23
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
24
de febrer
a les
6:51h
Que Pedro Horrach Arrom (Sa Pobla, 1966), fiscal anticorrupció, hagi decidit deixar la fiscalia per dedicar-se a l’advocacia té la seva ironia, després de la defensa que va fer de la innocència de la infanta Cristina en el cas Nóos. Serà a partir del 30 d’abril vinent, quan passarà a estar en excedència. Posarà fi així a més de deu anys a la fiscalia Anticorrupció, on va arribar des de la fiscalia de menors, l’any 2006.
En el moment de fer-se pública la sentència del cas Nóos, que ha esquitxat la família reial, es va considerar que el fiscal demanaria la presó immediata per a Iñaki Urdangarin, el marit de Cristina de Borbó. Però des d'aquell instant, el clima va anar variant quasi bé a cada hora que passava. Com si es tractés d'una estratègia calculada, la via de la indulgència anava guanyant terreny. La parella formada per la infanta i Iñaki hauria de veure truncada la seva vida a Ginebra? Aquest dijous, Horrach ha demanat presó eludible amb fiança de 200.000 euros per a Urdangarin però finalment el gendre de Felip VI continuarà en llibertat.
Hi ha una cosa que sempre sorprèn els seus companys de Palma. A diferència d’altres fiscals, de jutges i advocats que després de cada vista dels judicis mediàtics solen fer temps esperant que públic i periodistes se’n vagin, Horrach surt sense problemes i no defuig l’encontre. Al contrari, al fiscal sembla atreure-li. De fet, ha tastat protagonisme des de l’esclat del cas Andratx, de corrupció urbanística, un dels primers escàndols que va caure sobre la dreta balear, un senyal del que acabaria sent la fi de l’imperi polític de Jaume Matas. En aquest cas, el canvi polític que es va produir a les Illes –amb l’arribada al govern d’una coalició d’esquerres el 2007- va ser de gran ajut perquè la fiscalia disposés d’informació de primera mà sobre les nombroses maleses que guarnien el PP balear.
El nom de Pedro Horrach està lligat des d’aleshores al combat contra la corrupció. Això i un caràcter de cert atreviment el van convertir en una figura popular i mediàtica. La seva família ja és coneguda a Mallorca. El pare, Francisco Horrach, va fundar Eix Hotels, una cadena d’establiments de tres i quatre estrelles a Mallorca, i que ja ha obert un hotel a Sèrbia. En algun moment, això ha generat contradiccions. Els Horrach eren veïns i potser fins i tot amics dels Munar a Costitx. Fins que la fiscalia Anticorrupció va investigar Unió Mallorquina, la petita formació de Maria Antònia Munar, que va acabar com el rosari de l’aurora i amb l’antiga dirigent política processada, condemnada i empresonada.
La ruptura amb Castro
Seguidor del Real Madrid –com el seu antic amic i ara contradictor jutge José Castro-, fumador, propietari d’una Harley Davidson amb la qual gaudeix entre judici i judici, la carrera d’Horrach té un abans i un després en la seva decisió d’oposar-se a la imputació de la infanta Cristina. Aquesta decisió de Castro va esquerdar una aliança entre jutge i fiscal que havia estat ferma. Van perdre les formes. Molta gent, fins aleshores admiradora del fiscal, no va entendre l’actitud d’Horrach, per a qui la responsabilitat de Cristina de Borbó en tot l’entramat del cas Nóos és exactament la mateixa que la de les parelles dels investigats per les targetes black. És a dir, cap.
La temptació de la frivolitat
Horrach té molts defensors de la seva tasca, que ha merescut elogis pel rigor i el coratge. En una societat illenca com la balear, i més si s’hi ha nascut, no ha de ser fàcil esdevenir acusador de polítics i llinatges. La tensió que ha d’haver viscut deu haver estat gran, però s’ha evidenciat també la fragilitat del personatge, que en més d’un moment ha perdut els nervis, sobretot quan va voler deslegitimar la feina del jutge Castro.
El fiscal ara en retirada gaudeix de les frases provocatives, com quan va dir que “encara no sé què són les clavegueres de l’Estat”. I s’ho passa bé compartint vespres i sopars amb l’alta societat illenca. Sol ser assidu de les festes de la revista Vanity Fair, acompanyat d’Ana Zacher, la basca amb qui comparteix la seva vida. El Nadal del 2014 va sorprendre propis i estranys mostrant a la premsa mallorquina el seu àtic luxós de Palma, amb una terrassa que s’obre a la Mediterrània. Diuen que el jutge Castro també mira al mar des de la seva casa, però el que és segur és que un i altre ho fan des de perspectives molt diferents.
En el moment de fer-se pública la sentència del cas Nóos, que ha esquitxat la família reial, es va considerar que el fiscal demanaria la presó immediata per a Iñaki Urdangarin, el marit de Cristina de Borbó. Però des d'aquell instant, el clima va anar variant quasi bé a cada hora que passava. Com si es tractés d'una estratègia calculada, la via de la indulgència anava guanyant terreny. La parella formada per la infanta i Iñaki hauria de veure truncada la seva vida a Ginebra? Aquest dijous, Horrach ha demanat presó eludible amb fiança de 200.000 euros per a Urdangarin però finalment el gendre de Felip VI continuarà en llibertat.
Hi ha una cosa que sempre sorprèn els seus companys de Palma. A diferència d’altres fiscals, de jutges i advocats que després de cada vista dels judicis mediàtics solen fer temps esperant que públic i periodistes se’n vagin, Horrach surt sense problemes i no defuig l’encontre. Al contrari, al fiscal sembla atreure-li. De fet, ha tastat protagonisme des de l’esclat del cas Andratx, de corrupció urbanística, un dels primers escàndols que va caure sobre la dreta balear, un senyal del que acabaria sent la fi de l’imperi polític de Jaume Matas. En aquest cas, el canvi polític que es va produir a les Illes –amb l’arribada al govern d’una coalició d’esquerres el 2007- va ser de gran ajut perquè la fiscalia disposés d’informació de primera mà sobre les nombroses maleses que guarnien el PP balear.
El nom de Pedro Horrach està lligat des d’aleshores al combat contra la corrupció. Això i un caràcter de cert atreviment el van convertir en una figura popular i mediàtica. La seva família ja és coneguda a Mallorca. El pare, Francisco Horrach, va fundar Eix Hotels, una cadena d’establiments de tres i quatre estrelles a Mallorca, i que ja ha obert un hotel a Sèrbia. En algun moment, això ha generat contradiccions. Els Horrach eren veïns i potser fins i tot amics dels Munar a Costitx. Fins que la fiscalia Anticorrupció va investigar Unió Mallorquina, la petita formació de Maria Antònia Munar, que va acabar com el rosari de l’aurora i amb l’antiga dirigent política processada, condemnada i empresonada.
La ruptura amb Castro
Seguidor del Real Madrid –com el seu antic amic i ara contradictor jutge José Castro-, fumador, propietari d’una Harley Davidson amb la qual gaudeix entre judici i judici, la carrera d’Horrach té un abans i un després en la seva decisió d’oposar-se a la imputació de la infanta Cristina. Aquesta decisió de Castro va esquerdar una aliança entre jutge i fiscal que havia estat ferma. Van perdre les formes. Molta gent, fins aleshores admiradora del fiscal, no va entendre l’actitud d’Horrach, per a qui la responsabilitat de Cristina de Borbó en tot l’entramat del cas Nóos és exactament la mateixa que la de les parelles dels investigats per les targetes black. És a dir, cap.
La temptació de la frivolitat
Horrach té molts defensors de la seva tasca, que ha merescut elogis pel rigor i el coratge. En una societat illenca com la balear, i més si s’hi ha nascut, no ha de ser fàcil esdevenir acusador de polítics i llinatges. La tensió que ha d’haver viscut deu haver estat gran, però s’ha evidenciat també la fragilitat del personatge, que en més d’un moment ha perdut els nervis, sobretot quan va voler deslegitimar la feina del jutge Castro.
El fiscal ara en retirada gaudeix de les frases provocatives, com quan va dir que “encara no sé què són les clavegueres de l’Estat”. I s’ho passa bé compartint vespres i sopars amb l’alta societat illenca. Sol ser assidu de les festes de la revista Vanity Fair, acompanyat d’Ana Zacher, la basca amb qui comparteix la seva vida. El Nadal del 2014 va sorprendre propis i estranys mostrant a la premsa mallorquina el seu àtic luxós de Palma, amb una terrassa que s’obre a la Mediterrània. Diuen que el jutge Castro també mira al mar des de la seva casa, però el que és segur és que un i altre ho fan des de perspectives molt diferents.