BARCELONA

​Les entitats socials només es van endur una cinquena part de les externalitzacions de Barcelona del 2015

Durant l’any de transició entre l'ex-alcalde Xavier Trias i Ada Colau, les empreses privades van obtenir el 65% dels contractes externs de l'Ajuntament de Barcelona i els autònoms un 15,18%

Malgrat la voluntat de BComú, no hi ha hagut encara un canvi substancial en els concursos públics que beneficiï el tercer sector

Consulta totes les externalitzacions a la base de dades que ha creat NacióDigital a partir del document original

| 12/03/2017 a les 21:00h
Especial: Nació Data
Arxivat a: Societat, contractació pública, entitats socials, tercer sector, Barcelona, externacionalitzacions, externalitzacions
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un ple municipal | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El tercer sector es va endur només un 20% del pressupost per a externalitzacions durant el 2015, l’any de traspàs entre el govern de l’ex-alcalde Xavier Trias i el d’Ada Colau. Així es desprèn del document sobre externalitzacions que va difondre el consistori a petició de la CUP i que NacióDigital disposa en exclusiva en un format obert que facilita la seva anàlisi.
 
Malgrat la demanda del tercer sector, que reclama al Govern que les prioritzi en els contractes públics tal com aconsella la directiva europea, el cert és que gairebé el 65% dels contractes que el consistori va externalitzar el 2015 van beneficiar empreses privades, algunes de les quals són multinacionals poc arrelades al territori.
 
A més, tot i la voluntat del govern de Colau de beneficiar les entitats socials, tal com va anunciar en el seu Pla d’impuls de l’economia social i solidària (2016-2019), no hi ha hagut encara un canvi substancial en els concursos públics que hagi beneficiat el tercer sector, tot i que s’han introduït clàusules socials i criteris per mantenir l’anonimat de les empreses que hi participen. Alhora, el govern de Colau admet ara, malgrat les promeses electorals, que li serà difícil remunicipalitzar algunes de les partides més importants, com ara la gestió dels serveis d’atenció domiciliària de la ciutat, tal com va avançar NacióDigital.

LES EXTERNALITZACIONS SEGONS EL TIPUS D'ENTITAT

 
Els contractes externs, una bossa de treball per als autònoms
 
Més enllà de les empreses privades i el tercer sector, de l’anàlisi de les dades sorprèn la gran rellevància que té la bossa d’autònoms per realitzar tasques externes de l’Ajuntament. Així, el 2015, van representar fins a un 15,18%. Però, quina mena de tasques desenvolupen aquests autònoms i amb quins imports? La major part d’aquests contractes ho són per a elaborar informes de preparació, implantació, seguiment o conceptualització en àmbits força especialitzats, com ara sanitat, urbanisme, infraestructures o mobilitat.
 
A més, els contractes (la majoria al voltant dels 18.000 euros) són contractes menors que no requereixen cap concurs públic. Tanmateix, n’hi ha també un bon grup l’import dels quals supera aquesta quantitat mínima. És el cas dels llocs de gerència, direcció de comunicació o coordinació dels premis de la Fundació Mies Van der Rohe, els treballs de suport a l’elaboració d’informes de patrimoni de Gerència d’Urbanisme o la gestió del projecte Radars, dedicat a la gent gran que viu sola.
 
Un document imprecís que no permet l’anàlisi
 
Tot i que les xifres que NacióDigital ha desglossat en exclusiva ofereixen una panoràmica prou precisa de com es van distribuir les externalitzacions durant el 2015, el cert és que el document presenta un seguit d’imprecisions que dificulten la seva anàlisi. Hi ha almenys una vintena de partides que no especifiquen el nombre de les empreses beneficiàries.
 
Així, per exemple, hi ha fins a 13 files on el concepte és un vague “diversos”, juntament amb el nombre d’empreses beneficiàries del contracte. Totes elles són gestionades per l’Institut Municipal de Serveis Socials, d’entre els 20.000 euros als 4.000 euros. Sobre els motius pels quals no han detallat el nom de les empreses, al·ludeixen des del consistori, hi ha “la impossibilitat de citar-les totes en el document, perquè seria massa extens”, malgrat que alguns d’aquests conglomerats només apleguen tres, quatre o cinc entitats.
 
Alhora, hi ha també les UTE, unions temporals d’empreses que s’apleguen per realitzar una tasca concreta i es presenten juntes als concursos. La gran majoria d’aquestes unions són entre empreses privades i és fàcil esbrinar de quines es tracta. En altres casos, saber qui hi ha al darrere de la UTE és una tasca complicada. Així mateix, també hi ha un seguit de partides que no estan ni tan sols detallades, que estan en blanc o sense adjudicar. 
 

Consulta el document d'externalitzacions de l'Ajuntament de Barcelona en format obert

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Sóc una pyme
Anònim, 12/03/2017 a les 21:38
+29
-5
I estic fart de que TOTS els diaris parleu malament de l'externalització,
Perque també fem coses MOLT bones, donem molts llocs d treball i optimitzem molt mes els recursos que els serveis publics, amb uns pressupostos molt mes ajustats,

Nació Digital, i tota la resta d mitjanç d comunicació, prou demagogia no?

Se que no ho fem tot be, pero nació digital ho fa tot tot be? O tsmbé te fallos?

Donsc tot som humans, però no ho publiquem cada dia a tots els mitjans d comunicació

Publiqueu el comentari sisplau
Govern d’esquerres ?
Anònim, 13/03/2017 a les 08:34
+28
-3
El mes dèbil es el que paga els plats trencats.

Ara li toca als de classe mitja i baixa, els autònoms i els jubilats que tenen que desfer-se del seu cotxe de mes de 20 anys i evidentment no es podran comprar un altre de nou.

Govern d’esquerres ?

I els creuers i els avions que contaminen immensament molt mes que els cotxes, ¿Quins son els que NO podran entrar a port o aterrar al aeroport?

I els vaixells dels ports esportius ?

Per assolir gradualment els nivells recomanats, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha tingut en conte de recomanar que no es llencin coets al espai ¿O es que no contaminen?

O tots frares o tots canonges. ¿Que pensa fer EEUU, i Xina ?

El president de EEUU ja ha dit que lo de la contaminació no va amb el seu país ni amb el seu mandat. (Crec que no es d’esquerres)

Sempre toca rebre als que menys tenen, tot i que el govern municipal es d’esquerra.

!!! A tenir present el dia de anar a votar. !!!

Realment paga la pena marxar de la gran ciutat, en aquest cas de Barcelona.
precariedad
Anònim, 13/03/2017 a les 09:25
+7
-1
resucita despues de muerta
Sobre el Debat de Fons
Anònim, 13/03/2017 a les 18:24
+3
-1
tant de bo es fes el mateix anàlisi crític amb les promeses de la resta de governs..

En tot cas, és un bon debat:
- REMUNICIPALITZEM: quines empreses o organismes públics volem? com es controlen? com evitem sous estratosfèrics i garantim sous dignes? com garantim la transparència? com hi podem participar els ciutadans que no són càrrecs electes?
- EXTARNALITZEM: quines empreses prioritzem? cooperatives? petites empreses? tercer sector? qui ens ofereixi un preu més "barat"? les empreses només d'aquí? qui garanteixi condicions laborals dignes i forquilles salarials d'1:4? qui es porti bé aquí i a fora (vaja, que no es dediqui al comerç d'armes i a destrossar l'Amazones..)?
- PÚBLICO-PRIVADES: com assegurem un control públic? com garantim condicions laborals? etc, etc, etc.

Obrim debats! Que el joc del "i tu més" és curt de mires ;-)
No en treureu l'entrellat.
Anònim, 13/03/2017 a les 20:09
+18
-0
Es noten Ia incompetència i les penques del govern municipal de Barcelona quan pren decisions i, en particular, en fer els contractes .

Brunzeixen tothora: "szoszial", "szoszial", per escalar i paparrejar però, a l'hora de fer polítiques socials, els ve l'amnesia. Només algun que altre simulacre i més pa que formatge.
Allà on no n'hi ha, no en raja ni en pot rajar.

Aquests "lleztoz" fan una colla de contractes "a dit" als amics i endollats que, per tal de torejar el concurs prescriptiu, es fraccionen en tantes "petites" factures com calgui i així poden escapar de de tot control i de tota norma.
Praxis de la dreta, a voltes de l'extrema
Alexandre Pineda Fortuny, 14/03/2017 a les 10:27
+9
-1
El nou consistori, d'Ada Colasu, no ha complert el programa electoral. En els contractes d'empreses externes, està perjudicant associacions de caire social, d'atenció als treballadors etc. i ai las! hi ha Clece. S.L. de serveis socials? propietat de Florentino Perez. El pacte amb el pscPSOE, mostra fefaent, que amb la màfia, corrupta, els va bé, i d'un calat de nacionalisme espanyol de criminal protèrvia com ho és Collboni, Massa contradiccions que els allunya, d'una República catalana, que representarà el benestar social, la devolució dels Drets vigents del XII al XVIII, molt avançats per l'època, destruïts, per Felipe V, amb mètodes ultres, de'un absolutisme que ha arribat al XXi, com el primer feixisme on s'inspiraren Hitler, Mussolini, Franco etc.
Bones intencions
Jaumot el Bruixot, 15/03/2017 a les 12:31
+6
-0
Tal i com deia la meva àvia, de bones intencions l'infern n'és ple.
Pels seus actes els coneixereu.
Anònim, 30/03/2017 a les 21:58
+4
-0
Algunes coses potser les impedeix de fer la llei de contractes, però la transparència en la informació només despén d'ells. És molt sospitós que no aclareixin a quines empreses donen els contractes. Això permet dissimular molt bé les possibles males pràctiques. Molt de discurs bonic de lo públic però algú es fixa en el cost ( més alt a la pública) i el resultats/satisfacció (millor a la privada)?. Dons com diu el primer comentari, ja n,hi ha prou de malparlar sempre de la iniciativa privada.!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
Un cercavila pel centre de la ciutat i l'espectacle pluridisciplinari 'Pas' donen el tret de sortida a un programa de més de 130 activitats
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"