i li va suggerir que presentés un recurs contra la decisió del TC. També va participar en reunions amb l'ex-conseller, Pi-Sunyer i advocats de la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació