Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
procés català

Una Catalunya independent sense exèrcit?

El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, convida la societat catalana a aprofitar el procés constituent per "debatre sobre seguretat i defensa sense tabús imposats"

per Isaac Meler, Barcelona, 23 de febrer de 2017 a les 20:15 |
Xavier Masllorens, Raül Romeva i Martí Olivella, aquest dijous a Barcelona | Afers Exteriors
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit? Des de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) s'han plantejat aquesta pregunta i la resposta ha estat "no". Els arguments es poden trobar en el llibre Construir un estat segur i en pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou estat d’Europa que aquest dijous ha estat presentat davant 120 persones des del Palau Robert de Barcelona en un acte encapçalat pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva.

El primer en intervenir, però, ha estat Martí Olivella, membre del Seminari Estat de Pau, que ha defensat l'enfocament dels conflictes des d'una perspectiva no militar i sense armes. En aquest sentit, ha iniciat la seva intervenció posant com a exemple Lituània, que l'any 1991, després de patir l'amenaça de la Unió Soviètica, va constatar que "mai" tindria un exèrcit "prou fort" per defensar-se d'una potència militar estrangera. Per contra, l'aposta es va dirigir a "desmoralitzar" l'enemic a base de desenvolupament econòmic i cultural.


Evitar un 23-F

Olivella ha remarcat que una Catalunya independent pot plantejar al món una "objecció de consciència com a país a la construcció d'un exèrcit" de la mateixa manera que fa 40 anys milers de persones van ser objectors de consciència del servei militar obligatori. Coincidint amb la data del 23 de febrer, entre els riscos que segons el membre del Seminari Estat de Pau es poden evitar amb un país sense forces armades, hi ha el de "cop d'estat". I ha insistit que ni les majors potències militars actuals han pogut evitar atacs terroristes en el seu territori nacional.

El president de l'ICIP, Xavier Masllorens, ha agafat el relleu d'Olivella recordant la imatge dels "soldats francesos davant les escoles" després dels atemptats de París com a exemple que la idea de seguretat "ve donada per l'armament" o els bombardejos que França va fer com a reacció quan, a parer seu, "afegir un mal a un altre mal" no sempre és la solució. "Els pobles més armats dels últims 30 segles no han estat els més segurs", ha indicat, posant com a exemple Babilonia, Grècia o Roma. I ha reblat: "Mitjançant armes mai s'ha resolt un conflicte definitivament, sinó que s'ha tapat amb un relat: el del vencedor".

Aprofitar el procés per al debat


Finalment, Romeva ha convidat a la societat catalana a aprofitar el procés constituent per "debatre sobre seguretat i defensa sense tabús imposats". El conseller ha subratllat que en del debat constituent posterior al referèndum Catalunya tindrà l'oportunitat de "contrastar" i arribar a un "consens" entre les "diverses posicions sobre defensa i seguretat". I ha acabat plantejant que "els mètodes més tradicionals de garantir la seguretat no són necessàriament els més efectius en els nous escenaris".

La presentació del llibre coincideix amb la publicació aquesta setmana d'una altra obra amb un caire més militarista en la qual hi ha participat el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet. En aquest segon llibre, titulat Política de defensa i Estat propi (Editorial Base), hi ha cites com que "tota llibertat és il·lusòria quan no es compta amb els mitjans per defensar-la". Quins mitjans són necessaris? El debat està assegurat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació