Aquesta ha estat una mala setmana per a la Fiscalia, actor central en la creixent politització de la justícia, ja sigui per la complexa digestió del seu paper en els casos de corrupció com pel rol assumit en el procés català. La institució, regida per un funcionament d'essència jeràrquica, viu moments de convulsió mentre membres del govern del PP -i també Ciutadans- insisteixen en la independència del poder judicial. No ha ajudat a calmar l'escenari l'estratègia del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que ha iniciat una àmplia renovació del ministeri públic que ha semblat més una neteja de fiscals actius en casos de corrupció vinculats al PP. Un dels rellevats ha estat el fiscal en cap de Múrcia, Manuel López Bernal, que havia posat en el punt de mira el president de la comunitat, el popular Pedro Antonio Sánchez. El mateix Bernal ha pronunciat el discurs més preocupant dels darrers dies: "El que no pot ser és que els perseguits siguem els fiscals que lluitem contra la corrupció per sobre dels corruptes".
I també amb la Fiscalia com a protagonista ha arribat una nova querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres independentistes de la mesa, aquest cop pel referèndum. N'ha quedat exclòs un quart membre, Joan Josep Nuet (CSQEP), a qui el ministeri públic no ha assenyalat per haver evidenciat "la falta de voluntat de sumar-se al projecte polític de ruptura unilateral". En síntesi, que en una acusació pesa tant les idees com els fets. Carregada de raons, Forcadell ja acusa la Fiscalia d'actuar ideològicament contra l'independentisme. Nuet, també.
Francesc Homs, segona part. El cap de files del PDECat al Congrés afronta aquest dilluns la segona volta del judici al 9-N després que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja passessin pel TSJC. L'ex-consellera de la Presidència es defensarà al Tribunal Suprem per la seva condició de diputat a les Corts espanyoles. Com va avançar Roger Pi de Cabanyes a NacióDigital, Homs basarà part de la seva defensa en els arguments de la mateixa Fiscalia: per descartar el testimoni de Mariano Rajoy, el ministeri fiscal va insistir que per incórrer en desobediència cal haver estat reiteradament advertit.Isaac Meler us explicarà dilluns des de Madrid els detalls de la declaració del dirigent del PDECat.
La gestió del diàleg. La reunió secreta -revelada per La Vanguardia- entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont a la Moncloa ha evidenciat la fina línia que separa la discreció de la mentida. El Govern ha quedat retratat -especialment la portaveu Neus Munté- negant cap contacte el dia abans de la publicació i l'oposició no ha sabut gratar en la resposta confusa desplegada per la Generalitat. No ens hauria d'escandalitzar que els dos executius busquessin espais de trobada discrets si abans de la ruptura unilateral es vol explorar la via pactada, però un diàleg amb conseqüències tan rellevants per al país reclama una altra gestió. Ni que sigui per mostrar respecte als ciutadans.
Urdangarin i la vida a Ginebra. Deia divendres passat Miquel Roca, advocat de la infanta Cristina i nom propi en la Convergència i Unió pilotada per Jordi Pujol, que la sentència del cas Nóos demostrava "que la justícia és igual per a tots els ciutadans". Roca resumia així la satisfacció de l'establishment espanyol amb la resolució judicial -còmode amb una sentència que alliberava la infanta però no minava la credibilitat de la Zarzuela-, una lectura que aquesta setmana perd força. Urdangarin no haurà de pagar cap fiança per eludir la presó i podrà continuar residint a Ginebra fins que es resolguin els recursos de la defensa. Sobre el cas Nóos és interessant llegir l'entrevista que eldiario.es feia aquest dijous a Raúl Burillo, que era delegat de l'Agència Tributària a les Illes Balears quan va començar la investigació. Burillo recorda que Cristina de Borbó, absolta dels delictes fiscals, "estava estratègicament col·locada en una trama organitzada de desviament de diners".
Un nou objectiu de "La Marató". Cada desembre, TV3 i Catalunya Ràdio vehiculen una cita amb la solidaritat que la societat catalana ha convertit en compromís ineludible. Aquest divendres hem sabut que la propera edició de La Marató estarà dedicada a algunes de les malalties infeccioses més greus, com l'hepatitis, la sida, la meningitis, la bronquitis o la tuberculosi. La 26a edició del programa es farà el diumenge 17 de desembre i centrarà els seus esforços a sensibilitzar la ciutadania i recaptar fons per dissenyar mètodes de diagnòstic més eficients. Data marcada al calendari.
