El reglament del Parlament de Catalunya és garantista i tendeix a protegir les minories. D'aquí que per crear una comissió d'investigació, i si no es té majoria absoluta en el ple, n'hi hagi prou amb què ho demani un terç dels diputats o tres grups. Al Congrés dels Diputats, en canvi, cal aprovar-ho sempre per majoria absoluta del ple. La tensió política s'ha traduït en un i altre lloc en la proliferació de comissions, on els compareixents no estan obligats a declarar. Al Parc de la Ciutadella n'hi ha tres a punt de posar-se en marxa, sobre l'"operació Catalunya", les afirmacions de Santiago Vidal i les elèctriques. I a la Carrera de San Jerónimo una sobre l'ús partidista del Ministeri de l'Interior que presidirà el PNB.
Malauradament, les comissions d'investigació se solen convertir en un circ de retrets polítics o un intent infructuós de suplantar els tribunals. Veurem si aquest cop, a més, serveixen perquè algú es retrati i traiem algunes conclusions polítiques i certeses sobre algun dels temes. L'"operació diàleg", que ahir vam saber que a Rajoy no li agrada que sigui batejada com "operació pastanaga", i les comissions d'investigació seran avui protagonistes al ple del Parlament, on hi haurà Carles Puigdemont.
Coordinació policial. Dilluns la conselleria de l'Interior va presentar el balanç de seguretat ciutadana de 2016 a Catalunya. Les dades eren bones però hi ha una preocupació creixent per les agressions sexuals. Avui serà el moment de fer-ho a Barcelona, on ahir per cert es va haver d'aturar per la força un camió de bombones de butà que anava en contra direcció a la Ronda Litoral. Amadeu Recasens i Albert Batlle, màxims responsables operatius de la Guàrdia Urbana i els Mossos respectivament, compareixeran conjuntament. La relació entre les dues policies és cordial.
Opinió a punt. Ahir us anunciava que Francesc-Marc Álvaro s'incorpora al planter d'opinadors de NacióDigital. Ja podeu llegir el seu primer article, sobre l'entrevista de Juan Luis Cebrián a El Mundo i la dimensió del procés català. Avui us expliquem que l'acompanyen altres set firmes (Carme Porta -que també debuta avui amb un article sobre els refugiats-, Ada Castells, Martí Gironell, Francesc de Dalmases, Júlia Cot, Lluís Gendrau i Marc Gafarot). L'enfortiment de l'opinió del diari es complementa també amb una aposta per l'anàlisi i els reportatges. Seguim!
Vist i llegit
És una evidència que Donald Trump, amb la radicalitat del seu discurs i les seves polítiques -ahir mateix va demanar accelerar deportacions d'indocumentats-, ha polaritzat la societat americana. L'empresa d'enquestes Rasmussen Reports, de tendència republicana, actualitza dos o tres cops per setmana un índex d'aprovació del nou president. Ahir, per primer cop, el 50% dels americans el desaprovaven. Es dóna la circumstància que un 37% n'és fervorós partidari i un 40% detractor amb la mateixa intensitat. Els EUA són un país que serà difícil de recosir.
El passadís
Podem no vol anar a cap dels actes institucionals previstos per rebre el president d'Argentina, el conservador Mauricio Macri, de visita a Espanya. Sí que el rebran al Congrés amb una carta que serà lliurada per Gloria Elizo i Marcelo Expósito com a membres de la mesa en la qual li retrauran que la diputada electa del Parlasur Milagros Sala estigui detinguda fa més d'un any "vulnerant greument l'estat de dret i les garanties constitucionals". La formació que lidera Pablo Iglesias li sol·licitarà una reunió per demanar-li, com han fet ja organitzacions i institucions en defensa del drets humans argentines i internacionals, que Sala sigui posada en llibertat. L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, independent promoguda per Podem, sí que li farà els honors.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1923, el científic alemany Albert Einstein arribava a Barcelona per impartir un curs. L'havia convidat el científic Esteban Terradas en el marc dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya. Els dirigia Rafael de Campalans i la seva visita (aleshores ja era tota una eminència) tenia per objectiu que la comunitat científica catalana fes el salt homologant-se a altres d'Europa. Amb motiu del 90 aniversari de la visita la Generalitat va posar en marxa aquesta web, on en podreu saber més.
L'aniversari
Un 22 de febrer de l'any 1921 naixia al que aleshores era el Congo francès un dels líders mundials més estrafolaris del segle XX. Es tracta del dictador Jean-Bédel Bokassa, que va morir al seu país, la República Centreafricana, el 1996 després de ser amnistiat. Va arribar al poder el 1966 gràcies a un cop d'estat i el 1976, ebri de megalomania, es va autoproclamar emperador de l'Imperi Centreafricà. L'esperpent, que va deixar un rastre de nombrosos crims i fins i tot acusacions de canibalisme, va durar fins al 1979 gràcies a la protecció de França, que tenia en ell un aliat a la regió i un subministrador de matèries primeres i regals a les autoritats del país veí. De fet, la relació amb "l'emperador" Bokassa va desgastar molt el president francès Valéry Giscard d'Estaing. En aquest vídeo podeu veure la seva "coronació" i en aquest reportatge l'estat actual del seu "palau imperial".
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi