27
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
16:15h
L'Ajuntament de Barcelona ha començat a retirar aquest dilluns les plaques d'habitatge franquistes que queden a la ciutat, començant pels districtes de Gràcia i Nou Barris, que han estat els primers a acabar un cens sobre aquest tema.
Ho han declarat als mitjans els regidors de tots dos districtes, Eloi Badia i Janet Sanz, i el comissionat de Memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes, després d'assistir a la primera retirada d'una d'elles, al carrer Còrsega, a Gràcia.
Vinyes ha explicat que la llei "passa a les administracions la responsabilitat de treure de l'espai públic la simbologia franquista", per la qual cosa han fet censos a tots els districtes i s'està informant les comunitats de veïns que es retiraran les plaques.
No obstant això, dues comunitats de propietaris s'han mostrat contràries a la retirada –"Respectem la decisió de la comunitat de veïns", ha dit Vinyes-, i tampoc no es retiraran les plaques sense simbologia franquista.
Més enllà d'unes 270 plaques a la resta de Barcelona, el consistori no té constància de cap altra resta de simbologia de la dictadura a la ciutat i, segons el comissionat, la retirada haurà finalitzat "en el termini d'un any". Algunes de les plaques que constaven en els registres municipals ja havien estat retirades per entitats o pels mateixos veïns, ha afegit.
Els dos primers districtes on s'actua
Badia ha xifrat en 163 les plaques que hi ha a Gràcia i ha dit que s'eliminaran en col·laboració amb un centre especial de treball. Després de retirar-se la primera en el número 399 del carrer de Còrsega, ha celebrat haver donat "normalitat a una cosa que fa més de 40 anys que s'arrossegava".
Sanz, que també és tinent d'alcalde d'Urbanisme, ha explicat que no es podran retirar 28 de les 232 plaques del seu districte "perquè no duen les fletxes i el jou", així que no es consideren símbol franquista segons la Llei de Memòria Històrica del 2007, encara que no hi ha hagut cap comunitat de veïns que hagi expressat la seva disconformitat amb eliminar les plaques.
Segons Sanz, va ser una entitat de joves la que va instar el districte a "alliberar l'espai públic" de símbols de la dictadura, per la qual cosa es va encarregar a l'Assemblea d'Aturats de Nou Barris que en fes el cens, que va establir en 230 els símbols restants dels més de 700 que es creia que quedaven.
"És un deure i obligació que tenim la ciutat i els districtes de posar fi a aquest element anacrònic i inacceptable d'existència de plaques franquistes", ha afirmat.
Ho han declarat als mitjans els regidors de tots dos districtes, Eloi Badia i Janet Sanz, i el comissionat de Memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes, després d'assistir a la primera retirada d'una d'elles, al carrer Còrsega, a Gràcia.
Vinyes ha explicat que la llei "passa a les administracions la responsabilitat de treure de l'espai públic la simbologia franquista", per la qual cosa han fet censos a tots els districtes i s'està informant les comunitats de veïns que es retiraran les plaques.
No obstant això, dues comunitats de propietaris s'han mostrat contràries a la retirada –"Respectem la decisió de la comunitat de veïns", ha dit Vinyes-, i tampoc no es retiraran les plaques sense simbologia franquista.
Més enllà d'unes 270 plaques a la resta de Barcelona, el consistori no té constància de cap altra resta de simbologia de la dictadura a la ciutat i, segons el comissionat, la retirada haurà finalitzat "en el termini d'un any". Algunes de les plaques que constaven en els registres municipals ja havien estat retirades per entitats o pels mateixos veïns, ha afegit.
Els dos primers districtes on s'actua
Badia ha xifrat en 163 les plaques que hi ha a Gràcia i ha dit que s'eliminaran en col·laboració amb un centre especial de treball. Després de retirar-se la primera en el número 399 del carrer de Còrsega, ha celebrat haver donat "normalitat a una cosa que fa més de 40 anys que s'arrossegava".
Sanz, que també és tinent d'alcalde d'Urbanisme, ha explicat que no es podran retirar 28 de les 232 plaques del seu districte "perquè no duen les fletxes i el jou", així que no es consideren símbol franquista segons la Llei de Memòria Històrica del 2007, encara que no hi ha hagut cap comunitat de veïns que hagi expressat la seva disconformitat amb eliminar les plaques.
Segons Sanz, va ser una entitat de joves la que va instar el districte a "alliberar l'espai públic" de símbols de la dictadura, per la qual cosa es va encarregar a l'Assemblea d'Aturats de Nou Barris que en fes el cens, que va establir en 230 els símbols restants dels més de 700 que es creia que quedaven.
"És un deure i obligació que tenim la ciutat i els districtes de posar fi a aquest element anacrònic i inacceptable d'existència de plaques franquistes", ha afirmat.