MWC 2017

Mobile Social Congress, l'altra cara de la indústria tecnològica

Per segon any consecutiu, més de vint entitats organitzen un congrés alternatiu per denunciar la vulneració dels drets humans en la fabricació d'aparells electrònics| "No estem en contra del Mobile World Congress ni de la tecnologia, però sí d'un ús irresponsable", explica Carme Altayó, representant de l'ONG Justícia i Pau

per Carla Palazzi, 28 de febrer de 2017 a les 17:45 |
Roda de premsa del congrés Mobile Social Congress, a Barcelona. | Jordi Jon Pardo
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Paral·lelament a l'expectació que aixeca el Mobile World Congress 2017 (MWC), diverses organitzacions han inaugurat avui el Mobile Social Congress, un espai on es debatran i projectaran documentals sobre "les cares fosques ignorades" de la indústria tecnològica.

Aquesta és la segona edició d'un congrés alternatiu que intenta donar a conèixer com estan fets els mòbils, tocant l'aspecte més ètic de la fabricació. Jornades extenuants, salaris insuficients, treball amb productes químics sense roba protectora, explotació a l'hora d'aconseguir els minerals i, en general, vulneració dels drets humans. Això és el que denuncien les entitats que organitzen el Mobile Social Congress.


Des de l'organització SETEM Catalunya, Alba Trepat, ha denunciat les condicions de treball a les fàbriques de muntatge d'aparells tecnològics posant com a exemple l'empresa Foxconn i la seva instal·lació a la Xina. Trepat ha destacat que pels baixos salaris, els treballadors es veuen obligats a fer hores extres, sovint obligatòries, per poder guanyar prou com per viure. A més, ha criticat la falta de llibertat per crear sindicats, que moltes vegades són coaccionats.

Contra un "ús irresponsable i la vulneració dels drets humans"

Carme Altayó, de Justícia i Pau i de Solidaritat Castelldefels Kasando, ha emfatitzat que no estan en contra del Mobile World Congress i la tecnologia però si "contra un ús irresponsable i la vulneració dels drets humans". Altayó treballa sobretot en la denúncia de les condicions en les mines a la República Democràtica del Congo, des d'on s'extrauen minerals necessaris per a la fabricació d'aparells electrònics. Altayó ha recordat que en cada telèfon mòbil hi ha trenta minerals i que "el que volem és que les empreses expliquin com els estan aconseguint".

Altayó també ha explicat que l'Ajuntament de Barcelona i el Parlament van aprovar una moció l'any 2013 que instava als organitzadors del Mobile World Congress a incloure un espai de debat dintre del recinte sobre els efectes de la producció i la vulneració dels drets humans. Sobre aquesta moció també n'ha parlat el director de l'àrea de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona, David Llistar, que ha assegurat que li "consta" que s'ha traslladat la proposta al MWC però que s'ha rebutjat. Alhora, Llistar ha reconegut que el MWC és "una bèstia" que aporta beneficis però que es distribueixen desigualment i que "es tapa els ulls en tots els impactes negatius".


Al primer acte del Mobile Social Congress també hi ha participat Mercè Botella, d'Eticom-Som Connexió, crítica contra els operadors de telefonia que cada vegada concentren més mercat i s'estan convertint en oligopolis. A la taula rodona s'hi han sumat les veus d'Alex Fiestas, de KDE-Free Software Movement, que pertany a una organització que fomenta la llibertat dels programaris, i de David Gómez, de Free Knowledge Institute, que busca la igualtat d'accés a les eines de producció i coneixement.

El primer documental que s'ha projectat és Voice of Workers, un curt realitzat per vuit persones dels camps de solidaritat de SETEM sobre els treballadors d'una empresa multinacional a Filipines. El projecte recull testimonis de treballadors que expliquen les condicions en què treballen i recull una protesta de 87 persones que van ser acomiadades després d'unir-se a un sindicat. Els treballadors critiquen que fa molta calor a les fàbriques, que no tenen roba de protecció, que les jornades són de dotze hores i que hi han hagut casos en què s'ha acomiadat gent per no anar a treballar diumenges o festius. Al documental també es mostra i es critica les dificultades que troben els treballadors per organitzar-se en sindicats.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació