La majoria de denúncies per assetjament sexual a l'exèrcit acaben sense sanció

El primer que es demana a les dones que han patit assetjament sexual és que denunciïn els seus agressors. Un exercici que costa especialment en cas que aquesta sigui una persona propera, perquè forma part de la família o de la feina, per exemple. I en el cas de l'exèrcit espanyol, un món molt masculinitzat on aquesta qüestió era tabú fins fa poc, encara és més complicat. Malgrat tot, els cops en què es té la valentia per fer-ho, el resultat és en nombroses ocasions quasi nul, sense cap sanció o condemna. Qui s'anima així a denunciar de nou? Avui també veurem la despesa externa per a TVE per emetre dues curses de braus, que el cas del menor tancat al CIE de Zona Franca fa uns mesos no era únic o el cost de les reformes d'algunes ambaixades espanyoles o el del pinso dels cavalls de Felip VI.

I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies: