23
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
24
de febrer
a la
13:16h
Llum, càmeres, acció! El Tribunal Suprem serà a partir de dilluns l’escenari de l’última batalla televisada entre els poders de l’Estat i el govern de la Generalitat amb el dret a decidir de teló de fons. Una cita que enfrontarà l’ex-conseller de la Presidència Francesc Homs amb la Fiscalia –que demana nou anys d’inhabilitació- davant un tribunal format per set magistrats amb clara majoria conservadora. Cinc contra dos. Dels set, destaca el nom del ponent de la resolució que previsiblement condemnarà Homs per desobediència i prevaricació: Manuel Marchena Gómez, el mateix que el 2008 va redactar la sentència que va inhabilitar Juan María Atutxa –en contra del criteri del Tribunal Superior del País Basc- per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak.
Independentment del suport que rebrà per part dels màxims responsables del Govern i dels partits favorables al dret a decidir, l’escenari és clarament hostil a Homs, que aquest dimecres es va reunir amb el propi Atutxa per preparar el partit. L’ex-president del parlament basc ha portat el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans i Homs busca assessorament en previsió d’haver de recórrer el mateix camí. Es dona per descomptada una sentència condemnatòria. La celeritat amb que el cas ha arribat a judici –la instrucció s’ha resolt en qüestió de setmanes- contrasta amb la lentitud amb que el Suprem resol habitualment les seves causes. Com a exemple, la revisió de la sentència de Salvador Puig Antich, quan els magistrats van trigar dos anys a rebutjar la petició de la família argumentant que el Tribunal Militar que el condemnar a mort disposava de garanties processals suficients.
L’objectiu de la Fiscalia és que el Suprem emeti una sentència per unanimitat que marqui la pauta de les futures resolucions judicials contra l’independentisme. Ja no valen les receptes aplicades al País Basc. Per a l’ocasió, els magistrats hauran de crear jurisprudència sobre casos de desobediència i prevaricació i trobar l’encaix amb les figures dels delictes tipificats al codi penal. Dret d’autor. El guió previst és que el Suprem resolgui sobre Homs abans que el TSJC ho faci sobre Mas, Ortega i Rigau. Una pista marcada que conduirà a inhabilitacions exprés (Homs directament, i Mas, Ortega i Rigau després de recórrer al mateix Suprem) que podrien arribar entre els mesos de maig i juny. Just abans del referèndum o d’una hipotètica convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya.
El judici contra Homs, però, dona joc a les forces independentistes. A més d’estrènyer els llaços amb l’univers dels "comuns", que participaran a la comitiva de suport a Madrid, servirà d’altaveu a l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, que compareix dimarts en qualitat de testimoni. També projecta el discurs del propi Homs, que aprofitarà les dues declaracions de què disposa –la de dilluns i l’al·legat final de dimecres- per denunciar la judicialització del procés i posar al descobert les suposades incongruències de la Fiscalia. El risc per a la defensa es concentra sobre la declaració de Mas, que compareixerà en qualitat de testimoni –i no d’acusat, com al TSJC- fet que l’obliga a respondre les preguntes de totes les parts.
Segons fonts coneixedores de la seva línia de defensa, Homs utilitzarà els arguments que el propi fiscal del Suprem va desplegar per arxivar la seva denúncia contra Mariano Rajoy per suposats delictes de desobediència i prevaricació –els mateixos que li imputen a ell- per l’incompliment reiterat de les sentències del Tribunal Constitucional que donen la raó a la Generalitat en el repartiment dels fons del 0,7% de l’IRPF a finalitats socials.
A l’escrit que va redactar a mitjans de febrer, el tinent fiscal del Suprem Luis Navajas Ramos insisteix que per incórrer en desobediència cal haver estat reiteradament advertit, fet que Homs manté que el TC no va fer al 9-N. A més, el fiscal considera que encara que estigui “degudament constatat” que el govern espanyol no va aplicar les resolucions del TC favorables a la Generalitat, aquesta actuació no pot tenir conseqüències penals. Per justificar-ho, Navajas Ramos sosté que la suposada ‘desobediència’ del govern espanyol “no es pot assimilar de cap manera” amb les del Parlament i el Govern sobre el 9-N.
Amb aquest escenari, Homs es prepara ja per portar el cas a Europa. La seva defensa considera que els màxims responsables del govern de la Generalitat no van incórrer en cap dels requisits clàssics del delicte de desobediència i prevaricació, i es fixa com a objectiu desplegar un argumentari tècnic que serveixi de base per als recursos que interposarà davant el Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Un cop més, serà Europa qui digui si la justícia espanyola ha patit excés de zel, o no, aplicant l’encàrrec de l’executiu espanyol en la defensa de l’status quo.
Independentment del suport que rebrà per part dels màxims responsables del Govern i dels partits favorables al dret a decidir, l’escenari és clarament hostil a Homs, que aquest dimecres es va reunir amb el propi Atutxa per preparar el partit. L’ex-president del parlament basc ha portat el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans i Homs busca assessorament en previsió d’haver de recórrer el mateix camí. Es dona per descomptada una sentència condemnatòria. La celeritat amb que el cas ha arribat a judici –la instrucció s’ha resolt en qüestió de setmanes- contrasta amb la lentitud amb que el Suprem resol habitualment les seves causes. Com a exemple, la revisió de la sentència de Salvador Puig Antich, quan els magistrats van trigar dos anys a rebutjar la petició de la família argumentant que el Tribunal Militar que el condemnar a mort disposava de garanties processals suficients.
L’objectiu de la Fiscalia és que el Suprem emeti una sentència per unanimitat que marqui la pauta de les futures resolucions judicials contra l’independentisme. Ja no valen les receptes aplicades al País Basc. Per a l’ocasió, els magistrats hauran de crear jurisprudència sobre casos de desobediència i prevaricació i trobar l’encaix amb les figures dels delictes tipificats al codi penal. Dret d’autor. El guió previst és que el Suprem resolgui sobre Homs abans que el TSJC ho faci sobre Mas, Ortega i Rigau. Una pista marcada que conduirà a inhabilitacions exprés (Homs directament, i Mas, Ortega i Rigau després de recórrer al mateix Suprem) que podrien arribar entre els mesos de maig i juny. Just abans del referèndum o d’una hipotètica convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya.
El judici contra Homs, però, dona joc a les forces independentistes. A més d’estrènyer els llaços amb l’univers dels "comuns", que participaran a la comitiva de suport a Madrid, servirà d’altaveu a l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, que compareix dimarts en qualitat de testimoni. També projecta el discurs del propi Homs, que aprofitarà les dues declaracions de què disposa –la de dilluns i l’al·legat final de dimecres- per denunciar la judicialització del procés i posar al descobert les suposades incongruències de la Fiscalia. El risc per a la defensa es concentra sobre la declaració de Mas, que compareixerà en qualitat de testimoni –i no d’acusat, com al TSJC- fet que l’obliga a respondre les preguntes de totes les parts.
Segons fonts coneixedores de la seva línia de defensa, Homs utilitzarà els arguments que el propi fiscal del Suprem va desplegar per arxivar la seva denúncia contra Mariano Rajoy per suposats delictes de desobediència i prevaricació –els mateixos que li imputen a ell- per l’incompliment reiterat de les sentències del Tribunal Constitucional que donen la raó a la Generalitat en el repartiment dels fons del 0,7% de l’IRPF a finalitats socials.
A l’escrit que va redactar a mitjans de febrer, el tinent fiscal del Suprem Luis Navajas Ramos insisteix que per incórrer en desobediència cal haver estat reiteradament advertit, fet que Homs manté que el TC no va fer al 9-N. A més, el fiscal considera que encara que estigui “degudament constatat” que el govern espanyol no va aplicar les resolucions del TC favorables a la Generalitat, aquesta actuació no pot tenir conseqüències penals. Per justificar-ho, Navajas Ramos sosté que la suposada ‘desobediència’ del govern espanyol “no es pot assimilar de cap manera” amb les del Parlament i el Govern sobre el 9-N.
Amb aquest escenari, Homs es prepara ja per portar el cas a Europa. La seva defensa considera que els màxims responsables del govern de la Generalitat no van incórrer en cap dels requisits clàssics del delicte de desobediència i prevaricació, i es fixa com a objectiu desplegar un argumentari tècnic que serveixi de base per als recursos que interposarà davant el Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Un cop més, serà Europa qui digui si la justícia espanyola ha patit excés de zel, o no, aplicant l’encàrrec de l’executiu espanyol en la defensa de l’status quo.