1 de 10
BARCELONA

​Les entitats socials només es van endur una cinquena part de les externalitzacions de Barcelona del 2015

Durant l’any de transició entre l'ex-alcalde Xavier Trias i Ada Colau, les empreses privades van obtenir el 65% dels contractes externs de l'Ajuntament de Barcelona i els autònoms un 15,18% | Malgrat la voluntat de BComú, no hi ha hagut encara un canvi substancial en els concursos públics que beneficiï el tercer sector

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un ple municipal | Adrià Costa
per Cristina Allué, 12 de març de 2017 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El tercer sector es va endur només un 20% del pressupost per a externalitzacions durant el 2015, l’any de traspàs entre el govern de l’ex-alcalde Xavier Trias i el d’Ada Colau. Així es desprèn del document sobre externalitzacions que va difondre el consistori a petició de la CUP i que NacióDigital disposa en exclusiva en un format obert que facilita la seva anàlisi.
 

Malgrat la demanda del tercer sector, que reclama al Govern que les prioritzi en els contractes públics tal com aconsella la directiva europea, el cert és que gairebé el 65% dels contractes que el consistori va externalitzar el 2015 van beneficiar empreses privades, algunes de les quals són multinacionals poc arrelades al territori.
 

A més, tot i la voluntat del govern de Colau de beneficiar les entitats socials, tal com va anunciar en el seu Pla d’impuls de l’economia social i solidària (2016-2019), no hi ha hagut encara un canvi substancial en els concursos públics que hagi beneficiat el tercer sector, tot i que s’han introduït clàusules socials i criteris per mantenir l’anonimat de les empreses que hi participen. Alhora, el govern de Colau admet ara, malgrat les promeses electorals, que li serà difícil remunicipalitzar algunes de les partides més importants, com ara la gestió dels serveis d’atenció domiciliària de la ciutat, tal com va avançar NacióDigital.

LES EXTERNALITZACIONS SEGONS EL TIPUS D'ENTITAT

 
Els contractes externs, una bossa de treball per als autònoms
 
Més enllà de les empreses privades i el tercer sector, de l’anàlisi de les dades sorprèn la gran rellevància que té la bossa d’autònoms per realitzar tasques externes de l’Ajuntament. Així, el 2015, van representar fins a un 15,18%. Però, quina mena de tasques desenvolupen aquests autònoms i amb quins imports? La major part d’aquests contractes ho són per a elaborar informes de preparació, implantació, seguiment o conceptualització en àmbits força especialitzats, com ara sanitat, urbanisme, infraestructures o mobilitat.
 
A més, els contractes (la majoria al voltant dels 18.000 euros) són contractes menors que no requereixen cap concurs públic. Tanmateix, n’hi ha també un bon grup l’import dels quals supera aquesta quantitat mínima. És el cas dels llocs de gerència, direcció de comunicació o coordinació dels premis de la Fundació Mies Van der Rohe, els treballs de suport a l’elaboració d’informes de patrimoni de Gerència d’Urbanisme o la gestió del projecte Radars, dedicat a la gent gran que viu sola.
 
Un document imprecís que no permet l’anàlisi
 
Tot i que les xifres que NacióDigital ha desglossat en exclusiva ofereixen una panoràmica prou precisa de com es van distribuir les externalitzacions durant el 2015, el cert és que el document presenta un seguit d’imprecisions que dificulten la seva anàlisi. Hi ha almenys una vintena de partides que no especifiquen el nombre de les empreses beneficiàries.
 
Així, per exemple, hi ha fins a 13 files on el concepte és un vague “diversos”, juntament amb el nombre d’empreses beneficiàries del contracte. Totes elles són gestionades per l’Institut Municipal de Serveis Socials, d’entre els 20.000 euros als 4.000 euros. Sobre els motius pels quals no han detallat el nom de les empreses, al·ludeixen des del consistori, hi ha “la impossibilitat de citar-les totes en el document, perquè seria massa extens”, malgrat que alguns d’aquests conglomerats només apleguen tres, quatre o cinc entitats.
 
Alhora, hi ha també les UTE, unions temporals d’empreses que s’apleguen per realitzar una tasca concreta i es presenten juntes als concursos. La gran majoria d’aquestes unions són entre empreses privades i és fàcil esbrinar de quines es tracta. En altres casos, saber qui hi ha al darrere de la UTE és una tasca complicada. Així mateix, també hi ha un seguit de partides que no estan ni tan sols detallades, que estan en blanc o sense adjudicar. 
 

Consulta el document d'externalitzacions de l'Ajuntament de Barcelona en format obert

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació