«Legion», al rescat dels superpoders oprimits

Només se n'han emès dos capítols, però Legion ja se situa com una de les sèries més atrevides de l'any. Salts en els temps sense avís previ, al·lucinacions que es confonen amb la realitat i escenes sobre la realitat que posen en dubte presumptes visions...són dues de les constants amb què el showrunner i guionista Noah Hawley t'obliga conviure al llarg dels 60 minuts que dura cada episodi. Precisament, aquesta posada en escena poc recorrent en el món sèriefil - una narració difícil de digerir i que desafia l'espectador-, és el que dota aquesta producció d'una aura especial, d'aquelles que enamora i genera detractors gairebé a parts iguals.

Hawley relata amb aquest peculiar estil la història de David Haller, un personatge de còmic de la saga X-Men parit als anys 80 per Chris Claremont i Bill Sienkiewicz. Diagnosticat amb esquizofrènia paranoide, Haller (Dan Stevens) viu des de fa temps internat al centre de salut mental Clockworks on passa llargues estones en companyia de la seva amiga Lenny (Aubrey Plaza). La seva rutina canvia el dia que arriba a l'hospital Syd Barret (Rachell Keller), una misteriosa jove que evita el contacte humà i de qui el protagonista s'enamora. Amb l'única condició de no tocar-se, Haller i Barret inicien una relació. És a partir d'aquest moment quan el protagonista comença a adonar-se que les veus i visions que el martiritzen des de fa anys són un símptoma dels seus poders telepàtics i telecinètics. Uns poders que deriven de la seva condició de mutant i que l'acabaran enfrontant amb el govern, els "malvats" de la història.

Tenint en compte la complexitat de la trama, Hawley ha optat per centrar els dos primers episodis en la lluita interna que manté el protagonista per descobrir qui és i aparcar, de moment, els combats amb terceres persones. El passat, el present i els somnis es barregen sense manies i sense un narrador extern que guiï l'espectador. Així doncs, no és precisament una sèrie planera ni tampoc farcida d'acció, com es podia esperar d'un producte vinculat amb l'univers Marvel. De fet, la producció té més semblances amb pel·lícules com The Clockwork Orange (La taronja mecànica), que no pas amb films de superherois, tal com explicava el seu creador en una entrevista aEntertainment Weekly.

Tot i que en alguns moments la sèrie pugui resultar un pèl carregosa, bàsicament per la successió de flashbacks i flashforwards, val la pena donar-li una oportunitat. A banda de l'excel·lent interpretació de Dan Stevens, compta amb escenes delirants i visualment impol·lutes que sedueixen. Legion es pot veure a Fox Espanya (Movistar +).