Vist i llegit
Aquest no pretén ser un espai per construir teories sobre el futur de la premsa, que viu temps de transformació i d'incertesa, amb un peu al món digital i un altre a les rotatives. Però us proposo un petit exercici per observar com ha canviat la fesomia dels diaris i la seva manera d'explicar el món. L'artista Josh Begley ha intentat sintetitzar tota la història contemporània en un vídeo de menys d'un minut. Com? Ha enllaçat totes les portades de The New York Times des del 1852 fins a l'actualitat. En un moment en què la informació audiovisual guanya terreny -també entre les capçaleres-, l'experiment ens permet rememorar el pes creixent de la fotografia en les portades. Begley ha fet altres exercicis interessants, com aquest vídeo que convida l'usuari a recórrer la frontera entre els Estats Units i Mèxic després de cosir 200.000 imatges de satèl·lit. Treballs amb missatge.
La frase de la setmana
El president del Grupo Prisa, Juan Luis Cebrián, va concedir dilluns una entrevista al diari El Mundo. No és habitual que el màxim executiu d'un diari -Cebrián fa temps que exerceix més d'executiu que de periodista- s'expliqui en una entrevista amb el principal rotatiu de la competència, i encara menys que parli sense embuts. "No anirà a la presó el gendre del rei? Per què no hi ha d'anar Artur Mas?", titulava el diari madrileny sobre la conversa. Cebrián no només errava en el pronòstic -Iñaki Urdangarin continuarà residint, de moment, a Ginebra- sinó que orientava quin ha de ser el futur de l'ex-president de la Generalitat, tot i que Mas -fins ara- no està acusat de cap delicte que comporti penes de presó. El diàleg incloïa altres perles. Cebrián es preguntava per què no hauria d'intervenir la Guàrdia Civil si Catalunya força un xoc amb l'Estat i afirmava que si el Govern convoca el referèndum "s'ha d'aplicar l'article 155". Per entendre com pensa el president del Grupo Prisa val la pena recuperar l'entrevista que li va fer Jordi Évole al Salvados.
El nom propi
Fa temps que la informació política i econòmica viu pendent de les resolucions dels tribunals. Una de les més rellevants ha estat la sentència sobre el cas de les targetes black, un dels episodis més grotescos de malversació de recursos públics, rescatada com havia estat Bankia amb fons dels contribuents. L'Audiència Nacional va condemnar dijous Miguel Blesa, ex-president de Caja Madrid, a sis anys de presó mentre que Rodrigo Rato haurà de complir quatre anys i sis mesos de reclusió. L'ex-president de Bankia i ex-ministre d'Economia en el govern de José María Aznar -l'home miracle de l'economia espanyola- té altres causes obertes. El seu periple pels tribunals no ha finalitzat. Ho radiografiava bé Pep Martí en aquest perfil, que retrata un dirigent orgullós i segur de si mateix, que ho va tenir tot -inclòs un càrrec al Fons Monetari Internacional (FMI)- i pot quedar-se sense res. Si voleu fer memòria de l'obscura gestió de les targetes black, us recomano aquest vídeo informatiu del judici elaborat pels companys de Datadista.
Els imperdibles
La matinada de diumenge a dilluns s'entreguen els Oscars. Us recomano que seguiu el nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, que prepara una guia per saber les pel·lícules i els noms propis que tenen més opcions de ser protagonistes. Seria una sorpresa majúsucula que La La Land no fos el film de la nit ni liderés les categories més rellevants -amb el permís de Moonlight- en una gala que intentarà esmenar la polèmica de l'any passat amb la cultura afroamericana. Dilluns, quan els Oscars ja descansin a les mansions dels seus guanyadors, haurà arrencat el Mobile World Congress (MWC), la gran cita de la telefonia mòbil. A NacióDigital us explicarem cada dia què ens depara el congrés, però abans us detallarem les claus de la cita tecnològica i com es calcula l'impacte econòmic que té per a Barcelona. Llegiu atentament la Karma Peiró i enJordi Bes.
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?