judici al 9-n

Homs, al fiscal del 9-N: «Assumeixo els fets que m'incrimina i en podria afegir més»

L'ex-conseller de la Presidència insisteix que "no hi havia forma humana" de conèixer l'abast de la "inconcreta" providència del Constitucional | "Això no és casa seva, és el Tribunal Suprem", li etziba el jutge al diputat nacionalista davant les disputes mantingudes amb la Fiscalia | Homs insisteix que l'Estat va oferir no presentar cap querella a canvi que la Generalitat no organitzés una roda de premsa sobre els resultats

per Isaac Meler , Enviat especial a Madrid, 27 de febrer de 2017 a les 12:15 |
Francesc Homs, al Suprem jutjat pel 9-N | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Assumeixo els fets que m'incrimina i en podria afegir més". Així s'ha expressat Francesc Homs, cap de files del PDECat al Congrés espanyol, durant l'interrogatori del fiscal Jaime Moreno en el judici al 9-N que aquest dilluns ha començat al Tribunal Suprem (TC) de Madrid. Homs, que s'ha mantingut desafiant cap al representant del ministeri públic, no ha negat cap dels fets que se li imputen, ni tan sols l'existència d'una carta a T-Systems en què l'ex-portaveu del Govern demanava a l'empresa continuar amb els actes preparatoris del procés participatiu del novembre de 2014. També ha reiterat que l'Estat li va dir que, en cas de no fer roda de premsa informativa dels resultats, no hi hauria querella.

La major part de l'interrogatori de la Fiscalia s'ha centrat, precisament, en la providència del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia el 9-N i la percepció que en tenia l'ex-conseller de la Presidència. "Quan la va conèixer? Quins actes suspenia?", ha demanat el ministeri públic a l'acusat. Homs, però, ha respost amb insistència que la notificació era "inconcreta" i que "no hi havia manera humana" de saber-ne el seu abast. El Govern estava reunit quan el TC la va enviar per correu electrònic el 4 de novembre a l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i va decidir seguir endavant. En la seva declaració al TSJC, Homs va indicar que va ser ell qui va recomanar a Mas seguir endavant després de consultar els experts.


"Ho vaig anunciar jo mateix com a portaveu", ha ressaltat l'ex-conseller. "El procés participatiu es mantenia i vam convocar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir", ha rememorat. En aquella cita de l'executiu també es va decidir enviar un recurs al Suprem "entenent que el govern espanyol havia comès abús de dret" perquè va interposar un recurs de competències -amb suspensió automàtica- en comptes d'un incident d'execució. "La providència era inconcreta. Un executiu ha de prendre decisions en el marc que té", ha apuntat. 

Acusa el ministeri de l'Interior de "perjudicar adversaris polítics"


En el torn de respostes a la seva advocada, Homs també ha recodat la frase de l'ex-ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz destapada per les gravacions del cas Antifrau on deia "esto la Fiscalía te lo afina". L'ex-dirigent de l'excutiu català ha argumentat que la frase fa que no es pugui desvincular els "vaivens de la Fiscalia" del la intenció de l'ex-ministre de "perjudicar adversaris polítics". "Són fets sense valoracions", ha reblat.

"Això no és casa seva"


Abans, el fiscal ha començat l'interrogatori preguntant a l'ex-conseller sobre les funcions concretes que desenvolupava a Presidència, i s'ha mostrat interessat en tot el camí recorregut que va dur a la jornada de participació del 9-N. "El plantejament d'aquella jornada era diferent a la consulta original", ha determinat Homs, que ha admès que el seu departament va participar en tots els preparatius, especialment des del vessant comunicatiu.

El cens ha estat un dels punts que s'han tractat en el torn del ministeri públic. Les dades dels ciutadans, que estan en mans de l'Institut d'Estadística de Catalunya, van jugar un paper rellevant en la preparació de la consulta. La decisió sobre informar dels resultats de la jornada en un pavelló a la Fira de Barcelona, ha indicat Homs, es va produir arran del nombre d'acreditacions. Ha estat en aquest punt quan el magistrat president del tribunal, Manuel Marchena, ha intervingut per primera vegada de forma notòria. "Això no és casa seva, és el Tribunal Suprem", li ha recordat.

"No intenti fer una glossa de la pertinència o la impertinència de les preguntes", ha apuntat el magistrat, que en tot moment ha volgut posar de manifest que l'acusat tindria a la seva disposició tot el temps necessari per argumentar la defensa. Homs ha optat finalment per respondre les preguntes de la Fiscalia, i ho ha fet amb un to que en ocasions ha sonat entre irònic i desafiant.
 

Francesc Homs, declarant al Suprem. Foto: Isaac Meler


L'ex-conseller de la Presidència ha assegurat que l'Estat va actuar amb una "rapidesa extraordinària" per suspendre la convocatòria original, i ha posat de manifest que el govern espanyol va tenir -en un primer moment- una actitud de "menyspreu" cap al procés de participació. "La Generalitat és la institució més adequada per defensar la dignitat de Catalunya", ha considerat.

Testimonis denegats

La defensa ha arrencat el judici tornant a demanar que Mariano Rajoy i Rafael Catalá declarin com a testimonis. És el mateix que van reclamar ja en l'escrit fet arribar davant del Suprem, però la petició va ser desestimada. Després d'un petit recés, el tribunal ha decidit mantenir el criteri i s'ha negat a cridar com a testimonis els dos responsables governamentals de l'Estat. Tampoc ho seran el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, ni Eduardo Torres-Dulce, ex-fiscal general de l'Estat. Pel que fa al document de la junta de fiscals de Catalunya en què s'oposaven a presentar una querella pel 9-N, el jutge s'ha limitat a dir que el text es "valorarà".

Suport davant del Suprem

El judici contra Homs arriba després del que va tenir lloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entre el 6 i el 10 de febrer contra l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel paper del Govern en la convocatòria del 9-N. Homs ha arribat al Suprem acompanyat d'una mobilització amb centenars de persones convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, entre els que hi havia molts dirigents catalans. Entre ells, Artur Mas, que a les portes del Suprem, ha declarat: "Un judici per posar les urnes no hauria de passar mai". La comitiva ha cantat els Segadors a la plaça del Rei.
Les entitats sobiranistes han volgut repetir la imatge del 6-F i aconseguir impacte mediàtic per "deixar en evidència l'estat espanyol, instigador d'aquest monòleg judicial indefensable". La manifestació estava encapçalada per l'actual consellera de Presidència, Neus Munté, i diputats del Congrés i dirigents d'En Comú Podem, ERC i PDECat, així com dos representants de la CUP.
 

Francesc Homs, aquest dilluns a Madrid Foto: Isaac Meler


La Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació per al cap de files del PDECat al Congrés. El fet que ocupi un escó a les Corts espanyols ha traslladat la causa que afecta Homs al Suprem. L'interrogant que durant els tres dies sobrevolarà el tribunal és si la seva sentència condicionarà la del TSJC, instància inferior que ha de decidir sobre la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau. La resolució judicial també tindrà incidència en els bioritmes del procés sobiranista.

La carta a T-Systems

El principal indici contra l'ex-portaveu del Govern és una carta que va enviar a T-Systems el 6 de novembre de 2014, dos dies després de la providència del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia el 9-N. En la interlocutòria d'obertura del judici oral contra Homs, el magistrat instructor considera que "va legitimar i impulsar" la continuació dels treballs preparatoris del procés participatiu malgrat la resolució automatitzada del TC fruit de la impugnació del govern espanyol contra del 9-N.

En la missiva, l'ex-portaveu del Govern responia a T-Systems que les seves activitats no estaven afectades per la suspensió del TC i que posava a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) -que era qui tenia el contracte amb l'empresa- els serveis jurídics de la Generalitat per si calia exercir accions legals per assegurar el compliment de les obligacions pactades. T-Systems tenia encàrrecs com la instal·lació de programes informàtics als ordinadors de les taules de votació del 9-N.

El contraargument de la desobediència del govern espanyol

Mentre que una de les principals línies de defensa de Mas, Ortega i Rigau va ser que a partir de la providència del 4 de novembre del Constitucional contra el procés participatiu es van desentendre de la seva organització i tot va quedar en mans dels més de 40.000 voluntaris, Homs rebatrà les acusacions contra ell en base als propis arguments de la Fiscalia per arxivar la desobediència del govern espanyol -i Mariano Rajoy- a sentències del TC.

Un cop més, el judici pot acabar entrant en qüestions tècniques sobre els delictes de desobediència i prevaricació com, per exemple, si la providència del TC va ser notificada correctament a l'acusat o si efectivament contenia un requeriment exprés de suspendre el procés participatiu. En tot cas, l'ex-conseller arribarà al Suprem amb ganes de replicar al ministeri públic després de l'enganxada que va tenir amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled al TSJC. Així, les declaració d'Homs com a acusat i de Mas com a testimoni -entre d'altres- podrien traslladar un atre cop el judici a l'esfera de la política.

 
El judici contra Homs pel 9-N, dia a dia
La declaració de Francesc Homs al Suprem com a acusat obrirà el segon judici al 9-N el dilluns 27 de febrer a les 10 del matí. Està previst que la seva intervenció s'allargui tot el matí. Després d'ell començaran a declarar els testimonis citats per les diferents parts al judici entre els quals no hi ha el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, malgrat que la defensa del diputat del PDECat ho va demanar. Aquesta és la llista definitiva que el TS va acceptar:

- 27 de febrer a partir de les 16.00 h.: Bernat Rigau, Jose M. Descó, Josefa Martín, Jordi Escalé, Felip Puig, Daniel Ramón Martinez de Obregón i Joan Codol.

- 28 de febrer a partir de les 10.00 h.: Isabel Vidal, Fátima Soro, Pere Camprubí, Carles Fabró, Mònica Osacar, Ignasi Genovés, Marta Coll, Federico Undina i Jordi Vilajoana.

- 28 de febrer a partir de les 16.00 h.: Miquel Buch, Carles Viver i Pi-Sunyer, Josep Martí, Albert Lamarca, Artur Mas.

El judici acabarà l'1 de març amb la pràctica de la prova pericial a càrrec d'agents de la Guàrdia Civil.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació