Manolo García presenta el nou llibre de relats de Toni Coromina a Barcelona

"El bisbe ludòpata", del col·laborador habitual de NacióDigital i La Vanguardia, aquest dimecres a la llibreria Laie

per Miquel Macià , 21 de febrer de 2017 a les 19:10 |
Toni Coromina | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de febrer de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El bisbe ludòpata i altres contes és la nova incursió de Toni Coromina (Vic, 1955) en l'àmbit de la narrativa curta a través del recull de relats que es presenta a la societat barcelonina aquest dimecres, dia 22, de la mà del músic Manolo García i del poeta Biel Barnils, en un acte a la llibreria Laie.

Periodista i columnista habitual de NacióDigital i La Vanguardia, Coromina centra el seus relats en uns tipus humans que, arrossegats per les circumstàncies sovint gens èpiques que els toquen de viure, es limiten a això, a viure. I sense ser-ne poc o gens conscients, construeixen dia a dia un cosmos humà que és el de ciutats i pobles, com aquest "Balafiu" imaginari, rere el qual s'hi apunten els contorns identificables de la vella ciutat de Vic.


Tot llegint El bisbe ludòpata, es desperta una sospita inquietant: la pulcritud del tractament i el coneixement tan profund de la vida eclesiàstica que exhibeix l'autor, no estaran delatant una mena de vocació levítica irresolta per part de Coromina, un home que havia estat alumne, a més, del Seminari de Vic en la seva adolescència? O podem sospitar, tal volta, que l'autor s'ha documentat d'amagat durant anys sobre les anades i vingudes de la gent de la sotana i el clergyman?

Són preguntes que només podrà respondre Coromina, El mateix Coromina que ha estat cronista de la bohèmia, príncep de la contracultura, martell d'hipòcrites i antitesi de la jerarquia. El mateix Coromina que tant en les seves cròniques de premsa com en el terreny de la ficció sempre està amatent per estimar la memòria de la gent senzilla i desvalguda, tot convertint-la en matèria literària i rescatant-la de la pols cruel de l'oblit.


És així que alguns dels personatges "ficticis" del llibre són personatges reals. Tan reals que a alguns fins i tot se'ls conserva el nom original, com el del gos Murrunguín, l'amic inseparable del vell venedor ambulant Oncins, company que fou de presó d'Ascaso i García Oliver, i que al conte Els desnonats de Can Seixanta apareix amb el nom d'Antoni Sistachs. Es diguin com es diguin, la vella dels Gats, la vella Caliquenya, en Roca Borratxo o com coi la malvolença els hagi batejat, tots ells ja són "personatges Coromina", actors d'un gran retaule que l'autor vigatà va construint dia a dia, sense presses.

---------------------------------------


Presentació: Dimecres, 22 de febrer, a les 19,30 h, a la llibreria Laiea (Pau Claris, 85). "El bisbe ludòpata i altres contes", de Tèmenos Edicions (Col·lecció Argumenta).

Recull de relats escrits entre l’any 1999 i el 2016. Tots tenen en comú el mateix marc geogràfic, Balafiu, una població imaginària que pot associar-se amb qualsevol ciutat mitjana de la Catalunya interior. Cada un se situa en èpoques molt diverses i extenses en el calendari: des de les acaballes de la Guerra Civil fins al futur més immediat (2022).

“El bisbe ludòpata”, el conte que dóna nom al títol, recrea les contradiccions d’un clergue que es debat entre la fermesa de la seva fe, la superstició, la creença en el destí i la ludopatia.

“Amor de Gendre” és una aproximació jocosa als tradicionals vodevils teatrals sobre l’amor i els mals entesos que acostumen a representar els grups de teatre d’aficionats a les festes de barriada, un entreteniment farcit d’embolics i sorpreses inesperades.
A “Els desnonats de can Seixanta”, un artista caigut en la indigència rememora des d’un llit de cartrons improvisat al carrer la seva època de joventut i l’alegria que durant els anys setanta regnava al Cafè de Balafiu, un establiment singular que aglutinava la bohèmia local i tota mena de personatges histriònics.

“El botiguer”, que inicialment havia de ser el text d’una òpera, és la trista història d’un comerciant decadent i envejós que en plena crisi troba com única sortida a la davallada l’engany amorós per conquerir el cor de la filla d’un empresari puixant de la competència.

“Les gòtiques” busca l’origen del sobrenom de dues bessones molt modernes i criticades al poble, però que amb els anys han assolit una bona posició social.

Finalment, “Teodor Mistral”, té el seu origen en la traducció lliure que vaig fer del llibret de l’òpera “Orfeu” de Monteverdi, i que posteriorment va passar a constituir la columna dorsal del relat, una metàfora sobre el poder de la música i una recreació actual del mite d’Orfeu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació