judici al 9-n

Francesc Homs declara al Suprem: comença la segona volta del judici al 9-N

L'ex-conseller de la Presidència declara aquest dilluns a Madrid acusat de desobediència i prevaricació administrativa per organitzar la consulta | La Fiscalia demana per al cap de files del PDECat al Congrés una pena de nou anys d'inhabilitació | Una mobilització convocada per l'ANC i Òmnium davant del tribunal ha visualitzat el suport del sobiranisme a l'ex-portaveu del Govern

per Isaac Meler , Enviat especial a Madrid, 27 de febrer de 2017 a les 09:55 |
Francesc Homs, aquest dilluns a Madrid | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El procés participatiu del 9 de novembre del 2014 torna a judici aquest dilluns amb Francesc Homs al banc dels acusats del Tribunal Suprem (TS). L'ex-conseller de la Presidència declara a les 10 del matí a Madrid per defensar-se dels delictes de desobediència i prevaricació administrativa. El judici contra Homs arriba després del que va tenir lloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entre el 6 i el 10 de febrer contra l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel paper del Govern en la convocatòria del 9-N.

Homs ha arribat al Suprem acompanyat d'una mobilització amb centenars de persones convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, entre els que hi havia molts dirigents catalans. Entre ells, Artur Mas, que a les portes del Suprem, ha declarat: "Un judici per posar les urnes no hauria de passar mai". La comitiva ha cantat els Segadors a la plaça del Rei.

Les entitats sobiranistes han volgut repetir la imatge del 6-F i aconseguir impacte mediàtic per "deixar en evidència l'estat espanyol, instigador d'aquest monòleg judicial indefensable". La manifestació estava encapçalada per l'actual consellera de Presidència, Neus Munté, i diputats del Congrés i dirigents d'En Comú Podem, ERC i PDECat, així com dos representants de la CUP.

La Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació per al cap de files del PDECat al Congrés. El fet que ocupi un escó a les Corts espanyols ha traslladat la causa que afecta Homs al Suprem. L'interrogant que durant els tres dies sobrevolarà el tribunal és si la seva sentència condicionarà la del TSJC, instància inferior que ha de decidir sobre la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau. La resolució judicial també tindrà incidència en els bioritmes del procés sobiranista.


La carta a T-Systems

El principal indici contra l'ex-portaveu del Govern és una carta que va enviar a T-Systems el 6 de novembre de 2014, dos dies després de la providència del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia el 9-N. En la interlocutòria d'obertura del judici oral contra Homs, el magistrat instructor considera que "va legitimar i impulsar" la continuació dels treballs preparatoris del procés participatiu malgrat la resolució automatitzada del TC fruit de la impugnació del govern espanyol contra del 9-N.


En la missiva, l'ex-portaveu del Govern responia a T-Systems que les seves activitats no estaven afectades per la suspensió del TC i que posava a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) -que era qui tenia el contracte amb l'empresa- els serveis jurídics de la Generalitat per si calia exercir accions legals per assegurar el compliment de les obligacions pactades. T-Systems tenia encàrrecs com la instal·lació de programes informàtics als ordinadors de les taules de votació del 9-N.

El contraargument de la desobediència del govern espanyol

Mentre que una de les principals línies de defensa de Mas, Ortega i Rigau va ser que a partir de la providència del 4 de novembre del Constitucional contra el procés participatiu es van desentendre de la seva organització i tot va quedar en mans dels més de 40.000 voluntaris, Homs rebatrà les acusacions contra ell en base als propis arguments de la Fiscalia per arxivar la desobediència del govern espanyol -i Mariano Rajoy- a sentències del TC.

Un cop més, el judici pot acabar entrant en qüestions tècniques sobre els delictes de desobediència i prevaricació com, per exemple, si la providència del TC va ser notificada correctament a l'acusat o si efectivament contenia un requeriment exprés de suspendre el procés participatiu. En tot cas, l'ex-conseller arribarà al Suprem amb ganes de replicar al ministeri públic després de l'enganxada que va tenir amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled al TSJC. Així, les declaració d'Homs com a acusat i de Mas com a testimoni -entre d'altres- podrien traslladar un atre cop el judici a l'esfera de la política.

 
El judici contra Homs pel 9-N, dia a dia
La declaració de Francesc Homs al Suprem com a acusat obrirà el segon judici al 9-N el dilluns 27 de febrer a les 10 del matí. Està previst que la seva intervenció s'allargui tot el matí. Després d'ell començaran a declarar els testimonis citats per les diferents parts al judici entre els quals no hi ha el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, malgrat que la defensa del diputat del PDECat ho va demanar. Aquesta és la llista definitiva que el TS va acceptar:

- 27 de febrer a partir de les 16.00 h.: Bernat Rigau, Jose M. Descó, Josefa Martín, Jordi Escalé, Felip Puig, Daniel Ramón Martinez de Obregón i Joan Codol.

- 28 de febrer a partir de les 10.00 h.: Isabel Vidal, Fátima Soro, Pere Camprubí, Carles Fabró, Mònica Osacar, Ignasi Genovés, Marta Coll, Federico Undina i Jordi Vilajoana.

- 28 de febrer a partir de les 16.00 h.: Miquel Buch, Carles Viver i Pi-Sunyer, Josep Martí, Albert Lamarca, Artur Mas.

El judici acabarà l'1 de març amb la pràctica de la prova pericial a càrrec d'agents de la Guàrdia Civil.

VÍDEO EN DIRECTE DEL JUDICI A FRANCESC HOMS


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació