28
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
01
de març
a les
8:55h
El saqueig del Palau, l'escàndol que va posar punt i final a l'oasi català, es comença a jutjar aquest dimecres i ho fa amb un gir inesperat: en comptes de centrar-se en el forat de més de 30 milions d'euros que van fer Fèlix Millet i Jordi Montull a la institució, tot apunta que serà el finançament de CDC la qüestió que estarà en el punt de mira. El moviment de Montull d'oferir al fiscal destapar el presumpte finançament irregular de Convergència a canvi d'aconseguir que la seva filla -Gemma Montull, ex-directora financera del Palau- eviti la presó pot acabar desplaçant el focus cap al partit que va liderar Artur Mas en un moment en què el cas 3% plana sobre les antigues sigles convergents. CDC afronta el judici com a responsable a títol lucratiu, motiu pel qual té les seus embargades.
L'oasi català va començar a ser tan sols un miratge l'any 2005. "Vostès tenen un problema i es diu 3%". Es va fer un silenci a l'hemicicle. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall va deixar anar aquesta frase mirant als ulls de l'aleshores cap de l'oposició, Artur Mas. Maragall ho va expressar de forma sobtada enmig del debat al Parlament sobre l'esfondrament del túnel del metro al barri de Carmel. "Vostè ha perdut els papers", va replicar Mas. L'estupefacció es podia llegir al rostre de bona part dels diputats. Encara van passar quatre anys més fins que els Mossos van irrompre a les oficines de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i Catalunya va quedar en estat de xoc. Aquell 23 de juliol del 2009 va ser la fi del regnat de Fèlix Millet i Jordi Montull al capdavant de la institució. Fins a 34 milions de desfalc, segons els actuals gestors del Palau. Un saqueig en tota regla que va incloure suposats pagaments de comissions de Ferrovial a CDC a través del Palau. Quasi vuit anys després, la macro-causa arriba a judici.
Millet i Montull, amb 81 i 74 anys respectivament, s'asseuran aquest dimecres al banc dels acusats. Ho fan en un moment convuls per al país, en plena recta final d'un procés sobiranista que ha de desembocar en un referèndum, amb judicis de gènesi política sobre el 9-N, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres més de la mesa encausats. El gran repte dels partits que remen a favor d'aquest procés serà blindar-lo de qualsevol intent, vingui d'on vingui, de desacreditar-lo utilitzant tots els casos de corrupció que es jutjaran els pròxims mesos.
De la confessió parcial a l'escàndol majúscul
Una investigació d'Hisenda per controlar els bitllets de 500 euros va ser la que va fer saltar totes les alarmes. Els inspectors van detectar que només entre els anys 2003 i 2004 es van retirar quantitats ingents de diners del Palau -uns 2,3 milions d'euros- i van estirar del fil per posar en safata a la fiscalia un forat molt superior. El cas està documentat en 60.784 folis i compta amb 38 parts: 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i/o populars, cinc responsables civils a títol lucratiu i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries. Tot això es tradueix en un calendari extens de 55 sessions a l'Audiència Provincial de Barcelona amb el magistrat Julio Hernández Pascual com a ponent.
Sens dubte, però, totes les mirades es centraran en Millet i Montull, acusats d'uns delictes de malversació de fons públics, falsedat documental, tràfic d'influències, apropiació indeguda i blanqueig de capital. El fiscal demana 27 anys i mig de presó per a ells i el Palau, 81. Per fer-se una idea de com els dos ex-dirigents del Palau van saquejar la institució només cal recordar com utilitzaven la seva tresoreria per pagar-se viatges de luxe, obres a les seves propietats o cobrir les despeses del casament de les filles de Millet. Això sí, el president del Palau no va tenir cap mirament en, a més a més, cobrar també als seus consogres la meitat del cost del casori.
L'escàndol era majúscul i, aconsellats pels seus advocats, al setembre del 2009 Millet i Montull van remetre una carta al jutge en la qual confessaven haver-se apropiat de més d'1,6 milions respectivament i van tornar aquesta quantitat de diners. Però aquest era només la punta de l'iceberg de l'escàndol.
La fiscalia apunta un "pacte criminal estable" entre CDC i Ferrovial
Al març del 2010 la investigació va revelar que, a través del Palau, es van pagar fins a dos milions d'euros a empreses que feien campanyes electorals per a CDC. L'Agència Tributària entén que Ferrovial va pagar comissions a CDC via la institució presidida per Millet per obtenir un tracte preferent en l'obtenció d'obra pública. Per això, l'ex-tresorer convergent Daniel Osàcar va acabar incriminat. En paraules de la fiscalia, CDC hauria subscrit un "pacte criminal estable" amb Ferrovial per cobrar comissions.
Els màxims responsables de CDC i el propi Mas han negat taxativament que el partit s'hagi finançat de forma irregular, però la investigació apunta que el partit s'hauria lucrat amb 6,6 milions procedents del Palau. De fet, Convergència té, per aquest motiu, embargades les 15 seus que tenia el partit, per valor de 3,6 milions. La formació afronta el judici com a responsable a títol lucratiu. La seu del carrer Còrsega de Barcelona es va vendre finalment per 12 milions d'euros.
El successor d'Osàcar, Andreu Viloca, també està sent investigat en aquests moments en el marc del cas 3%. A ell se li atribueixen un total de sis delictes relacionats amb la corrupció: suborn, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, tràfic d'influències, alteració de preus en concursos o subhastes públiques i blanqueig de capitals. La investigació, l'últim capítol de la qual va ser l'"operació Pika" el 2 de febrer, apunta que, després del cas Palau, CDC s'hauria pogut beneficiar del cobrament de comissions presumptament il·legals a través de la fundació CatDem, que precisament va canviar de nom -abans es deia Trias Fargas- per netejar la seva imatge en veure's esquitxada pel cas Palau.
Només 13 dies a la presó en 8 anys
Del cas Palau també es va derivar una branca que va esquitxar de ple l'antiga cúpula socialista d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Millet i Montull també van ser investigats per un projecte de construcció d'un hotel de luxe al costat de la institució modernista que mai es va arribar a fer, però que va portar els càrrecs vinculats al PSC al banc dels acusats. Finalment, van quedar absolts els responsables polítics i, tot i que inicialment Millet i Montull van ser condemnats a un any de presó i una multa de més de quatre milions d'euros, finalment el 9 de juny de l'any passat el Tribunal Suprem els va absoldre.
La instrucció del cas Palau ha estat lenta. D'una banda, per la complexitat del procediment, i de l'altra, perquè ha canviat de jutge instructor fins a cinc vegades. En aquests quasi vuit anys, doncs, només s'ha vist com el 17 de juny del 2010 Millet i Montull entraven a la presó de Brians 2 en considerar-se que hi havia risc de destrucció de proves. Tan sols van estar 13 dies engarjolats. La gran incògnita és si hi tornaran i què estan disposats a confessar a canvi de rebaixar condemna. Montull ja ha deixat clar quina és la seva estratègia.
L'oasi català va començar a ser tan sols un miratge l'any 2005. "Vostès tenen un problema i es diu 3%". Es va fer un silenci a l'hemicicle. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall va deixar anar aquesta frase mirant als ulls de l'aleshores cap de l'oposició, Artur Mas. Maragall ho va expressar de forma sobtada enmig del debat al Parlament sobre l'esfondrament del túnel del metro al barri de Carmel. "Vostè ha perdut els papers", va replicar Mas. L'estupefacció es podia llegir al rostre de bona part dels diputats. Encara van passar quatre anys més fins que els Mossos van irrompre a les oficines de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i Catalunya va quedar en estat de xoc. Aquell 23 de juliol del 2009 va ser la fi del regnat de Fèlix Millet i Jordi Montull al capdavant de la institució. Fins a 34 milions de desfalc, segons els actuals gestors del Palau. Un saqueig en tota regla que va incloure suposats pagaments de comissions de Ferrovial a CDC a través del Palau. Quasi vuit anys després, la macro-causa arriba a judici.
Millet i Montull, amb 81 i 74 anys respectivament, s'asseuran aquest dimecres al banc dels acusats. Ho fan en un moment convuls per al país, en plena recta final d'un procés sobiranista que ha de desembocar en un referèndum, amb judicis de gènesi política sobre el 9-N, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres més de la mesa encausats. El gran repte dels partits que remen a favor d'aquest procés serà blindar-lo de qualsevol intent, vingui d'on vingui, de desacreditar-lo utilitzant tots els casos de corrupció que es jutjaran els pròxims mesos.
De la confessió parcial a l'escàndol majúscul
Una investigació d'Hisenda per controlar els bitllets de 500 euros va ser la que va fer saltar totes les alarmes. Els inspectors van detectar que només entre els anys 2003 i 2004 es van retirar quantitats ingents de diners del Palau -uns 2,3 milions d'euros- i van estirar del fil per posar en safata a la fiscalia un forat molt superior. El cas està documentat en 60.784 folis i compta amb 38 parts: 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i/o populars, cinc responsables civils a títol lucratiu i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries. Tot això es tradueix en un calendari extens de 55 sessions a l'Audiència Provincial de Barcelona amb el magistrat Julio Hernández Pascual com a ponent.
Sens dubte, però, totes les mirades es centraran en Millet i Montull, acusats d'uns delictes de malversació de fons públics, falsedat documental, tràfic d'influències, apropiació indeguda i blanqueig de capital. El fiscal demana 27 anys i mig de presó per a ells i el Palau, 81. Per fer-se una idea de com els dos ex-dirigents del Palau van saquejar la institució només cal recordar com utilitzaven la seva tresoreria per pagar-se viatges de luxe, obres a les seves propietats o cobrir les despeses del casament de les filles de Millet. Això sí, el president del Palau no va tenir cap mirament en, a més a més, cobrar també als seus consogres la meitat del cost del casori.
L'escàndol era majúscul i, aconsellats pels seus advocats, al setembre del 2009 Millet i Montull van remetre una carta al jutge en la qual confessaven haver-se apropiat de més d'1,6 milions respectivament i van tornar aquesta quantitat de diners. Però aquest era només la punta de l'iceberg de l'escàndol.
Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, a la sortida de Brians 2, el 30 de juny de 2010 Foto: ACN
La fiscalia apunta un "pacte criminal estable" entre CDC i Ferrovial
Al març del 2010 la investigació va revelar que, a través del Palau, es van pagar fins a dos milions d'euros a empreses que feien campanyes electorals per a CDC. L'Agència Tributària entén que Ferrovial va pagar comissions a CDC via la institució presidida per Millet per obtenir un tracte preferent en l'obtenció d'obra pública. Per això, l'ex-tresorer convergent Daniel Osàcar va acabar incriminat. En paraules de la fiscalia, CDC hauria subscrit un "pacte criminal estable" amb Ferrovial per cobrar comissions.
Els màxims responsables de CDC i el propi Mas han negat taxativament que el partit s'hagi finançat de forma irregular, però la investigació apunta que el partit s'hauria lucrat amb 6,6 milions procedents del Palau. De fet, Convergència té, per aquest motiu, embargades les 15 seus que tenia el partit, per valor de 3,6 milions. La formació afronta el judici com a responsable a títol lucratiu. La seu del carrer Còrsega de Barcelona es va vendre finalment per 12 milions d'euros.
El successor d'Osàcar, Andreu Viloca, també està sent investigat en aquests moments en el marc del cas 3%. A ell se li atribueixen un total de sis delictes relacionats amb la corrupció: suborn, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, tràfic d'influències, alteració de preus en concursos o subhastes públiques i blanqueig de capitals. La investigació, l'últim capítol de la qual va ser l'"operació Pika" el 2 de febrer, apunta que, després del cas Palau, CDC s'hauria pogut beneficiar del cobrament de comissions presumptament il·legals a través de la fundació CatDem, que precisament va canviar de nom -abans es deia Trias Fargas- per netejar la seva imatge en veure's esquitxada pel cas Palau.
Només 13 dies a la presó en 8 anys
Del cas Palau també es va derivar una branca que va esquitxar de ple l'antiga cúpula socialista d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Millet i Montull també van ser investigats per un projecte de construcció d'un hotel de luxe al costat de la institució modernista que mai es va arribar a fer, però que va portar els càrrecs vinculats al PSC al banc dels acusats. Finalment, van quedar absolts els responsables polítics i, tot i que inicialment Millet i Montull van ser condemnats a un any de presó i una multa de més de quatre milions d'euros, finalment el 9 de juny de l'any passat el Tribunal Suprem els va absoldre.
La instrucció del cas Palau ha estat lenta. D'una banda, per la complexitat del procediment, i de l'altra, perquè ha canviat de jutge instructor fins a cinc vegades. En aquests quasi vuit anys, doncs, només s'ha vist com el 17 de juny del 2010 Millet i Montull entraven a la presó de Brians 2 en considerar-se que hi havia risc de destrucció de proves. Tan sols van estar 13 dies engarjolats. La gran incògnita és si hi tornaran i què estan disposats a confessar a canvi de rebaixar condemna. Montull ja ha deixat clar quina és la seva estratègia.