M. Dolors Farrés: «Literàriament, encara hi ha pudor en relació a l'homosexualitat»

L'any 2008, Maria Dolors Farrés (Vic, 1962) irrompia amb força al món literari català amb la publicació d'El monestir de l'amor secret, finalista del premi Sant Jordi de novel·la. L'obra endinsava el lector a les interioritats d'un monestir d'Osona, Sant Llorenç del Munt, en ple segle XIV. L'esclat del cisma d'Occident i el rebrot devastador de la pesta negra fan remoure els fonaments de l'època medieval, mentre dos monjos joves, intel·ligents i cultes, veuen com neix, entre ells, una gran atracció amorosa.
 
Ara, gairebé una dècada després, l'autora sorprèn amb la publicació d'El càstig (2017), una preqüela d'aquella història protagonitzada per Galzeran de Monsingle. "Per mi, El monestir de l'amor secret ja era una obra on passava el que havia de passar, i punt", explica l'escriptora osonenca. "Però, un bon dia, reunida amb unes amigues a qui els havia entusiasmat el llibre, em van dir que els agradaria conèixer el món de les dones de la mateixa època. Aquella novel·la mostrava un món de relacions entre homes". I va començar a escriure, "però amb quinze pàgines em vaig adonar que era incapaç de no fixar el focus en el personatge del Galzeran", confessa.
 
El càstig és, en realitat, la vida de Galzeran de Monsingle de petit, d'adolescent i de jove, en un canvi sobtat d'orientació de la trama, que res tenia a veure amb la voluntat inicial. "El que li passa quan té vint anys és el càstig que dona sentit i contingut a la novel·la", explica Farrés. "És un noi que ha tingut una conducta considerada com a intolerable en aquella època". Ell, que estudia per ser metge i que té unes capacitats intel·lectuals fora de mida, acaba fent de monjo, com un penediment etern que haurà de pagar. "L'homosexualitat i el fet de ser més intel·ligent que la mitjana són els dos fantasmes que persegueixen en Galzeran, fins que descobreix, segons el llenguatge de l'època que és un 'invertit'".
 
L'homosexualitat i la intel·ligència, fets cabdals
 
"Aleshores, un 'invertit' no tenia cap sortida, només l'infern. El càstig podia anar de la presó a la pena capital", explica, vehement, Farrés. Per explicar-ho, amb tota la precisió possible, l'autora s'ha documentat a través de dos fronts. El primer, l'escola catedralícia de Vic, anant al museu i a l'arxiu diocesà, "sobretot per comprovar on podia haver estat l'escola, que seria on és situada Can Bayés, al casc antic de Vic". El segon, anant a Montpeller, que és on Galzeran estudia medecina.
 
"A Montpeller vaig poder conèixer el museu i vaig comprovar que hi havia un edifici repartit: les classes mèdiques es feien, o bé al llit dels malalts –pràctiques– o bé a l'església de Saint Firmin –teòriques–". En Galzeran descobreix l'homosexualitat i la superdotació intel·lectual en paral·lel, com bé explica l'autora. "A causa de ser superdotat, als set anys ja li fan un exorcisme, que al llibre descric amb molt de dramatisme", rebla. A la novel·la, també és present un cas de pederàstia que pateix un company de l'escola catedralícia. "Ho vaig escriure quan encara no havien saltat aquests casos tan alarmants de l'església, com el cas Maristes. No he estat gens oportunista", puntualitza.
 
El camí de l'autoedició
 
"El tema de l'homosexualitat està superat socialment, però no literàriament, tal com em va dir l'escriptor Jordi Lara", explica Farrés, amb un punt de desencís. "Encara avui hi ha un pudor estrany en relació al tema". Potser aquest hagi estat un dels condicionants que l'empeny al camí de l'autoedició. "Vaig anar a Proa amb l'original, que era diferent, es titulava Els jardins del dimoni. Era la versió anterior a aquesta, sense tants coneixements, ni tanta trama. Vaig anar amb l'editor, i la primera lectura va ser que no, i la segona ja em va dir que sí, que li interessava per editar-ho. Què va passar? Que des de més amunt li van dir que, com que era novel·la històrica, havia de publicar-se a Columna. I allà ja mai més no em van dir res".
 
Després del silenci, l'autora osonenca va moure els fils que tenia per poder veure l'obra publicada. "Jo no tinc el do d'esperar, sóc molt impacient –confessa–. La impaciència em va fer tirar pel dret i autoeditar-me". En aquest sentit, El càstig té uns patrocinadors, Lluís Vilalta i Dolors Marsal, sense els quals el llibre no seria possible. "Ara només desitjo que la novel·la tingui acollida i que la gent que ha llegit El monestir de l'amor secret llegeixi aquesta, amb l'ànim de descobrir com i per què passa tot allò. I, al mateix temps, qui no l'ha llegit, que comenci una lectura que el portarà a un final inesperat".
 

La inspiració, a Sant Llorenç del Munt

"El meu pare, l'any 1970, va comprar un monestir en ruïnes, Sant Llorenç del Munt, i el va començar a reconstruir". Allò va ser l'espurna que va portar Maria Dolors Farrés a imaginar el món de la vida als monestirs, sobretot perquè en coneix els secrets, per proximitat i per pertinença. "De petita, jugava amb el què anava trobant, tant si era ceràmica com calaveres", recorda.   "El món de l'edat mitjana sempre ha format part del meu imaginari. Es va descobrir i està documentat que en aquest monestir hi havia una organització sanitària molt notable, sobretot en pindolers i estris de farmàcia. Sant Llorenç, que tenia molt poder, tenia un infermer o un metge, segur". Per això apareix en Galzeran, tan real que algú podria assegurar que va existir.