Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

MWC 2017

​La Barcelona del Mobile: del pes de la fibra òptica als deures de la bretxa digital

La ciutat que es projecta com a capital mundial del mòbil encara presenta dèficits com a metròpoli connectada | Al voltant de vuit de cada deu barcelonins disposen d'Internet a casa i telèfon intel·ligent, però al barri de Torre Baró només en tenen sis de cada deu

per Jordi Bes, 25 de febrer de 2017 a les 20:01 |
Barcelona Wifi, el servei municipal de connexió gratuïta a Internet | Jordi Jon Pardo
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És indiscutible que Barcelona és una ciutat connectada, però encara té molt camí a recórrer per aconseguir que els efectes de ser la ciutat del Mobile els gaudeixi tothom i s'escampin a tots els racons. A NacióDigital repassem quins són els punts forts i els febles de la ciutat que es projecta com la capital mundial del mòbil.
 
ELS TRES PUNTS QUE FAN DE BARCELONA UNA CIUTAT CONNECTADA

1. El wifi públic, tot i que insuficient, s'expandeix

L'extensió de la xarxa de wifi públic a la ciutat és un fet. S'identifica amb uns cartells que recorden el logotip del metro, però amb la lletra W en lloc de la M, i en color blau en comptes del característic vermell del suburbà. L'Ajuntament ofereix wifi gratuït en 590 equipaments municipals.


Durant aquest març es preveu acabar d'estendre el wifi a tota la flota de 1.003 autobusos urbans de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Ara per ara ja en tenen 380 vehicles, els quals estan clarament identificats amb un distintiu, segons la companyia de transports. A més, també n'hi ha en 16 estacions de metro.

La velocitat de connexió es troba limitada a 256 kbps, i l'Ajuntament impulsa un front comú municipalista per reclamar al govern espanyol un canvi legislatiu perquè considera que va massa lent. No opina el mateix Josep Paradells, que és professor de l'escola de telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del centre de recerca de la Fundació I2CAT.


Segons ell, la velocitat és "raonable" i permet connectar-se a les xarxes socials, enviar correus electrònics o, fins i tot, mirar vídeos de Youtube a baixa resolució. A parer d'aquest investigador, el que caldria és "generalitzar" aquesta xarxa a tota la zona urbana per acabar amb la bretxa digital.
 

L'aplicació mòbil de l'autobús i el metro de TMB. Foto: Eva Domínguez


A les facilitats del wifi en els transports públics s'hi suma l'aplicació TMB App que permet saber, entre altres, quan ve el següent autobús. En moltes parades també incorporen pantalles que difonen la mateixa informació. L'aplicació té uns 91.000 usuaris habituals que, segons dades d'aquest gener, realitzen unes 850.000 sessions mensuals.

2. L'extensió de la fibra òptica va a tota màquina

La disponibilitat de la fibra òptica és molt elevada a la capital catalana. Només un exemple d'una de les principals operadores instal·lades a la ciutat: Orange ha informat aquesta setmana que a finals del 2016 la companyia ja havia estès la seva xarxa per carrers on hi ha més de 500.000 llars de les prop de 700.000 que té la ciutat, cosa que li ha suposat una inversió de prop de 100 milions d'euros. A més, en l'àmbit del mòbil, aquesta companyia preveu completar durant aquest any l'extensió del 4G.

L'Ajuntament disposa de 500 kilòmetres de xarxa de fibra òptica pròpia soterrada que connecta la majoria d'edificis municipals, a més d'enllaçar la xarxa del wifi públic i els semàfors. Quan el consistori vol obrir un carrer per instal·lar-hi fibra, fa un anunci públic per donar l'oportunitat a les operadores perquè aprofitin i també ho facin, relata Paradells. Un cop s'han acabat aquestes obres, és difícil que una operadora pugui tornar a foradar per col·locar la fibra. El resultat és que el desplegament de la xarxa va més de pressa.

3. L'aposta per l'"open data" i el control municipal de les dades

Barcelona és una de les ciutats pioneres en open data. Es tracta de posar totes les dades disponibles a disposició de la ciutadania. Una de les últimes novetats en aquest camp és també d'aquesta mateixa setmana, i és la posada en marxa d'un portal web d'open data on posa a disposició de la ciutadania més de 365 datasets. S'hi poden trobar dades de molts àmbits on intervé l'Ajuntament, des de pisos turístics fins a incidències de trànsit, i amb el nou portal es facilita que les dades es llegeixin de forma electrònica i automàtica.

El repte de l'Ajuntament és recuperar el control de les dades que ara estan en mans d'empreses privades perquè siguin obertes i permetin millorar les polítiques públiques. Un exemple seria la futura T-Mobilitat de transport, que funcionarà sense contacte. En aquest cas es tractaria d'aconseguir una gestió pública de les dades dels moviments dels passatgers que quedin registrades a la targeta.

En opinió de la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital, Francesca Bria, les dades "són el petroli de l'economia", de manera que advoca per trencar "el monopoli de les dades" que ara controlen poques empreses.
 
ELS TRES PUNTS QUE SENYALEN EL CAMÍ QUE FALTA RECÓRRER

1. La bretxa digital és el gran repte de ciutat

Barcelona és una ciutat connectada, però amb grans diferències. El 83,7% de barcelonins tenen internet a casa i el 76% té un smartphone, un mòbil intel·ligent, però les dades canvien molt en funció del barri on es visqui, segons un estudi que la Mobile World Capital va realitzar fa un any per encàrrec de l'Ajuntament. En total, el 3,7% de barcelonins afirma que no es pot permetre Internet a la llar i l'1,6%, que no es pot pagar una tarifa de dades.

Aquesta mateixa setmana, i just quan faltaven cinc dies per a l'inici del Mobile, l'Ajuntament ha aprofitat per signar una declaració d'intencions amb les tres fundacions de les grans telefòniques (Telefònica, Vodafone i Orange) i dues empreses tecnològiques (Cisco i Lenovo) amb la qual s'han compromès a lluitar junts contra la bretxa digital.

Es tracta de la "Declaració de Barcelona per la inclusió social digital", però fins d'aquí a tres mesos no es concretarà quines seran les accions. En alguns casos es reforçarà el que ja s'està fent i en d'altres, s'aplicaran noves accions. Un dels àmbits d'actuació també serà la gent gran: dels barcelonins entre 65 i 74 anys, només un 47% tenen smartphone i el 66% té connexió d'Internet a casa.

2. Un forat negre de la cobertura mòbil del metro

Molts passatgers del metro estan acostumats a patir interrupcions sobtades de la cobertura mòbil. Es poden produir per un dropping, és a dir, una caiguda de la xarxa per saturació d'usuaris, o perquè hi hagi un punt negre dins del metro, com ara en un petit segment d'un túnel. No obstant això, els que més ho pateixen són els usuaris de la línia 9 del metro, però no del tram inaugurat fa un any i que porta al Mobile, sinó el que connecta la Sagrera amb Santa Coloma de Gramenet (L9) i Badalona (L10).
 

​La L9 Nord i la L10 del metro, el forat negre de la cobertura mòbil de Barcelona. Foto: Adrià Costa


Es tracta de 13,8 kilòmetres de túnels d'una de les línies més modernes d'Europa, però no té cap infraestructura instal·lada per garantir la cobertura mòbil. El resultat és que submergir-s'hi significa automàticament quedar-se sense telèfon.

El Departament de Territori i Sostenibilitat va obrir el maig un grup de treball amb les quatre operadores amb infraestructura pròpia –Movistar, Orange, Vodafone i Yoigo- per desencallar-ho, però a hores d'ara encara no s'ha acordat res, segons fonts de la Conselleria, per la qual cosa no hi ha previsió de quan la cobertura arribarà finalment a tota la línia 9 en funcionament.

3. El futur: Internet de les coses i els sensors

Barcelona encara té molt camí per recórrer a l'hora d'aprofitar millor les dades que obté dels múltiples sensors que estan distribuïts per tota la ciutat, i encara ha d'introduir-se a fons en l'anomenat Internet de les coses, és a dir, en fer que Internet arribi directament als objectes.

Un exemple seria un contenidor: alguns tenen sensors per saber si estan plens i que necessiten una caixeta a prop que els proporcioni wifi. A sobre han estat incorporats a posteriori de la fabricació del contenidor, de manera que l'empresa responsable tem que no li valgui la garantia. Tenir un sensor instal·lat de sèrie amb internet faria les coses més fàcils i barates.

L'Ajuntament disposa de 2.000 sensors repartits per la ciutat que analitzen uns 15.000 paràmetres, però hi ha molt de marge de millora. Paradells ho exemplifica amb unes plaques instal·lades en semàfors que funcionen amb Bluetooth per analitzar el trànsit, cosa que només permet tenir una visió parcial de la circulació de la ciutat. Per tenir molta més informació i tenir-ne un control ciutadà, proposa crear un Google Maps municipal. Tenir les mateixes dades que el Maps obté per geolocalització, però que siguin pròpies del consistori.

Un altre exemple: l'aposta per l'smart city (ciutat intel·ligent) del govern de Xavier Trias. Es tractava de posar la tecnologia al servei de les persones, i la ciutat es va convertir en un banc de proves amb diversos projectes a la via pública.

Alguns segueixen funcionant, però hi ha casos fallits, com uns sensors que es van instal·lar a les Corts per veure l'ocupació de les places d'aparcament. Mai s'hi ha fet manteniment, i molts ja no funcionen. Ara per ara el govern de Colau no creu en el model smart city en el que tant va creure Trias, amb l'ex-tinent d'alcalde Antoni Vives al capdavant d'aquesta aposta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació