27
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
11:29h
Durant cinc anys, Francesc Homs (Vic, 1969) va ser la peça clau d'Artur Mas al Palau de la Generalitat. Feia de portaveu del Govern i era l'encarregat de coordinar el missatge de l'executiu en uns primers compassos marcats per les retallades pressupostàries i una geometria variable al Parlament que tenia al PP com a principal soci per aprovar els comptes. "Era com un pop: ho controlava tot", assenyala un dirigent que el coneix bé. Escuder fidel de Mas, tant al Govern com al partit -n'era vicesecretari d'estratègia-, aquest dilluns pujarà les escales del Tribunal Suprem en la segona part del judici al 9-N.
La seva imputació la va rebre amb humor. "Sembla mentida que se n'adonin ara, que jo estava implicat en la jornada de participació", deia aquells dies. Sota les seves competències hi havia els serveis jurídics de la Generalitat, a qui consultava els passos legals de la consulta alternativa -el 9-N original es va descartar quan el Tribunal Constitucional (TC) el va suspendre- per tal de celebrar la votació. Homs, de fet, va ser qui va informar Mas que podia seguir endavant amb el pla perquè la suspensió del TC no era suficientment concreta. Una carta que va enviar a T-Systems amb un argument similar és el que l'ha dut a asseure's al banc dels acusats. Dona per fet que la sentència serà condemnatòria i que no podrà seguir al capdavant del grup del PDECat a Madrid.
Vol dir això que deixarà la política? "Un fiscal no me la farà abandonar", s'exclamava fa uns dies quan es va conèixer que el ministeri públic li demanaria nou anys d'inhabilitació. Defensa que no farà el "numeret" d'intentar entrar al Congrés dels Diputats en cas de rebre una condemna, però insisteix que seguirà -d'una manera o altra- a primera fila. En una entrevista a NacióDigital, fa uns mesos, assenyalava que el sobiranisme ja té pensada l'estratègia per quan arribin les inhabilitacions. En el seu cas, l'aforament com a diputat a Madrid penjava del Suprem, i no podrà recórrer a cap instància estatal la sentència. No descarta, això sí, anar a Europa.
De la FNEC al "pinyol"
Homs és un dels pocs alts càrrecs de l'antiga Convergència que no ha passat per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Va ingressar a CDC, com David Madí, després d'una etapa activa dins la Federació Nacional d'Estudiants per Catalunya (FNEC), que també ha estat planter de la política catalana. Juntament amb Madí, l'ex-conseller de la Presidència va fer el salt a primera fila dins del "pinyol" de Mas juntament amb dirigents com Joaquim Forn, Antoni Vives, Oriol Pujol o bé Germà Gordó. El "pinyol", però, es va anar esberlant: Vives i Forn van anar a parar a l'ajuntament, Pujol es va quedar al partit -en va marxar un any després de ser imputat per les ITV- i Madí va anar a l'empresa privada. Gordó era secretari del Govern quan Homs era secretari general de Presidència, i diverses fonts indiquen que van acabar tenint mala relació.
Després de cinc anys al comandament del sottogoverno, va deixar de ser portaveu quan Unió va abandonar l'executiu pel trencament de CiU i les desavinences de fons sobre el procés. Mas li va demanar que liderés la candidatura a Madrid i va situar Munté com a cara pública de l'executiu. La primera campanya electoral, la del 20-D, va estar marcada per les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, i bona part dels missatges anaven centrats a atacar els anticapitalistes. En la segona, el desgovern a Espanya i les revelacions sobre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso van protagonitzar el camí cap al 26-J. En les dues ocasions, Homs va aconseguir 8 diputats, la meitat dels que va treure Josep A. Duran i Lleida l'any 2011.
El primer cop va aconseguir tenir grup propi, però el segon va anar a parar al mixt. Tenia un mecanisme preparat i pràcticament pactat amb el PP, però la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent al Parlament va esberlar el pla. De fet, actualment el PDECat no té grup propi ni al Congrés -Homs és, almenys temporalment, portaveu del mixt- ni al Senat. Aquesta última qüestió s'està dirimint al TC, que ha admès a tràmit el recurs presentat per l'antiga Convergència.
El factor ciclista
Advocat de formació, ponent de l'Estatut i àvid consumidor de mitjans de comunicació, Homs és un fanàtic del ciclisme. Vicent Belda, professional valencià, és el seu ídol. Cada dia que pot fa tirades de 70-80 quilòmetres. En campanya, de fet, sovint es presentava als actes acabat de dutxar: venia de pedalar. El 24 de juny, per exemple, va pujar des de Monistrol fins a la muntanya de Montserrat amb tots aquells militants que ho vulguessin. Assegura que això el calma i que l'ajuda a pensar. És possible que, si aquest cap de setmana ha tingut temps, hagi cavil·lat sobre l'estratègia definitiva de defensa i sobre les rèpliques a la Fiscalia sobre les dues rodes.
Fa només dues setmanes, al judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, Homs es va encarar amb Emilio Sánchez Ulled, representant del ministeri públic. Ulled no li va fer preguntes emparant-se en el fet que el seu cas es porta des de Madrid, i l'ex-conseller li va dir que no tenia "coratge". El duel no es reproduirà aquesta setmana a Madrid -el fiscal del TSJC no li farà preguntes perquè tot es dirimeix al Suprem-, però segur que Homs farà algun esment a la "politització de la justícia" i a la "judicialització de la política".
Aquest, precisament, ha estat un dels principals retrets que ha fet als dirigents espanyols amb qui es va reunir en ple bloqueig. Els insistia que la solució passa per l'acord i per poder votar. Algunes de les converses que va tenir amb Pedro Sánchez, ex-secretari general del PSOE, amb altres dirigents sobiranistes, van fer que el líder socialista fos descavalcat d'una vida política a la qual aspira a tornar. Homs, de fet, ja ha arribat a Madrid en un moment en què els partits nacionalistes ja no poden fer de bissagra. Ara acudeix a un judici polític en què hi va sense "xuleta" i buscant la matrícula. El professor, però, potser ja porta el suspens sota el braç.
La seva imputació la va rebre amb humor. "Sembla mentida que se n'adonin ara, que jo estava implicat en la jornada de participació", deia aquells dies. Sota les seves competències hi havia els serveis jurídics de la Generalitat, a qui consultava els passos legals de la consulta alternativa -el 9-N original es va descartar quan el Tribunal Constitucional (TC) el va suspendre- per tal de celebrar la votació. Homs, de fet, va ser qui va informar Mas que podia seguir endavant amb el pla perquè la suspensió del TC no era suficientment concreta. Una carta que va enviar a T-Systems amb un argument similar és el que l'ha dut a asseure's al banc dels acusats. Dona per fet que la sentència serà condemnatòria i que no podrà seguir al capdavant del grup del PDECat a Madrid.
Vol dir això que deixarà la política? "Un fiscal no me la farà abandonar", s'exclamava fa uns dies quan es va conèixer que el ministeri públic li demanaria nou anys d'inhabilitació. Defensa que no farà el "numeret" d'intentar entrar al Congrés dels Diputats en cas de rebre una condemna, però insisteix que seguirà -d'una manera o altra- a primera fila. En una entrevista a NacióDigital, fa uns mesos, assenyalava que el sobiranisme ja té pensada l'estratègia per quan arribin les inhabilitacions. En el seu cas, l'aforament com a diputat a Madrid penjava del Suprem, i no podrà recórrer a cap instància estatal la sentència. No descarta, això sí, anar a Europa.
De la FNEC al "pinyol"
Homs és un dels pocs alts càrrecs de l'antiga Convergència que no ha passat per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Va ingressar a CDC, com David Madí, després d'una etapa activa dins la Federació Nacional d'Estudiants per Catalunya (FNEC), que també ha estat planter de la política catalana. Juntament amb Madí, l'ex-conseller de la Presidència va fer el salt a primera fila dins del "pinyol" de Mas juntament amb dirigents com Joaquim Forn, Antoni Vives, Oriol Pujol o bé Germà Gordó. El "pinyol", però, es va anar esberlant: Vives i Forn van anar a parar a l'ajuntament, Pujol es va quedar al partit -en va marxar un any després de ser imputat per les ITV- i Madí va anar a l'empresa privada. Gordó era secretari del Govern quan Homs era secretari general de Presidència, i diverses fonts indiquen que van acabar tenint mala relació.
Pedro Sánchez, amb Francesc Homs en una imatge d'arxiu. Foto: EFE
Després de cinc anys al comandament del sottogoverno, va deixar de ser portaveu quan Unió va abandonar l'executiu pel trencament de CiU i les desavinences de fons sobre el procés. Mas li va demanar que liderés la candidatura a Madrid i va situar Munté com a cara pública de l'executiu. La primera campanya electoral, la del 20-D, va estar marcada per les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, i bona part dels missatges anaven centrats a atacar els anticapitalistes. En la segona, el desgovern a Espanya i les revelacions sobre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso van protagonitzar el camí cap al 26-J. En les dues ocasions, Homs va aconseguir 8 diputats, la meitat dels que va treure Josep A. Duran i Lleida l'any 2011.
El primer cop va aconseguir tenir grup propi, però el segon va anar a parar al mixt. Tenia un mecanisme preparat i pràcticament pactat amb el PP, però la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent al Parlament va esberlar el pla. De fet, actualment el PDECat no té grup propi ni al Congrés -Homs és, almenys temporalment, portaveu del mixt- ni al Senat. Aquesta última qüestió s'està dirimint al TC, que ha admès a tràmit el recurs presentat per l'antiga Convergència.
El factor ciclista
Advocat de formació, ponent de l'Estatut i àvid consumidor de mitjans de comunicació, Homs és un fanàtic del ciclisme. Vicent Belda, professional valencià, és el seu ídol. Cada dia que pot fa tirades de 70-80 quilòmetres. En campanya, de fet, sovint es presentava als actes acabat de dutxar: venia de pedalar. El 24 de juny, per exemple, va pujar des de Monistrol fins a la muntanya de Montserrat amb tots aquells militants que ho vulguessin. Assegura que això el calma i que l'ajuda a pensar. És possible que, si aquest cap de setmana ha tingut temps, hagi cavil·lat sobre l'estratègia definitiva de defensa i sobre les rèpliques a la Fiscalia sobre les dues rodes.
Fa només dues setmanes, al judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, Homs es va encarar amb Emilio Sánchez Ulled, representant del ministeri públic. Ulled no li va fer preguntes emparant-se en el fet que el seu cas es porta des de Madrid, i l'ex-conseller li va dir que no tenia "coratge". El duel no es reproduirà aquesta setmana a Madrid -el fiscal del TSJC no li farà preguntes perquè tot es dirimeix al Suprem-, però segur que Homs farà algun esment a la "politització de la justícia" i a la "judicialització de la política".
Francesc Homs, durant la campanya electoral del 26-J Foto: ACN
Aquest, precisament, ha estat un dels principals retrets que ha fet als dirigents espanyols amb qui es va reunir en ple bloqueig. Els insistia que la solució passa per l'acord i per poder votar. Algunes de les converses que va tenir amb Pedro Sánchez, ex-secretari general del PSOE, amb altres dirigents sobiranistes, van fer que el líder socialista fos descavalcat d'una vida política a la qual aspira a tornar. Homs, de fet, ja ha arribat a Madrid en un moment en què els partits nacionalistes ja no poden fer de bissagra. Ara acudeix a un judici polític en què hi va sense "xuleta" i buscant la matrícula. El professor, però, potser ja porta el suspens sota el braç.